-
Plaça Reial
Francesc Daniel Molina i Casamajor
Plaça que comunica amb la Rambla pel carrer Colom a la Rambla i, a través del passatge Madoz, al carrer Ferran, en un espai que havia deixat el desamortitzat Convent dels Caputxins. El 1848 l'Ajuntament va convocar un concurs públic que va guanyar l'arquitecte Francesc Daniel Molina Casamajó, format a la Llotja i a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. La plaça és de planta rectangular porticada construïda entre el 1848 i el 1960 convertint-se en un dels projectes més importants de l'arquitecte, ben actiu a la ciutat de Barcelona amb altres projectes. La plaça d'estil neoclàssic és una versió de la tradicional plaça major espanyola connectada per carrers i passatges que condueixen a la Rambla, al carrer Escudellers i al carrer Ferran. Les façanes dels edificis són de model isabelí, els balcons s'alternen amb les pilastres sobre la planta baixa porticada. A l'entaulament trobem un àtic lleugerament reculat on la cornisa és una balustrada. Aquest ordre en les façanes només es trenca pel passatge Bacardí, el primer cobert de Barcelona i el passatge descobert Madoz. Al centre de la plaça s'hi va col·locar una font de ferro de la casa Durenne de París anomenada les Tres gràcies, però segons el projecte original s'hi havia de col·locar una escultura de Ferran el Catòlic encarregada a Josep Piquer. A la plaça no hi trobem cap referència a la reialesa espanyola, però originàriament homenatjava a la reialesa i Isabel II va col·locar la primera pedra. A la plaça hi ha també dos fanals centrals dissenyats per Gaudí i un conjunt de palmeres.1848 - 1859
-
1871 - 1874
-
1903 - 1908
-
1888 - 1910
-
1954
-
Casa Villavecchia
Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier
La casa respon a una voluntat de superar les contradiccions entre els procediments constructius autòctons i la retòrica modernista, tan de moda al Cadaqués dels anys cinquanta. Els autors prenen com a referència els elements de la construcció tradicional (murs de maó, cobertes de teula) i els apliquen imaginativament a la recerca d’una figurativitat realment genuïna. La casa s’organitza en dues crugies transversals que permeten una organització clara de l’interior. La sala d’estar forma un buit ombrejat a la tercera planta i ofereix una imatge que contrasta amb la retòrica façana de la casa de l’esquerra.1955
-
Casa Senillosa
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
En un solar singular de planta quadrada i dimensions reduïdes, amb una sola façana practicable i una alçària de quatre plantes, Coderch ofereix una solució imaginativa per incloure-hi un habitatge unifamiliar amb cinc dormitoris. L’estructura és una caixa de pedra que fa la funció de mur de contenció. Els quatre nivells s’organitzen en dues crugies: la més gran allotja l’aparcament (planta baixa), el dormitori principal (planta primera), el menjador (planta segona) i la sala d’estar (planta tercera). La més petita allotja un dormitori individual a cada planta. L’escala comunica els carrers inferior i superior a través de tot l’habitatge.1955 - 1956
-
1956
-
1956 - 1957
-
Casa Catasús
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
El barri del Vinyet té una topografia pràcticament plana, i Coderch opta en aquesta casa per crear un sistema d’espais domèstics referits exclusivament al gran jardí de la parcel·la, sense cap referència a l’exterior. Així, la casa es configura en una sola planta i forma bàsicament una L que abraça el jardí. Un braç d’aquesta L inclou els dormitoris, mentre que l’altre conté el menjador i la sala d’estar. L’entrada té lloc per darrere del cos dels dormitoris, ocultada del jardí, i dóna accés a un tercer braç que inclou la cuina i els serveis. Totes les obertures que donen al jardí es poden obrir i practicar a peu pla, o bé es poden tancar amb unes persianes de la mateixa alçada que la fàbrica construïda de la casa. Així, la casa esdevé un conjunt d’àmbits a un sol nivell on el jardí unifica les parts principals de la vida domèstica, mentre que l’entrada i els serveis romanen amagats al darrere i generen els seus propis espais exteriors.1956 - 1958
-
1958
-
Sucursal de la "Caja de Ahorros Provincial"
Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier
1958 - 1959
-
1959
-
Edifi d'Oficines de Cementos y Cales Freixa
Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier
1957 - 1960
-
1959 - 1960
-
1959 - 1961
-
Oficines per a Comercial Viladomiu
Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier
1961
-
Ampliació de la Fàbrica Godó i Trias
Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier
El conjunt industrial de Godó i Trias disposa de diversos cossos, ampliats al 1960-64 segons projecte dels arquitectes Milà i Correa. L'estructura original constava d'una gran nau central de dos trams, un d'ells escapçat per la situació de les calderes i la xemeneia de vapor. Al final de les naus s'aixeca una petita torre de base quadrada emmerletada. Al límit occidental de la parcel·la, i separades de les naus principals per un passadís, s'aixequen diferents pavellons aïllats que allotjaven dependències productives i administratives. Totes aquestes obres estan resoltes amb uns parament on domina l'obra vista, amb remats i sanefes molt aconseguits. Les cobertes són de teules a l'obra antiga, excepte on s'han substituït, i de fibrociment a les naus de 1960-64. S'inscriu dins el corrent arquitectònic industrialista que agafa referents estètics modernistes, però se centra bàsicament en els recursos expressius de la tècnica del maó vist. La Fàbrica Godó s'hi instal·là l'any 1903 i en aquell temps es dedicava al tèxtil de jute. Als voltants de 1920, passaren a fabricar filats i teixits de cànem i amb menor proporció de cotó. La fàbrica es va ubicar en aquest terme arran del descobriment de l'aqüífer profund del delta, aprofitant l'aigua abundosa i neta. El seu pou va ésser el primer d'ús industrial al Delta, construït al mateix any 1903. Amb l'evolució que comporta el temps, moltes de les més importants fàbriques van anar desapareixent del terme de la ciutat. Com a nota anecdòtica podem dir que fou escollida com escenari de la sèrie de TV. "La Saga de los Rius".1960 - 1962
-
Planta Bar i Restaurant del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier
1962
-
1956 - 1963
-
Casa Rumeu
Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier
La casa Rumeu tiene una forma hexagonal que proviene de la experiencia de la casa Julià, donde los arquitectos ya habían ensayado las geometrías no ortogonales. La envolvente de la casa Rumeu está construida completamente con piedra de Cadaqués, como la que ya habían utilizado para hacer el muro de contención de la casa Julià. Allí se dieron cuenta de que, en Cadaqués, los muros de piedra eran más baratos que los de ladrillo, y por eso decidieron construir toda esta casa con piedra autóctona. También había un motivo paisajístico mucho más importante, ya que pensaban que era adecuado reservar la arquitectura blanca para el centro de Cadaqués pero, en cambio, utilizar la piedra para las casas de los alrededores, puesto que salpicaban el paisaje sin llegar a constituir entidades urbanas. De este modo, utilizando la misma piedra que en los bancales y las terrazas del exterior, conseguían que la casa desapareciera, camuflada en el paisaje. Uno de los elementos más destacables del proyecto es la estructura de madera que soporta la cubierta, de pendiente muy suave. La estructura está formada por un sistema de cerchas de madera que, en unos casos, están soportadas por los muros de piedra de la fachada y, en otros, por pilares de madera. El resultado es un entramado estructural visto que proporciona una gran vistosidad y plasticidad al proyecto. En el interior se han construido algunos muebles de obra aprovechando los desniveles, en consonancia con los bancales y las terrazas del exterior.1960 - 1963
-
Reforma de Dos Habitatges per a Federico Correa i Alfonso Milá
Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier
1962 - 1963
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres