Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
  • 1887 - 1908

  • Juzgados de Vic

    Pere Llimona Torras, Xavier Ruiz Vallés

    Juzgados de Vic

    L’edifici interpreta el programa variat i atomitzat de la seu dels jutjats a través d’una estructura metàl·lica que permet distribucions diferents a cadascuna de les plantes. La planta baixa és un espai lliure cobert que afavoreix l’entrada independent al Col·legi d’Advocats, inclòs al mateix edifici. Les obertures de les diverses plantes responen estrictament als requeriments dels espais interiors. L’edifici es presenta com un cub que completa la cantonada entre dos carrers de l’eixample, separat de les edificacions veïnes i estructurat com una sèrie de safates preparades per assimilar la diversitat del programa.

    1967

  • Reforma del Palau de Justícia de Girona

    Pere Llimona Torras

    Reforma del Palau de Justícia de Girona

    La constitució d’aquesta casa palau es va produir a partir del trasllat del seminari, el 1769, tot i que una realineació anterior de la plaça (1606, Arévalo de Zuazo, bisbe) ja n’havia modificat la façana i l’estructura. Arran de la seva adquisició pels Pastors es va convertir en una de les estructures domèstiques de major qualitat i espectacularitat de la ciutat, amb la seva escalinata i sales nobles i amb el pati porticat. El 1959 l’Ajuntament la cedí al Govern, i el 1970, de mans d’un Llimona que havia ja actuat en edificis judicials com el de Manresa, se’n va recompondre el carejament i el dovellatge del portal i s’hi va reinstal·lar l’equipament actual, amb ambició als espais interiors i amb alguna dissonància volumètrica. El 2008, l’Audiència Provincial està en curs de traslladar-se al sector del Güell, després d’enderrocar-s’hi una decadent i contestada plaça de toros. La cara oest de la casa Pastors s’assenta sobre el mur del primer recinte fortificat i inclou també una part de l’antic castell de Sobreportes dels Montcada així com, inscrites, les restes de la porta nord del cardo romà, que encara conserva dues torres quadrangulars de les quals es llegeixen la base fundacional i l’opus quadratum baiximperial. Les torres medievals, cilíndriques, ofereixen un episodi més de la magnífica constel·lació de volums a la cara externa del portal.

    1970 - 1973

  • Palau de Justícia de Tarragona

    autoria desconeguda

    1971 - 1973

  • Palacio de Justicia de Girona

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Palacio de Justicia de Girona

    L’edifici dels jutjats ha d’assumir els condicionants d’un lloc situat en el límit del paisatge urbà de Girona, a prop del riu Onyar, a la riba oposada a la zona antiga de la ciutat i davant el conjunt monumental de la Catedral i el pinacle de l’església de Sant Feliu. Un edifici de gran complexitat programàtica, amb varietat d’espais, on la consideració d’allò públic i d’allò privat o restringit, fa necessària una claredat de circulacions i una lògica d’agrupació d’àrees segons les activitats i la seva situació respecte l’exterior. En l’ala principal s’ubiquen els serveis comuns, les magistratures i les zones representatives. A l’altra, els jutjats amb les sales de vista en planta baixa.

    1987 - 1992

  • Juzgados de Sant Feliu de Guíxols

    Jaume Avellaneda Díaz Grande, Josep Lluís Mateo i Martínez, Jordi Moliner i Salinas, Antoni Poch Vives

    Juzgados de Sant Feliu de Guíxols

    El projecte pren com a referència principal la mitgera deixada per l’edificació preexistent, que es consolida amb independència de la nova edificació. La coberta del cos principal, paral·lel a la mitgera, queda pinçada per la part posterior i s’obre cap a l’altra banda del solar. Aquest cos acull els jutjats i les sales de vistes, i és de dimensions més petites que les edificacions veïnes. La resta del programa se situa en uns cossos davanters de cobertes variables. L’edifici adopta així un davant i un darrere referits al teixit urbà i indiferents al carrer, des d’on es revela el procediment compositiu a través de la secció.

    1990 - 1993

  • Palacio de Justicia y Torre de Comunicaciones

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    Palacio de Justicia y Torre de Comunicaciones

    L’edifici és el resultat d’una actuació urbanística global sobre el barri del Canyeret, en el marc del Pla del Centre Històric de Lleida. L’estudi detectava la desconnexió entre el barri antic —amb el seu eix principal, el carrer Major— i la Seu Vella, a causa de l’abandonament i la despoblació del vessant de la muntanya ocupat antigament per aquest barri. El projecte es proposa revitalitzar la zona d’aquest vessant i restablir la connexió entre la ciutat vella i la Seu. Els estudis geotècnics varen recomanar l’establiment d’un mur de contenció tot al llarg del vessant, on s’hi podia recolzar una nova edificació amb façana a dos carrers amb cotes diferents. D’aquí neix un edifici longitudinal, adossat a la pantalla, que l’oculta i presenta una nova façana. El factor de connexió té lloc per mitjà d’una torre de comunicacions que permet accedir a tres nivells: el nivell de la base, proper al carrer Major; el carrer situat al coronament de la pantalla, i, finalment, l’antiga porta de la muralla de la Seu. La forma corba de la pantalla permet diferenciarla de les traces de la muralla de la Seu Vella i, a més, és la més adient per adaptar-se a la topografia natural del vessant.

    1983 - 2001

  • Juzgados de Sant Boi

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez, Jordi Framis Ferrer

    Juzgados de Sant Boi

    Un sencillo esquema de tres barras con las oficinas judiciales separadas por patios queda desdibujado por una piel uniforme de lamas verticales de hormigón blanco que abarca el edificio como sábana. Las lamas, con distintas inclinaciones y distancias, generan una imagen que permite presidir la nueva plaza con un edificio pesado, sobrio y opaco a la distancia, y transparente desde el interior. La disposición de las lamas sugiere la de los libros en una biblioteca.

    2002 - 2006

  • Ciudad de la Justicia

    b720 Fermín Vázquez Arquitectos, David Chipperfield Architects, David Chipperfield, Fermín Vázquez Huarte-Mendicoa

    Ciudad de la Justicia

    La situación previa de la Ciudad de la Justicia presentaba los diferentes departamentos judiciales de la ciudad de Barcelona y de L'Hospitalet de Llobregat esparcidos en 17 edificios, repartidos entre ambas ciudades. La unificación de todos ellos en una nueva Ciudad de la Justicia resulta en una mayor eficiencia, permite que los espacios de trabajo se adapten a la constante transformación del cuerpo judicial y, a su vez, se reserva espacio para un futuro crecimiento. La propuesta más significativa del proyecto es la de fragmentar el ambicioso programa -de 241.519,92 m2 de superficie construida- en una serie de edificios separados, aunque interrelacionados, que se disponen sobre un espacio con voluntad de plaza pública. Los edificios se revelan como bloques medidos, con fachadas portantes de hormigón armado y coloreado. La propuesta pretende equilibrar las distintas relaciones entre áreas de trabajo, zonas públicas y paisaje. El edificio atrio se convierte en el principal espacio público del complejo y tiene carácter de zona de relación y circulación principal de la Ciudad Judicial. Actúa como calle de distribución y como filtro de acceso a las dependencias judiciales. Con sólo cuatro alturas, su impacto volumétrico es inferior. Este elemento también permite articular las entradas en la Ciudad de la Justicia y al mismo tiempo dotarlas de un espacio de presentación y relación indispensable en una intervención de estas características. Respecto al material, las fachadas son de hormigón armado coloreado. Realizado in situ, el pigmento se agrega en la dosificación y no a posteriori. Mientras que la textura lisa se advierte en la percepción próxima, el color juega un papel fundamental a nivel global. La diversidad de volúmenes y su tratamiento indiferenciado se ven complementados por la coloración que identifica a cada uno de los edificios: seis colores para ocho edificios. Los pigmentos son básicamente óxidos de hierro excepto el verde, que es óxido de cromo. Entre sus características más destacables cabe apuntar que son estables, indisolubles e inertes, manteniendo intactas las cualidades del color con el paso del tiempo.

    2004 - 2009

  • Juzgados de Balaguer

    Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis

    Juzgados de Balaguer

    Els jutjats de Balaguer se situen al nucli antic, un dels centres històrics àrabs més importants de Catalunya. Aquest es caracteritza per la seva morfologia irregular que es va adaptant a la marcada topografia de l'indret. L'estructura d'estrets carrerons i porxos permet recórrer el nucli antic per espais en ombra i contínues perspectives creuades, descobrint constantment nombroses situacions urbanes. Un dels objectius era aconseguir l'equilibri entre els requeriments i les condicions dels espais de treball i el lloc on s'implanta l'edifici. El programa i l'estructura generen el ritme mentre que les alineacions i les traces urbanes modelen i llimen el volum regular de l'edifici. L'espai intersticial que separa l'interior de l'exterior, ofereix la privacitat necessària als jutges i altres usuaris. El vestíbul i l'espai porxat d'accés configuren la façana de la plaça i enllacen el nou equipament públic amb l'estructura urbana de nucli antic de Balaguer.

    2013

  • 2019

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.