Edifici situat al nucli més antic de Sitges, al costat de la Casa de la Vila. Es tracta d'una construcció d'una sola nau amb coberta a dues vessants. La façana de maó vist , és de composició simètrica i presenta com a element més remarcable la marquesina de ferro de l'entrada. En el seu origen , el mercat era aïllat; posteriorment es va afegir un nou cos que el va unir amb altres edificacions. L'edifici del mercat de Sitges, primera construcció en ferro de la vila. Va ser projectat i L'edifici del mercat de Sitges, primera construcció en ferro de la vila. Va ser projectat i dirigit per l'arquitecte municipal Gaietà Buigas i Monravà , i es la primera obra sitgeriana L'edifici del mercat de Sitges, primera construcció en ferro de la vila. Va ser projectat i d'aquest arquitecte. Els plànols daten de l'any 1889. La subhasta de les obres fou adjudicada a Pere Ferran per 24.700 ptas. La inauguració oficial del mercat és va fer el 15 d'agost del 1890. De l'any 1891 es conserven encara els dibuixos originals de la marquesina de ferro colat de l'entrada, realitzats també per Gaietà Buïgas. L'any 1935 s'hi van fer obres d'engrandiment

Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, que fa cantonada entre les carrers Illa de Cuba i Sant Gaudenci. El xamfrà se soluciona mitjançant una tribuna que ocupa els dos pisos, amb interessants vidres acolorits. Les obertures dels pisos són balcons amb barana de ferro i emmarcats a la part superior per motllures amb decoració floral. L'acabament de l'edifici és recte amb estilitzats frontons d'arc amb palmeta centrada. A la façana que dóna al carrer Sant Gaudenci hi ha una galeria coberta amb un gran finestral de forma arrodonida. La documentació localitzada sobre aquest edifici no és prou explícita. La fitxa de l'inventariï del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, atribueix l'obra al mestre d'obres Gaietà Miret i Reventós i en situa la construcció al 1908. En canvi l'Arxiu Municipal de Sitges conserva un plànol del projecte (amb el nom de "Casa Ollé") signat per l'arquitecte Josep Pujol i Brull l'any 1907. És possible que per algun motiu el mestre d'obres Gaietà Miret s'encarregués de dur a terme el projecte original de J. Pujol. Fa pocs anys la casa es trobava en un estat d'abandó considerable, però actualment ha estat restaurada. En tot cas, les obres corresponents a aquestes dates, sembla que es van fer a sobre d'un edifici preexistent construït el 1881.

La casa del Rellotge és un dels edificis més característics de Sitges; fa cantonada entre el carrer Major i el carrer A. Vidal i s'obre a la plaça Cap de la Vila, a la configuració de la qual contribueix decisivament. Es tracta d'un gran edifici entre mitgeres, de planta baixa, tres pisos i terrat amb barana sinuosa. S'hi accedeix per tres portes, situades dues d'elles als carrers Major i A. Vidal, i la tercera i principal a la plaça. La distribució de la resta de d'obertures, en general rectangulars, és rectangular. La part més remarcable de la construcció és la que fa cantonada amb el carrer Major, que compta amb una tribuna de fusta al segon pis i sobretot amb una torre sobresortint , on és troba el rellotge que dóna el nom a la casa i que acaba en punxa coberta amb trencadís de rajoles blanques, grogues i blaves. En conjunt els elements decoratius tenen un paper molt important en l'aspecte extern de l'edifici: ceràmica, ferro i esgrafiats, tot i que aquests darrers es troben força fets malbé. La "Casa del Rellotge" es troba situada al Cap de la Vila, on en el segle XVII hi havia un dels sis portals de la muralla nova de Sitges. Aquesta zona va ser reformada segons projecte inicial de Gaietà Buïgas i Monravà aprovat el 17-6-1889 i realitzat amb moltes modificacions per Ignasi Mas i Morell al 1913. El desembre de 1912 va ser sol·licitat el permís per la construcció de l'edifici. El projecte va ser presentat el maig del 1913 i va ser aprovat per l'Ajuntament. L'obra es va enllestir el 1915, data que apareix esgrafiada a la cantonada del carrer d'Àngel Vidal.

The Maricel complex is made up of several buildings arranged on both sides of Fonollar Street and joined by a bridge. They are two large blocks known as Maricel de Mar and Maricel de Terra, and they were built with artistic elements from various periods and styles. Maricel de Mar is built on the rocks. The tower facing the bastion is a remarkable element. It has battlements, semi-circular arch access door, cone-shaped window and the image of the Archangel Saint Michael. Maricel de Terra is made up of a set of buildings with an irregular layout that are located between Fonollar, Sant Joan and La Davallada Streets. In this sector it is necessary to mention the "Recó de la Calma", with the access door and the capitals. The capitals, made by the sculptor Pere Jou, form a series of fifty with varied themes: fables, characters from the beginning of the 20th century, traditions, etc. In 1910, Charles Deering acquired the building of the old hospital of Saint John the Baptist, which had been built in the 14th century and enlarged in the 19th century with the aim of transforming it, along with other buildings, into a residence-museum. Miquel Utrillo oversaw the works, as well as being the administrator. The building was built with architectural elements from various origins and periods and already in 1913 contained important artistic pieces. On 18-10-1915 the Great Hall was inaugurated. In 1921, Charles Deering left for the United States with a large part of Maricel's works, which remained empty for many years. In 1932, the Board of Museums of Barcelona decided to reuse Maricel as a museum, which was inaugurated on 14-6-1936. The building is currently owned by the City Council and the County Council and is mainly dedicated to artistic and cultural activities. Capitals In 1915 the Barcelona sculptor Pere Jou arrived in Sitges called by Miquel Utrillo with the purpose of decorating the Maricel buildings with a set of about fifty capitals. The artist completed the commission and subsequently settled permanently in the town. At present, the capitals, some of which had been badly damaged, are in the process of restoration.

Edifici aïllat de grans dimensions i planta rectangular format per planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dos vessants a dos nivells de teula àrab. La composició de la façana és gairebé simètrica (una de les ales és més simètrica que l'altra); el cos central és més elevat. La planta baixa ha estat molt modificada. L'accés a l'hostal es fa pel primer pis, que té als extrems dues finestres d'arc de mig punt i al cos central diverses obertures d'arc carpanell. Una marquesina d'obra separa el primer del segon pis. Al segon pis hi ha una galeria formada per cinc arcs de mig punt i balcons rectangulars a banda i banda, amb barana de ferro. El pis de les golfes l'ocupen petites obertures emmarcades amb maó vist als cossos laterals, i una galeria central de vuit arcs, també de maó. Segons consta a l'Arxiu Municipal de Sitges, l'any 1919 Joan Vilella va demanar permís a l'Ajuntament per a la construcció d'una casa al passeig de la ribera d'acord amb els plànols realitzats per l'arquitecte Joan Rubio i Bellver i signats amb data del mes d'abril. L'aprovació es va donar el 5 de maig del mateix any 1919. L'edifici, d'estil noucentista, presenta elements que encara tenen regust modernista i eclèctic noucentista, principalment la utilització de maó vist i la decoració d'inspiració oriental (arcs de la galeria del segon pis.)