-
1861
-
s. XIX (segona meitat)
-
1909
-
Can Roig i Torres
autoria desconeguda
Edifici d'estil modernista afrancesat. Es disposa d'esquena als carrers que el delimiten, on forma xamfrà, i presenta la façana principal al jardí. La casa és formada per dos cossos en angle, de planta baixa i un pis (i semisoterrani al cos esquerre) i golfes, units pel cos d'accés amb l'escala, coronat per la característica torre en punxa. Tota la coberta és de ceràmica blava. Interiors amb mostres d'arts decoratives, com treball de la fusta, serralleria, etc. Va ser construïda per iniciativa de Rafael Roig i Torres, consul de l'Uruguai a Barcelona. El 1913 la casa rebé un guardó de l'Ajuntament. Durant la Guerra va ser hospital, després vaser seu de la Falange, més tard una escola. L'any 1987 es remodelà per a convertir-la en l'Escola Municipal de música. L'any 2007 es va inaugurar al subsòl de l'edifici el nou Auditori de la ciutat.1906 - 1911
-
Rectoria de l'Església Major de Santa Coloma de Gramenet
Francesc d'Assís Berenguer i Mestres
Interessant tractament de les façanes de pedra, que harmonitza amb l'església adjacent i amb les tanques que delimiten el solar. L'edifici, de semisoterrani i tres pisos, juga amb l'esglaonament de volums, sobretot a la zona d'entrada, on una escaleta porta a un porxo sostingut per una senzilla columna de capitell jònic. Les façanes combinen simetria i asimetria. Es construeix alhora que la nova parròquia de Santa Coloma, amb la que forma conjunt.1912 - 1915
-
Pavelló de la Porteria del Recinte Torribera
Rafael Masó i Valentí, Josep Maria Pericas i Morros
Es tracta d'un immoble de planta rectangular i dos pisos concebut com a porta d'accés al recinte Torribera que es constitueix com a eix de simetria de tot el conjunt. Els paraments de les façanes principals combinen l'estuc amb l'ornamentació de pedra artificial. Al mig presenta tres arcs, un de gran per al trànsit rodat i banda i banda un de més petit per als peatons. Presenta una cornisa que envolta tot l'immoble amb gablets neobarrocs. Quatre prestigiosos doctors en medicina estan representats mitjançant escultures: Marià Cubí, Santiago Ramon y Cajal, Emil Wilhelm Magnus Georg Kraepellin i Jean-Martin Charcot. La coberta és de teula àrab a dues vessants i presenta l'encreuament amb la coberta del cos central d'iguals característiques. La porteria del recinte Torribera forma part del projecte que a l'any 1917 va resultar guanyador del concurs promogut per la Mancomunitat de Catalunya.1917 - 1936
-
Recinte Torribera
Rafael Masó i Valentí, Josep Maria Pericas i Morros
Complex sanitari construït en diverses fases des de 1927 i fins l'any 1936 que parteix del projecte guanyador del concurs convocat l'any 1917 per la Mancomunitat de Catalunya. Aquest projecte redactat per Rafael Masó i Josep Maria Pericas va ser executat nou anys després quan Masó, afectat per una sanció política, no pot figurar com arquitecte de les obres, tot i que consta que hi està treballant si més no en els anys 1926 i 1927. -
La Torre del Recinte Torribera
Rafael Masó i Valentí, Josep Maria Pericas i Morros
Edifici a quatre vents de planta quadrada amb coberta a quatre aigües de teula plana ceràmica i un ràfec pronunciat. Les façana presenta una jerarquia de triples obertures centrals en contraposició al parament pla i massís. A la planta baixa, apareix la porta d'accés en forma d'arc de mig punt, precedida per un porxo que presenta una obertura al centre i una altra a cadascun dels laterals. A la planta pis i sobre d'aquest atri hi ha un balcó amb triple finestral. A la darrera planta hi ha tres finestres apaïsades. L'edifici era la residència del director de la clínica mental. Actualment fa la funció de centre d'estudis superiors de la UNED - Terrassa i es coneix com edifici de la Torre. -
Pavelló Canigó i Pavelló Montserrat del Recinte Torribera
Rafael Masó i Valentí, Josep Maria Pericas i Morros
Es tracta de pavellons aïllats de planta baixa rectangular amb jardí geomètric. A les façanes predominen les superfícies arrebossades i pintades sobre sòcols de pedra natural i rústica. Les obertures són apaïsades. Els porxos de la façana sud s'assenten sobre pilars de formigó amb elements ornamentals neoclàssics. Les cobertes són inclinades a quatre vessants de teula àrab amb un cos perpendicular a dues vessants. Aquestes edificacions formen part del conjunt de pavellons de la clínica mental guanyador del concurs promogut per la Mancomunitat de Catalunya. Tant la disposició dins del recinte com el llenguatge formal i ornamental dels pavellons són fidels al projecte original de l'any 1917. Aquests pavellons acollien malalts psiquiàtrics. El pavelló Montserrat es vol adaptar com a Centre d'Interpretació del Medi El pavelló Canigó abans es deia pavelló de la Immaculada. -
s. XX (primera meitat)
-
Casa al Passeig Mossèn Jaume Gordi, 27
autoria desconeguda
Es tracta d'una casa adossada d'una sola planta amb un cos lateral que té dos nivells. La coberta és plana i està acabada amb una balustrada. Aquest cos presenta una finestra ovalada i una espècie de balcó mirador a la coberta. Les façanes, d'estil eclèctic, són arrebossades i pintades. A les cantonades la façana presenta una imitació de carreus. L'entrada queda coberta per un porxo.