Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • Casa Joan Casas

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Joan Casas

    Casa construïda per a l'industrial Joan Casas en una gran finca sobre la platja de Sant Pol, un espai que el creixement urbanístic de la Costa Brava ha transformat radicalment. Tot i que la casa es conserva en força mal estat, s'aprecia la importància que Masó va donar a la ceràmica vidriada: plafons, arrambadors, columnes i baranes, sortides de l'obrador de La Gabarra de La Bisbal.

    1914 - 1916

  • Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis

    Rafael Masó i Valentí

    Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis

    Al llarg de la seva carrera Masó projecta diverses oficines per a la Caixa de Pensions, fruit de la relació professional del seu germà Santiago amb aquesta entitat. La més interessant des d'un punt de vista arquitectònic és la de Sant Feliu de Guíxols. A la cantonada de la Rambla Vidal amb el carrer Major s'aixeca aquest edifici de planta baixa i pis, destinat a caixa d'estalvis en els baixos, i biblioteca a la planta pis. Les dues plantes estan clarament diferenciades en façana. La de baix, com a cos principal, destaca per la disposició de grans finestrals d'arcades protegides per reixes de ferro forjat. El pis presenta finestres rectangulars emmarcades per columnes de fust estriat.

    1923 - 1924

  • 1859 - 1926

  • Club Esportiu Mas Pei

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Club Esportiu Mas Pei

    Situat sobre un penya-segat de la Costa Brava, aquest club esportiu amb piscina, pistes de tennis i restaurant, ofereix impressionats vistes al mar. Sobre la coberta enjardinada que inclou la piscina s’han plantat espècies natives per a maximitzar la integració de l’edifici en el seu entorn natural. El projecte, un altre clar exemple del període de Regionalisme Crític de RBTA, incorpora de forma general la utilització del maó vist i rajoles comunes a la cultura local.

    1967

  • Casa Cendrós

    Manuel Ribas i Piera

    Casa Cendrós

    El programa inclou l’ús de la planta baixa per a locals comercials, un habitatge de lloguer i l’habitatge de la família propietària. Aquest darrer se situa a doble alçària a l’última planta, de manera que l’habitatge de lloguer queda a l’entresòl. Les dimensions estretes del solar i les complexes servituds de les circulacions fan que es disposin dues caixes d’escala jerarquitzades i s’opti per reservar espais compartits, com ara els dormitoris de tots dos habitatges o el garatge de la planta baixa. La configuració externa de la casa reflecteix el caràcter del programa, que ofereix una imatge insòlita entre els edificis dels voltants.

    1966 - 1968

  • 1972

  • Casa Salgot

    Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

    Casa Salgot

    La casa se situa en una plataforma elevada amb vistes obertes al mar. Tota la configuració queda regida per les llargues visuals ininterrompudes que s’inicien ja des de la part oposada. Consta de dos cossos rectangulars, bisellats en l’extrem que apunta al mar. El cos posterior, d’una sola planta, allotja els dormitoris. El cos del davant allotja les zones de dia i un estudi a la planta superior. Aquest cos s’obre cap al nord per crear una terrassa oberta a l’horitzó, filtrat per una pèrgola transversal. La geometria dels recorreguts genera totes les distribucions, de manera que sempre es camina cap al mar o d’esquena al mar.

    1987 - 1989

  • Habitatges a Sant Feliu de Guíxols

    Ramon Muñoz i Jordán, Robert Pallí i Vert, Rodrigo Prats i San Roman, Antonio Sanmartín Gabás

    Habitatges a Sant Feliu de Guíxols

    Es tracta de dues intervencions aïllades dins una mateixa illa de cases, que assumeixen el compromís d’ordenar l’espai interior, com també l’accés i la bona il·luminació dels locals de la planta baixa. Amb aquesta intenció, s’obre un pas entre els carrers Bourg de Peage i Fortuny, per mitjà de dues grans rampes trencades en arabesc que ordenen el pati de l’illa. La transformació s’opera mitjançant un sistema obert i entrellaçat de plens i buits que queda reflectit a totes les façanes, ja que els elements estructurals formen unes agrupacions en creu que restitueixen la identitat de cada habitatge i eixamplen cap al carrer els reduïts espais interiors.

    1990 - 1992

  • Jutjats de Sant Feliu de Guíxols

    Jaume Avellaneda Díaz Grande, Josep Lluís Mateo i Martínez, Jordi Moliner i Salinas, Antoni Poch Vives

    Jutjats de Sant Feliu de Guíxols

    El projecte pren com a referència principal la mitgera deixada per l’edificació preexistent, que es consolida amb independència de la nova edificació. La coberta del cos principal, paral·lel a la mitgera, queda pinçada per la part posterior i s’obre cap a l’altra banda del solar. Aquest cos acull els jutjats i les sales de vistes, i és de dimensions més petites que les edificacions veïnes. La resta del programa se situa en uns cossos davanters de cobertes variables. L’edifici adopta així un davant i un darrere referits al teixit urbà i indiferents al carrer, des d’on es revela el procediment compositiu a través de la secció.

    1990 - 1993

  • Institut Vilartagues

    RCR Arquitectes, Rafael Aranda i Quiles, Carme Pigem i Barceló, Ramon Vilalta i Pujol

    Institut Vilartagues

    El projecte abandona qualsevol diàleg amb les preexistències i també renuncia a ser un dispositiu capaç de transformar el lloc. L’edifici, totalment descontextualitzat, es mostra com un volum cec que oculta les alçàries o l’expressió del programa. La planta s’organitza en dos cossos molt llargs, un per a les aules i l’altre per a les dependències comunes, despatxos i serveis. La illuminació sempre té lloc a través d’entrades indirectes que permeten preservar la pulcritud dels alçats. Les finestres emfasitzen la proporció exagerada de l’edifici, que en la seva horitzontalitat extremada al·ludeix a una base completament plana i isòtropa.

    1997 - 2001

  • Escola Porxo

    Bosch.Capdeferro Arquitectura, Ramon Bosch i Pagès, Bet Capdeferro i Pla

    Escola Porxo

    Un sistema de concurs públic que engloba projecte i obra en un sol encàrrec ens proposa el repte d’investigar processos de construcció industrialitzats per tal de rebaixar els costos i escurçar al màxim els terminis d’execució. Un sol element prefabricat i estructural de formigó disposat de maneres diverses ens permet configurar formes variades de relació amb el lloc i espais interiors de diferent natura. La membrana així construïda gradua la llum, la temperatura, el tacte i el so segons les activitats que acollirà, mirant de dotar cada àmbit amb les condicions de confort desitjades. Des del carrer fins al pati l’edifici acompanya un seguit de transicions solapades: de la ciutat a la riera, del trànsit al recer, del buit exterior al buit domesticat. Planer i tancat en relació a la via rodada, l’edifici es va fent porós i permeable a mesura que pren contacte amb els espais exteriors propis dels patis, pistes d’esport, bosc i riera. La façana del carrer focalitza l’atenció del vianant en les obertures d’accés que pauten el perímetre del recinte. La planxa metàl·lica perforada configura un límit amb diversos graus de permeabilitat visual segons la direcció de la llum. En un segon pla, cobreix els buits entre les peces de formigó quan és necessari matisar l’arribada del sol a les aules sense minvar la transparència de les obertures. A l’interior de l’edifici els àmbits de circulació es conceben com a passatges d’ús col·lectiu; seqüències espacials variables que s’estructuren en base a la canviant però sempre estreta relació amb l’exterior i totes les seves connotacions positives. Les aules i altres dependències ocupen les franges exteriors de la planta per gaudir del contacte directe amb el medi. Els porxos que estableixen la transició final de l’espai interior cap als patis doten l’edifici d’un alt grau de porositat a sud i oest, i d’espais de trobada, repòs o joc, amb llum a l’hivern i ombra a l’estiu, a cobert, però a l’aire lliure. La vegetació dóna continuïtat als sistemes naturals existents. A les zones altes del solar els pins, roures i alzines procuren estades d’ombra perenne. A les cotes baixes i espais intersticials de l’edifici els pollancres reforcen el ritme vertical predominant i connecten visualment els espais exteriors de l’escola amb la riera.

    2008 - 2009

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!