Large house between partitions, with a gable roof, two floors, a setback floor and a more sunken space at the back. Based on the classical forms of the façade, there is a large room with pilasters and vaults and a staircase leading to the upper floor where there is a spacious room with mouldings, paintings and a flat ceiling from 1877, and several annexed services. Dances, cultural events, theatre, etc., were held in the Cultural and Recreational Centre of Gelida until 1933, year in which a new café was inaugurated (the current Café de la Pista del Casal Gelidenc). The ground floor was occupied by the café, presided over by a painting evoking the reapers of the Corpus de Sang of 1640. In 1939, it was occupied by the "Frente de Juventudes" and later acquired by the Gelida City Council.

Set of two buildings with a simple line and structure, which follows the Catalan Art Nouveau principles in its historicist aspect. The theatre presents a two-storey façade with a gable roof and with some finishes simulating a non-existent turret, like Danés i Torras’ type 2-IV country houses. But this is reduced to a vertical extension of the façade wall without any subsequent structure. On the ground floor there is a central door with two large rectangular windows now boarded up that retain their initial forgings and dated from 1903. The first floor has a small central opening and a simple border of sgraffito simulating a pediment that frames the name of the theatre and date of construction. The annex building, the café, also follows the historicist line but more like a manor. It has two floors, with large rectangular openings on the sides of the door on the ground floor and three balconies on the first floor, the central one a little bigger than the lateral but without other extensions. Both the doors and the windows are highlighted by a wide strip of smooth stucco just like in the theatre. This feature and the wide common plinth is the nexus of physical and aesthetic union between the two buildings, probably connected by the interior, as was usual. In the construction of the colony, the recreational aspect could not be neglected in order to achieve an authentic social atmosphere. The creation of the café and the theatre, if we stick to the dates, started earlier. At the beginning of the century, gathering for coffee, playing cards and having small talk were, together with professional or amateur theatre, the most common distraction (someone said that "if Catalans don't go to the theatre much it's because they are all on the 'stage...'). The café still stands to this day and is still the largest and liveliest in the colony.

The building is located in the 19th century Eixample. The main façade overlooks the Rambla de Nostra Senyora. It is a construction between partitions and it is at the corner of a covered passage through which it is accessed. It consists of a ground floor and a main floor, with an Arabic tile roof on two sides facing the side façades. It presents an eclectic language with reminiscences of wooden agricultural constructions and ceramic tiles. The Agricultural Centre was the society of rural owners. Their agricultural talks started in 1900. There were also artistic demonstrations and dances. During the Civil War it was the Revolutionary Committee’s headquarters. Later, a cinema was built inside.

L'edifici del Mercantil pertany a un estil eclèctic. La façana la podem dividir en cinc parts: en la central, més avançada, és on trobem l'entrada principal; en la part alta hi ha el nom de l'entitat i en el centre l'any de la seva fundació; una galeria coberta uneix els dos cossos extrems amb el central. Els elements decoratius són els esgrafiats, col·locats en els timpans de les dues obertures que flanquegen l'edifici, i la ceràmica de reflexes metàl·lics a mode de fris. De l'interior cal destacar el teatre; entrant trobem l'amfiteatre de platea, després la platea voltada lateralment per llotges. Els primer pis té una zona central amb butaques i dues de laterals amb grades. Tot voltat per un jardí molt ben cuidat. El "Centro Mercantil, Industrial y Agrícola" havia estat fundat l'any 1899 com a conseqüència d'una desavinença entre diversos membres de l'antic "Casino de Recreo", uns, partidaris dels "Godó" i els altres, dels "Boyer". El local social de l'entitat va ésser edificat en el solar on antigament hi havia hagut el teatre Tívoli, i la seva inauguració coincidí amb el dia de la Festa Major de l'any 1899. El Cercle Mercantil celebrà el seu cinquantenari l'any 1949. Conté un teatre, un saló-café, una sala de festes i un jardí. Construït seguint un projecte de l'arquitecte Francesc de B. Galtés; dirigides les obres per Francesc Sellés; la decoració a càrrec de Frederic Brunet i la pintura pe Bartomeu Camps i Antoni Tomàs.

Edifici de planta i un pis. La façana és dividida en tres cossos, un de central amb tres portalades i tres finestres i dos de laterals amb quatre obertures cadascun. Un cop pujades les escales de l'entrada, ens trobem davant un gran atri, en altres temps teatre, i que avui fa de distribuïdor de es diferents dependències: biblioteca, teatre, cafè i secretaria. Vidrieres emplomades de tipus modernista sobre a porta en els que s'alternen les representacions florals amb les al·legories de l'entitat. El teatre, atribuït a l'arquitecte Pau Salvat i Espasa, és la dependència més important. Estructuralment té forma de ferradura i consta i consta d'una platea i dos pisos. A nivell decoratiu destaca la sanefa que rodeja el sostre i les baranes de ferro, decoració realitzada per l'escenògraf igualadí Pere Valls i Bofarull. A l'exterior hi ha l'escola Municipal de Música a l'esquerra de l'edifici i el jardí a la dreta amb una font -peixera de trencadís. L'ateneu nasqué a l'escalf de l'ambient de progressisme romàntic que estava en voga a Catalunya durant la segona meitat del segle passat, i ne la seva conjunció d'activitats culturals, docents i recreatives jugà un paper fonamental en la difusió de l'ideari progressista i de culturització popular. Després de l'incendi de 1873 de l'antiga seu social es construí durant l'any 1877 l'actual edifici. En l'etapa vuitcentista mantingué una escola primària, un teatre i una biblioteca. Durant els anys 1919- 1935 l'entitat prengué una gran embranzida amb l'erecció d'un grup escolar inserit en el moviment pedagògic català, d'un conservatori de música, d'una escola de teixits i d'un camp d'esports. Amb posterioritat a l 1939 les forces nacionals embargaren l'edifici i passà a anomenar-se "Centro Nacional".

Es tracta d'un edifici de planta rectangular i coberta a doble vessant, està conformat per tres cossos: un de central, més estret i vertical, amb una gran balconada balustrada al primer pis i una porta principal d'arc rebaixat; i dos cossos laterals, un xic més baixos que el central, amb tres finestres en planta baixa i tres més al primer pis. Totes les obertures, així com el ràfec i les separacions verticals entre els cossos són fets de maó. El conjunt està pintat de blanc i presenta una marcada simetria. (Sales, Salazar, 2011) Presenta dos cossos laterals amb un sòcol de pedra irregular a la part baixa. El coronament actual, fet de totxo, és posterior a l'obra original. El cos central, molt estret, emmarca l'entrada principal a l'equipament, a la qual s'accedeix amb una escala que compta amb cinc graons. La porta dóna a una sala que fa de distribuïdor, i on hi havia el despatx de taquilla. Per una banda, des d'aquest espai, s'accedia al cos lateral dret, que era l'antiga cafeteria, avui llar d'infants (actualment la porta està tapiada). Per una altra s'accedia al cos dret, que era la sala d'actes. Els dos cossos són rectangulars i paral·lels, essent l'esquerra molt més llarg doncs acaba rematat per la caixa escènica. D'aquesta manera, el cos central només aixopluga la sala i uns espais al primer pis just a sobre, als quals s'accedeix per una escala integrada en un nou cos paral·lel al llarg de la paret esquerra. En aquest espai del primer pis s'ubicava la sala noble o social de l'antiga societat recreativa. El cos lateral esquerra, més llarg com hem dit, té la típica estructura de teatre envelat. La sala servia tant per a ball com per a teatre. El sostre va ser reformat amb fibra de vidre i no deixa veure les encavallades de fusta. Destaca el paviment de mosaic hidràulic. El teatre conserva les antigues tramoies i camerinos. El cos lateral dret consta d'una única planta i allí hi havia la cafeteria. Dóna a un pati. Actualment acull la guarderia municipal. La paret que dóna al pati mostra l'aparell de maçoneria irregular de pedruscall lligat amb argamassa, amb les cantoneres i les obertures arquitectòniques emmarcades amb totxo. Aquest acabat contrasta amb l'arrebossat de la façana principal. L'edifici ha anat patint diferents transformacions al llarg del temps. No hi ha documents que ens diguin la data en què fou construït el centre recreatiu de Carme. Tanmateix, la construcció d'aquest immoble caldria situar-la dins el primer quart del segle XX. Abans de la Guerra Civil a Carme hi havia dos centres socials: el d'esquerres (actual casal de Carme) anomenat Centre Popular de Carme i el de dretes anomenat Centre Recreatiu (i objecte d'aquesta fitxa). En el centre d'esquerres s'hi aplegaven els treballadors i en el de dretes els propietaris i fabricants. A Carme existia una gran rivalitat enter les dues societats. Situades en el mateix carrer, davant per davant. El centre recreatiu de Carme acollia dues entitats: el "Centro Cooperativo Obrero" constituït al 1922 i la "Asociación Recreativa" fundada al 1925. El primer té una finalitat social (instrucció, esbarjo, biblioteca, activitats culturals...) però la seva funció principal és la de cooperativa. Mentre que la "Asociación Recreativa" com el seu nom indica es dedicava a qüestions lúdiques com ara: funcions de ball i teatre. Actualment el Centre Recreatiu és propietat de l'Ajuntament i bàsicament se n'utilitza la sala principal per a fer representacions de teatre, actes lúdics, etc El municipi però, compta amb un nou equipament cultural edificat en el lloc que ocupava el Centre Popular.

Large rectangular building with a gable roof. It has with two floors, the first one is covered by tiled vaults and the second by a flat roof and "art déco" decoration. The extraordinary luminosity due to the large windows and the longitudinal balcony on the left of the building, where the coat of arms of Catalonia appears on the railing, is worth noting, a motif that is repeated in the two attic windows, where on one of them has disappeared.