Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • 1931

  • Escola Sant Miquel dels Sants

    Josep Maria Pericas i Morros

    Escola Sant Miquel dels Sants

    Edifici aïllat enmig del patis, es planteja arquitectònicament en planta amb una nau rectangular, dividida en tres cossos col·locats simètricament: al centre, un accés en retrocés respecte al pla de façana, com un pòrtic o cancell cobert, a cada banda del qual hi havia els guarda-robes; a continuació, el vestíbul; a cada costat, un aula. Al fons del vestíbul es desenvolupava un cos de menys llargada, porticat i connectat amb el pati posterior, amb un aula central, gran (sala d'actes), i al seu voltant petites dependències, despatx i lavabos. Té planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab i boles ornamentals als vèrtexs. Un sòcol de pedra fa de basament dels paraments superiors, d'estucat llis; les obertures de la planta baixa descriuen un arc de punt rodó, mentre que les del pis superior formen una teoria de finestres de format rectangular vertical a cada costat del pòrtic, amb ampits i cornisa remarcats amb una motllura. Un recurs que Pericas utilitzà amb profusió en moltes obres. El pòrtic està tractat amb els paraments estucats i esgrafiats amb color mangra i blanc. Fou construït l'any 1932 per l'arquitecte local Josep Maria Pericas, moment en que l'artista estava influenciat o, si més no, coneixia les primeres obres de l'arquitecte GROPIUS. És una escola nacional coneguda també per Sant Miquel Vell per comparança amb l'escola privada que es troba al mateix carrer i que es coneix també per Sant Miquel dels Sants. El col·legi responia perfectament al procés de renovació pedagògica que havia implantat la Mancomunitat de Catalunya i que tenia especial cura en aconseguir òptimes condicions higièniques relacionades amb l'orientació, la ventilació i la il·luminació natural.

    1932

  • Grup Escolar del Marquès de la Pobla

    Domènec Sugrañes Gras

    L'edifici escolar és aïllat i està format per dos cossos iguals, de dues plantes i coberta a quatre vessants, amb dues hídries al carener. En origen, destinats cadascun d'ells a nens i nenes per separat. Els dos cossos estan units per un altre cos de planta baixa i coberta plana. Estructura de coberta feta amb arcs rebaixats de formigó armat encofrat sobre els quals recolzen les bigues i llates de fusta. Revestiment de façanes amb estuc, amb les llindes de finestres decorades amb esgrafiats de motius geomètrics i florals. Les façanes contenen elements noucentistes: a les de llevant i de ponent dels cossos d'aules hi ha un portal d'entrada protegit per un porxo cobert amb teula àrab i sustentat en dues columnes de capitell dòric; la de migdia té porxo de tres columnes i capitells jònics i es corona amb l'escut de Capellades. La promotora de la construcció fou Balbina Mas i Santacana, marquesa de la Pobla de Claramunt, que cedí l'escola al municipi després de la seva inauguració, celebrada el 14 de maig de 1933. L'edifici fou ampliat el 1970 i restaurat el 2000. L'arquitecte Sugrañes va acabar la carrera el 1907, però no es va treure el títol fins al 1912. Fou ajudant d'Antoni Gaudí en el temple de la Sagrada Família i director de les obres després de morir aquest, el 1926. El primer projecte per a una escola pública a Capellades el va realitzar Jeroni Martorell Terrats el 1923, però no s'arribà a executar.

    1933

  • Escola Jaume Balmes

    Josep Maria Pericas i Morros

    Escola Jaume Balmes

    Edifici aïllat enmig del patis, es planteja arquitectònicament en planta amb una nau rectangular, dividida en tres cossos col·locats simètricament: al centre, un accés en retrocés respecte al pla de façana, com un pòrtic o cancell cobert, a cada banda del qual hi havia els guarda-robes; a continuació, el vestíbul; a cada costat, un aula. Al fons del vestíbul es desenvolupava un cos de menys llargada, porticat i connectat amb el pati posterior, amb un aula central, gran (sala d'actes), i al seu voltant petites dependències, despatx i lavabos. Té planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab i boles ornamentals als vèrtexs. Un sòcol de pedra fa de basament dels paraments superiors, d'estucat llis; les obertures de la planta baixa descriuen un arc de punt rodó, mentre que les del pis superior formen una teoria de finestres de format rectangular vertical a cada costat del pòrtic, amb ampits i cornisa remarcats amb una motllura. Un recurs que Pericas utilitzà amb profusió en moltes obres. El pòrtic està tractat amb els paraments estucats i esgrafiats amb color ocre, mangra i blanc. Aquesta obra es va construir en el moment que va créixer el sector sud de la ciutat cap a la carretera de Barcelona i el barri del Remei. Es construí un pont nou sobre el Gurri (1916) desapareixent el del segle XV. El model per al grup escolar Jaume Balmes ja l'havia experimentat Pericas en el grup escolar Sant Miquel dels Sants, també de Vic, un any abans, el 1932, amb recursos funcionals, compositius i decoratius molt similars. Els dos col·legis responien perfectament al procés de renovació pedagògica que havia implantat la Mancomunitat de Catalunya i que tenia especial cura en aconseguir òptimes condicions higièniques relacionades amb l'orientació, la ventilació i la il·luminació natural.
  • 1931 - 1934

  • 1932 - 1934

  • Grup Escolar Renaixença

    Pere Armengou i Torra

    Grup Escolar Renaixença

    El plantejament del projecte treu profit de les òptimes condicions del solar: orientat al sud-est, aïllat, elevat respecte de les vies de comunicació, emplaçament cèntric. L’edifici es col·loca a la part posterior i respecta l’esglaonament natural del terreny, afavorint la màxima assolellada del pati de joc i de la façana principal. El cos principal es divideix en tres crugies: la del davant, de 6,40 metres, allotja les aules. Cada aula rep la llum a través de dos grans finestrals amb persianes impermeables. La segona crugia, de 3 metres, és ocupada pel corredor. I la crugia posterior, de 4,75 metres, allotja les sales complementàries.
  • Escola Josep Maria Folch i Torres

    GATCPAC, Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé

    La Generalitat Republicana va ser molt sensible a la proposta del GATCPAC de definir uns nous estàndards que facilitessin la implantació massiva d'escoles a tot Catalunya i es van començar a promoure alguns prototips que responien a aquest objectiu. Aquest és el cas del Grup Escolar Folch i Torres, que s’havia plantejat com un prototip per a les escoles d’educació infantil: estava concebut a partir d’un mòdul funcional i repetible que permetia dimensionar i ampliar les escoles en funció del nombre d’estudiants. Aquest grup estava format per dos mòduls (dues escoles) que, preveient una possible ampliació, es van construir a un extrem del solar, deixant els laterals cecs per a la futura connexió. Als anys cinquanta es va fer una ampliació a la façana oest, sense respectar el sistema originari de mòduls idèntics. El GATCPAC promovia una sèrie de conceptes arquitectònics que calia tenir en compte en construir una escola: espai i mobiliari proporcionats a les dimensions del nen, bona orientació i fàcil connexió de les aules amb l'exterior, bona ventilació i màxima il·luminació. Amb aquestes premisses es van construir les escoles de Palau.

    1933 - 1935

  • 1935

  • Institut Politècnic Vidal Barraquer

    Josep Maria Monravà i López

    Institut Politècnic Vidal Barraquer

    L’edifici és una mostra de les millors realitzacions del programa racionalista en el camp de l’arquitectura per a institucions. Situat entre la casa Bloc i el futur Govern Civil, interpreta la traça radial del creixement urbà d’una manera que afecta l’organització general de l’edifici. Es tracta d’un organisme en forma de U, en què totes les dependències es troben al voltant de la sala de dibuix. Una crugia intermèdia recull els serveis i una sèrie de quatre patis. Les aules, a la façana, queden reflectides per unes llargues finestres que corren de banda a banda de l’edifici. Monravà emfasitza la coherència entre la distribució i la funcionalitat del programa.

    1931 - 1936

  • Grup Escolar Els Convents

    GATCPAC, Josep Lluís Sert

    El 1935, Sert va projectar dos edificis escolars per a l'Ajuntament de Martorell: el grup escolar Montserrat, al barri de Can Carreres, i el grup escolar Els Convents, a l'hort de l'antic Convent dels Caputxins. El grup Els Convents té una planta en L que deixa el pati orientat a sud, contra la muntanya. Està formada per tres mòduls (tres escoles) units per un passadís en L que passa d'una banda a l'altra de l'edifici, segons l'orientació. El volum té dues plantes i es recolza sobre un gran mur de pedra que serveix de contenció. Sert defensava el formigó armat com a material bàsic de construcció per complir les exigències que imposava la funcionalitat, negant l'aplicació gratuïta d'elements ornamentals. A finals dels anys seixanta, la construcció de l'autopista A-7 va perjudicar una part important dels espais oberts del grup Els Convents i es van fer algunes modificacions posteriors al costat sud de l'edifici. També es va enderrocar la casa del conserge, obra de Sert. Són un dels pocs exemples que queden de les construccions escolars de Sert, cosa que els dona una especial importància i en fa imprescindible la recuperació.

    1935 - 1936

  • Preventori Escola del Segell Pro-Infància Can Xifré

    GATCPAC, Josep Lluís Sert

    Aquesta escola es va construir com a annex a l'antic hospital Can Xifré, per als nens amb tuberculosi, però mai no va arribar a funcionar a causa de la Guerra Civil. Actualment és la seu del Centre de Documentació i Estudis Salvador Espriu. L’edifici està format per dos mòduls educatius, separats per una crugia d’accés, amb distribuïdor i serveis. Cinc crugies en total. Cadascuna està coberta per una volta catalana que ja no es recolza sobre murs portants, sinó sobre jàsseres, cosa que augmenta l'amplitud de l'espai. És un edifici blanc, de volumetria abstracta i contundent, pròpia dels CIAM, que es recolza sobre un basament de pedra. Les aules donen a una terrassa orientada a sud, que serveix per fer classes a l'aire lliure i està protegida per una llosa de formigó que segueix l'estètica del maquinisme, com l'ala d'un avió. L'encàrrec va ser realitzat pel Segell proinfància, una organització creada durant la Segona República, el 1933, que tenia la missió de recaptar diners per a la construcció i el manteniment d'edificis dedicats a la prevenció de la tuberculosi. Els diners que es recaptaven provenia de la venda de segells per Nadal.

    1935 - 1937

  • 1937 - 1939

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!