Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

External Collaborators:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works
  • 1858 - 1859

  • 1876 - 1877

  • Casa Puig i Font

    Ignasi Oms i Ponsa

    Edifici de planta baixa i tres pisos. Façana simètrica amb un cos central més destacat mitjançant una tribuna al primer pis i un remat amb capcer escalonat. A banda i banda, dos balcons per pis, amb baranes de ferro corregudes al primer i al tercer pis, i individuals al segon. Cornisa superior amb arcuacions i barana de llenguatge neogòtic. L'interior està molt modificat, per la instal·lació del Cafè i el Restaurant.

    1897 - 1900

  • Banca Catalana de Manresa

    autoria desconeguda

    Edifici d'ampla façana. Antigament eren dos edificis iguals però tractats unitàriament. Estructura de planta baixa i dos pisos, de composició unitària i simètrica, amb dues torratxes de planta quadrada que sobresurten del terrat, rematades amb llanternes i cúpula d'escames ceràmiques. La façana principal és simètrica amb un esquema horitzontal accentuat amb el fris de finestres del pis superior que contrasta amb la verticalitat de les obertures amb planta baixa i pis. Remat superior amb barana calada d'obra i cornisa. Totxo arrebossat i elements de pedra.

    1900

  • 1899 - 1902

  • Antiga Seu del Banco de España a Girona

    Josep Martí i Burch, Martí Sureda i Vila

    Antiga Seu del Banco de España a Girona

    La seu (fins al 1990) d’aquest banc es va alçar a la perifèria d’una ciutat encara murallada, però amb un dinamisme terciari que ha perviscut fins ara. En procés d’obra el 2008, la transformació desestima els espais interiors i salva una façana d’un eclecticisme vibrant, en la qual el neogòtic delinea unes esveltes pautes verticals encastellades en què va encaixant els seus propis estilemes, alternats amb els d’un neoclàssic reduït al paper de simple comparsa lingüístic.

    1901 - 1902

  • 1902 - 1905

  • Sucursal de La Caixa de Barcelona

    August Font Carreras

    Sucursal de La Caixa de Barcelona

    L'any 1906 August Font i Carreras va rebre l'encàrrec de projectar la sucursal gracienca de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona. El mateix August Font ja havia projectat l'edifici de la Caixa de Barcelona de la Plaça Sant Jaume i una sucursal al carrer de Sant Pau. La finca es localitza a l'illa de cases delimitada pels carrers Jesús, Sant Pere Màrtir, carrer de Gràcia i Gran de Gràcia, on s'obre la façana. L'edifici s'inscriu en una parcel·la poligonal regular i es desenvolupa en tres nivells d'alçat: planta baixa i dos pisos, tot cobert amb un terrat pla transitable. Actualment, del projecte arquitectònic original únicament es conserva la façana, la qual es compon d'un frontis rectangular de tres nivells i una torre de cinc pisos adossada a l'extrem esquerre del conjunt. Construït íntegrament en pedra, destaca la presència d'elements procedents de la tradició constructiva medieval catalana, com les finestres coronelles del primer pis o la solana de l'últim nivell. Així i tot, aquests elements no són fidels a les formes tradicionals sinó que van ser reinterpretades per l'arquitecte, oferint al conjunt un aspecte goticitzant. La torre, coberta a quatre vessants, presenta a la planta baixa la porta d'accés a l'escala; es tracta d'una porta amb llinda mixtilínia i muntants esculpits, tot destacant les impostes, on es representen dues figures femenines acompanyades d'elements vegetals. Coronada per l'escut de Barcelona, la planta baixa se separa del següent pis a través d'una imposta motllurada, nivell al qual es localitza una fornícula a manera de finestra on es disposa una imatge de la Verge. El segon pis s'obre al carrer a través d'una finestra de llinda mixtilínia i, finalment a sobre d'aquest l'esfera del rellotge. La torre es clou amb una gran cornisa sobre permòdols a sobre de la qual es desenvolupa l'últim pis de la construcció; un seguit de finestres entre columnes configuren una galeria correguda que envolta la torres pels quatre costats. A planta baixa es localitza l'accés a les actuals oficines de la Caixa, amb una porta central flanquejada per dues parelles de finestres amb grans arcs sobre columnetes que reposen damunt d'un sòcol alt. Aquesta planta baixa se separa del primer pis a través d'una cornisa esculpida on apareix escrit: "Caja de Ahorros y Montepío de Barcelona. Sucursal de Gracia". Al primer s'hi obren tres finestres coronelles d'inspiració medieval, però reinterpretades tant pel que fa a la forma de la llinda com la decoració vegetal que presenta. Finalment, al segon i darrer pis es desenvolupa una galeria que recupera les solanes medievals i renaixentistes amb arcs mixtilinis sobre columnes. A sobre d'aquest nivell es disposa el ràfec i la barana del terrat; aquesta última amb elements motllurats a manera de merlets, es presenta decorada amb elements ceràmics i de ferro.

    1906

  • 1909

  • Elias Valero House

    Marcel·lí Coquillat i Llofriu, Santiago Güell i Grau

    Elias Valero House

    House that takes up an entire end of the block, with three sides facing the street and the fourth acting as a party wall. It has a ground floor and two landings. A ground-floor stands at the corner of the boulevard with Plaça de Llorens i Barba, a three-storey tower with a pavilion roof, which forms part of the image of the boulevard. The side gallery with roof is interesting. The asymmetrical composition of the façades combines elements of various styles: "revival" windows, modernist mouldings, noucentist balustrades, etc., that insert the work into the eclectic current of the beginning of the century. The Elias Valero House project is shared by the architects Santiago Güell and M. Coquisllat. The work plans were presented on July 19, 1910. Since 1985 it has been the seat of the Berger Balaguer Forum.

    1910

  • Sabadell Savings Bank

    Jeroni Martorell Terrats

    Sabadell Savings Bank

    In 1902, due to the growth that the Caixa de Sabadell was facing, it was decided to acquire a plot of land between the partitions in the centre of Sabadell to locate the entity's headquarters. It is known as the “Palau de l'Estalvi”, and has become a key piece in the modernist art scene. The neo-Gothic building with a modernist interior was designed to house the cash office, the library and an assembly hall. It consists of three levels: basement, ground floor and first floor. The ground floor was originally occupied by the library, but it currently houses the offices for attention and service to the public, as well as the management and government offices of the institution. On this same floor there is a large porticoed hall. On the ground floor there is the Modernist Hall and the Council Room. Inside the building, the use of carved stone with medieval and plant motifs stands out. The capitals of the columns stand out, sculpted with roses and sunflowers. A monument dedicated to the founder Pere Turull should be highlighted. In the main hall there are several polychrome stained-glass windows with representations alluding to Industry, Agriculture, Commerce, the State and the Clergy. The patio skylight is also decorated with stained glass. The façade is made of stone, with two sculptures representing Virtue and Work. It is structured in three bodies: the central one is higher and has the plane of the façade shifted, standing out over the lateral ones, with less decoration and a pronounced horizontality and sobriety. Stained-glass windows and sgraffitos with floral and symbolic motifs are abundant. To build the building, the managers of La Caixa called a tender between Catalan architects or residents of Catalonia. Five projects were submitted, but according to the jury, none of them met the expected conditions and one of them decided to entrust the project to one of the submitted projects, which was carried out by Jeroni Martorell. The works began in 1906 and two years later, with the finished structure, interior decoration work began. In 1910, the works were partially stopped due to the parallel construction of the Industrial School of Arts and Crafts, the current headquarters of the Obra Social Caixa Sabadell. Since 1916, most of Caixa de Sabadell's services have been carried out in the new building. Between 1968-1970, a refurbishment was carried out by the architect G. Bracons, modifying the ground floor and replacing the rear façade of tiles and stucco with a concrete one.

    1905 - 1915

  • 1917

  • 1919

  • 1918 - 1920

  • 1922

  • Caixa de Pensions a Igualada

    Enric Sagnier i Villavecchia

    Situat al límit nord del nucli antic, sobre l'antic cercle de muralles. En aquest edifici, Sagnier adopta ja els postulats de l'arquitectura noucentista, si bé encara és deutor del modernisme i de l'historicisme, en una actitud eclèctica. L'edifici de la Caixa ocupa una parcel·la gairebé triangular. De planta baixa i dos pisos, fa cantonada, solucionada amb un cos cilíndric en forma de torre, on hi ha el portal principal, en arc de mig punt adovellat, una balconada de balustres amb el balcó decorat amb garlanda en relleu, una teoria de cinc finestres en arc rodó, i un acabat amb barbacana p... Al 1909 s'inaugurà l'agència de la Caixa de Pensions a l'edifici nº9 de la Rambla General Vives. Al 1922 s'inaugura el nou edifici. Va ser la primera sucursal d'aquesta entitat d'estalvis després que el mateix arquitecte construís la seu central a Barcelona.
  • Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis

    Rafael Masó i Valentí

    Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis

    Al llarg de la seva carrera Masó projecta diverses oficines per a la Caixa de Pensions, fruit de la relació professional del seu germà Santiago amb aquesta entitat. La més interessant des d'un punt de vista arquitectònic és la de Sant Feliu de Guíxols. A la cantonada de la Rambla Vidal amb el carrer Major s'aixeca aquest edifici de planta baixa i pis, destinat a caixa d'estalvis en els baixos, i biblioteca a la planta pis. Les dues plantes estan clarament diferenciades en façana. La de baix, com a cos principal, destaca per la disposició de grans finestrals d'arcades protegides per reixes de ferro forjat. El pis presenta finestres rectangulars emmarcades per columnes de fust estriat.

    1923 - 1924

  • 1925 - 1927

  • 1927 - 1929

  • Banco de Vizcaya

    Eugenio Pedro Cendoya Oscoz, Manuel Ignacio Galíndez Zabala

    The building is located on a plot of land between party walls, with the main façade facing Còrsega Street. It integrates a large building within the urban fabric of the Eixample. To achieve this, we have proposed three different types of façades that respond to different conditions of its immediate environment: the façade on Còrsega Street, the façade in the interior of the block and the façades of the hotel's courtyards. The façade is split into two floor plans, one of glass and the other one of ceramic. On the main façade, the openings are carried out with respect to the façade plan by means of brass boxes, creating a game of light and shadow that reduces the screen effect of the building, achieving a better proportion on a city scale. Following the same principle, the two large galleries recall the "skyline" of the old Bayer factory. At night these boxes are illuminated, achieving an effect that makes the boxes float on a black canvas. These mechanisms help to divide the longitudinal view of the façade, which occupies almost the entire block. On the ground floor, the double-height metal portico structure helps to build a foundation that seeks the view of the interior garden and gives presence to the building. The façade here is proposed in reverse, this time with the glass set back, reaching a depth of up to 1 m from the base to its crowning. It is a façade that recognises its visual foreshortening and emerges from this condition with the maximum possible advantage, building a façade with thickness, with shadows, which from its complexity in this case allows simplification to integrate into the environment. The rear façade, with joinery also located on the interior, generates a game of voids and groups the first two floors into a single opening, to obtain greater verticality. The inner courtyards of the hotel take on a special relevance and not only provide ventilation to some simpler rooms, but open to the interior distribution corridors. To solve the possibility of visual interference between corridors and rooms, a skin of vertical metal tubes in the shape of a diamond has been constructed which, like large curtains, solves this problem. At night, lines of hidden LEDs backlit the tubes, offering an image of the suspension of the light metal element in front of its enclosure or patio façades. One of the main challenges has been the industrialisation of the entire construction solution. It is a very light ventilated facade built from large modules of almost 5x3 metres that came completely finished from the workshop. This solution has had many advantages, including absolute control over its finish and faster assembly. The fact of minimising the number of different materials (black ceramic panel, glass and structure lined with brass) has allowed to simplify not only its formal solution, but also its construction.

    1929 - 1931

  • Sant Sadurní d'Anoia Pension Fund building

    autoria desconeguda

    The building takes up all the Carrer Francesc Moragas, but also has an entrance from Carrer Hospital and Carrer Sant Antoni. It has three bodies, each intended for different uses - the central hall and staircase, the one on the left is a museum and library, and the one on the right is offices and housing. The building is currently used as offices. The image of the building responds to the criteria set by the institution since the same aesthetic is found in other contemporary buildings of La Caixa. The decoration mixes classicist elements, such as the columns and pediments, and Gothic elements such as the attic windows. At the end of 1931, La Caixa presented the request to erect a building along Carrer Vilaró, later called Francesc Moragas. The permit states that the work will be done in an easement area and that it is exempt from paying taxes thanks to the statutes of the funds. Although it does not refer to the acquisition of the land, it belonged to M. Dolors Vilaró i Raventós in 1892, when, on the occasion of a refurbishment of the house, she ceded part of it in order to widen the alley that would bear her name. The La Caixa project was not simply limited to opening offices but also offered a library and a museum, which would not be inaugurated until the 1950s. The museum would be dedicated to honouring old age, a festival closely linked to Sant Sadurní since it originated in this municipality and later spread to other Catalan towns.

    1931

  • 1933

  • Seu del Banco de España a Tortosa

    Juan de Zavala Lafora

    Seu del Banco de España a Tortosa

    Aquest edifici bancari s'emmarca dintre de l'academicisme monumentalista; una tornada a la "normalitat" clàssica després de l'impacte modernista. Apostant per un classicisme depurat, l'autor proposa un volum de maó vist, de color roig, sobre el que se superposa una escenografia d'elements fets amb pedra: encoixinats, semicolumnes i medallons. Les imponents reixes de les obertures de planta baixa accentuen, encara mes, el caràcter inexpugnable de l'edifici. L'interior, remet al luxe bancari -habitual- dels anys 30. Quan el Banc d'Espanya abandona Tortosa, l'edifici va acollir diferents activitats administratives i docents.

    1934

  • Casa Matamala

    autoria desconeguda

    Edifici que consta de semi soterrani, planta baixa i quatre pisos. De les façanes en destaca la solució de cantonada, amb tribuna rotonda a nivell del primer i segon pis, on forma al damunt una terrassa amb balustrada i torratxa amb coberta cònica, d'escames ceràmiques. La tribuna presenta als dos pisos arqueries sobre columnes amb capitells toscans (primer pis) i corintis (segon pis). La resta d'obertures en façanes als dos carrers són d'esquema vertical amb balcons aïllats i correguts, de ferro. Les del tercer pis són resoltes en llenguatge neoclàssic, amb frontons i balustres. Remat superior amb cornisa i balustrada. La façana al pati presenta unes galeries tribuna curvilínies, amb persianes de fusta. A l'extrem del pati hi ha un petit pavelló cobert a quatre aigües, fent cantonada amb el carrer.

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!