Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Viviendas Unifamiliares del Polígono Montbau

  • Viviendas Unifamiliares del Polígono Montbau

  • Viviendas Unifamiliares del Polígono Montbau

  • Viviendas Unifamiliares del Polígono Montbau

  • Viviendas Unifamiliares del Polígono Montbau

  • Viviendas Unifamiliares del Polígono Montbau

  • Viviendas Unifamiliares del Polígono Montbau

  • Viviendas Unifamiliares del Polígono Montbau

  • Viviendas Unifamiliares del Polígono Montbau

Memoria

Construïdes a la tercera i darrera fase de la planificació de Montbau, si bé ja estaven contemplades al projecte inicial, ocupen la part més alta del polígon, on el terreny té més pendent. Aquests 70 habitatges escalonats configuren un conjunt de volums blancs amb terrasses i estan disposats en forma de ventall, seguint les corbes de nivell. Es tracta d’una tipologia atípica, a cavall entre la ciutat jardí i un edifici compacte. La regularitat del seu planejament es veu interferida per la topografia del lloc i obliga a trencar la linealitat dels passadissos, incorporant escales, creant una malla singular, adaptada. La resolució d’aquesta complexitat genera també uns ponts que discorren per sota dels habitatges. La vegetació que es planta, al voltant d’aquests elements construïts, representa una continuïtat i complement del conjunt natural del bosc característic de la vessant on es situa. El programa funcional es resol amb 3 tipologies diferents, d’entre 90 i 120 m2, en dúplex. Les mides de la cruixia, permeten la construcció amb parets de càrrega, mantenint així l’espai entremig diàfan.

Autor: Janice Moret

El cas dels habitatges esglaonats a Montbau, projectats per Joan Bosch i Agustí el 1963, bé podria ser un exemple realitzat sota la perspectiva d'un poblat de vacances. Ajuda a això la seva posició en el vessant boscós de Montbau, el color blanc dels volums i la profusió de terrasses fruit del esglaonament. Aquest conjunt de 50 habitatges en dúplex sembla voler explorar una distància més curta entre les unitats, ni tan disperses com en una ciutat jardí ni tan pròximes com per acabar sent jutjades com un sol edifici, un bloc. No obstant això, paradoxalment, aquest exemple sí que ho és. Construïdes pel Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona i finalitzades el 1968, aquests habitatges són en realitat un edifici, només que disposa sobre el vessant. En aquest domina la regularitat i la repetició en lloc del pintoresc i el singular. Però la regularitat es veu matisada causa de la forma del terreny, tant per la disposició general a manera de ventall -ja que ocupen un angle del vessant que obliga que els passatges trenquin la seva linealidad- com per l'aparició d'escales per salvar el pendent, que acaben formant una malla peculiar entre aquestes, els passatges i, per descomptat, els habitatges. Però probablement la singularitat d'aquesta agrupació rau sobretot en la impressió que produeixen els passatges en discórrer sota dels habitatges. Es formen així uns ponts que són essencials per assimilar el conjunt a una peculiar ordit d'escales, passatges i cases. Si observem el conjunt estrictament des del punt de vista de la distribució funcional dels habitatges, podem descriure-ho com una agrupació d'habitacions paral·lela als passatges i una agrupació de cuines i sales d'estar perpendicular al pendent i, per tant, paral·lela a les escales.

Autor: Xavier Monteys Roig

Autores

Sobre el Mapa