-
1858 - 1859
-
1876 - 1877
-
Casa Puig i Font
Edifici de planta baixa i tres pisos. Façana simètrica amb un cos central més destacat mitjançant una tribuna al primer pis i un remat amb capcer escalonat. A banda i banda, dos balcons per pis, amb baranes de ferro corregudes al primer i al tercer pis, i individuals al segon. Cornisa superior amb arcuacions i barana de llenguatge neogòtic. L'interior està molt modificat, per la instal·lació del Cafè i el Restaurant.1897 - 1900
-
Banca Catalana de Manresa
autoria desconeguda
Edifici d'ampla façana. Antigament eren dos edificis iguals però tractats unitàriament. Estructura de planta baixa i dos pisos, de composició unitària i simètrica, amb dues torratxes de planta quadrada que sobresurten del terrat, rematades amb llanternes i cúpula d'escames ceràmiques. La façana principal és simètrica amb un esquema horitzontal accentuat amb el fris de finestres del pis superior que contrasta amb la verticalitat de les obertures amb planta baixa i pis. Remat superior amb barana calada d'obra i cornisa. Totxo arrebossat i elements de pedra.1900
-
1899 - 1902
-
Antiga Seu del Banco de España a Girona
Josep Martí i Burch, Martí Sureda i Vila
La seu (fins al 1990) d’aquest banc es va alçar a la perifèria d’una ciutat encara murallada, però amb un dinamisme terciari que ha perviscut fins ara. En procés d’obra el 2008, la transformació desestima els espais interiors i salva una façana d’un eclecticisme vibrant, en la qual el neogòtic delinea unes esveltes pautes verticals encastellades en què va encaixant els seus propis estilemes, alternats amb els d’un neoclàssic reduït al paper de simple comparsa lingüístic.1901 - 1902
-
1902 - 1905
-
Sucursal de La Caixa de Barcelona
L'any 1906 August Font i Carreras va rebre l'encàrrec de projectar la sucursal gracienca de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona. El mateix August Font ja havia projectat l'edifici de la Caixa de Barcelona de la Plaça Sant Jaume i una sucursal al carrer de Sant Pau. La finca es localitza a l'illa de cases delimitada pels carrers Jesús, Sant Pere Màrtir, carrer de Gràcia i Gran de Gràcia, on s'obre la façana. L'edifici s'inscriu en una parcel·la poligonal regular i es desenvolupa en tres nivells d'alçat: planta baixa i dos pisos, tot cobert amb un terrat pla transitable. Actualment, del projecte arquitectònic original únicament es conserva la façana, la qual es compon d'un frontis rectangular de tres nivells i una torre de cinc pisos adossada a l'extrem esquerre del conjunt. Construït íntegrament en pedra, destaca la presència d'elements procedents de la tradició constructiva medieval catalana, com les finestres coronelles del primer pis o la solana de l'últim nivell. Així i tot, aquests elements no són fidels a les formes tradicionals sinó que van ser reinterpretades per l'arquitecte, oferint al conjunt un aspecte goticitzant. La torre, coberta a quatre vessants, presenta a la planta baixa la porta d'accés a l'escala; es tracta d'una porta amb llinda mixtilínia i muntants esculpits, tot destacant les impostes, on es representen dues figures femenines acompanyades d'elements vegetals. Coronada per l'escut de Barcelona, la planta baixa se separa del següent pis a través d'una imposta motllurada, nivell al qual es localitza una fornícula a manera de finestra on es disposa una imatge de la Verge. El segon pis s'obre al carrer a través d'una finestra de llinda mixtilínia i, finalment a sobre d'aquest l'esfera del rellotge. La torre es clou amb una gran cornisa sobre permòdols a sobre de la qual es desenvolupa l'últim pis de la construcció; un seguit de finestres entre columnes configuren una galeria correguda que envolta la torres pels quatre costats. A planta baixa es localitza l'accés a les actuals oficines de la Caixa, amb una porta central flanquejada per dues parelles de finestres amb grans arcs sobre columnetes que reposen damunt d'un sòcol alt. Aquesta planta baixa se separa del primer pis a través d'una cornisa esculpida on apareix escrit: "Caja de Ahorros y Montepío de Barcelona. Sucursal de Gracia". Al primer s'hi obren tres finestres coronelles d'inspiració medieval, però reinterpretades tant pel que fa a la forma de la llinda com la decoració vegetal que presenta. Finalment, al segon i darrer pis es desenvolupa una galeria que recupera les solanes medievals i renaixentistes amb arcs mixtilinis sobre columnes. A sobre d'aquest nivell es disposa el ràfec i la barana del terrat; aquesta última amb elements motllurats a manera de merlets, es presenta decorada amb elements ceràmics i de ferro.1906
-
1909
-
Elias Valero House
Marcel·lí Coquillat i Llofriu, Santiago Güell i Grau
House that takes up an entire end of the block, with three sides facing the street and the fourth acting as a party wall. It has a ground floor and two landings. A ground-floor stands at the corner of the boulevard with Plaça de Llorens i Barba, a three-storey tower with a pavilion roof, which forms part of the image of the boulevard. The side gallery with roof is interesting. The asymmetrical composition of the façades combines elements of various styles: "revival" windows, modernist mouldings, noucentist balustrades, etc., that insert the work into the eclectic current of the beginning of the century. The Elias Valero House project is shared by the architects Santiago Güell and M. Coquisllat. The work plans were presented on July 19, 1910. Since 1985 it has been the seat of the Berger Balaguer Forum.1910
-
Sabadell Savings Bank
In 1902, due to the growth that the Caixa de Sabadell was facing, it was decided to acquire a plot of land between the partitions in the centre of Sabadell to locate the entity's headquarters. It is known as the “Palau de l'Estalvi”, and has become a key piece in the modernist art scene. The neo-Gothic building with a modernist interior was designed to house the cash office, the library and an assembly hall. It consists of three levels: basement, ground floor and first floor. The ground floor was originally occupied by the library, but it currently houses the offices for attention and service to the public, as well as the management and government offices of the institution. On this same floor there is a large porticoed hall. On the ground floor there is the Modernist Hall and the Council Room. Inside the building, the use of carved stone with medieval and plant motifs stands out. The capitals of the columns stand out, sculpted with roses and sunflowers. A monument dedicated to the founder Pere Turull should be highlighted. In the main hall there are several polychrome stained-glass windows with representations alluding to Industry, Agriculture, Commerce, the State and the Clergy. The patio skylight is also decorated with stained glass. The façade is made of stone, with two sculptures representing Virtue and Work. It is structured in three bodies: the central one is higher and has the plane of the façade shifted, standing out over the lateral ones, with less decoration and a pronounced horizontality and sobriety. Stained-glass windows and sgraffitos with floral and symbolic motifs are abundant. To build the building, the managers of La Caixa called a tender between Catalan architects or residents of Catalonia. Five projects were submitted, but according to the jury, none of them met the expected conditions and one of them decided to entrust the project to one of the submitted projects, which was carried out by Jeroni Martorell. The works began in 1906 and two years later, with the finished structure, interior decoration work began. In 1910, the works were partially stopped due to the parallel construction of the Industrial School of Arts and Crafts, the current headquarters of the Obra Social Caixa Sabadell. Since 1916, most of Caixa de Sabadell's services have been carried out in the new building. Between 1968-1970, a refurbishment was carried out by the architect G. Bracons, modifying the ground floor and replacing the rear façade of tiles and stucco with a concrete one.1905 - 1915
-
1917
-
1919
-
1918 - 1920
-
1922
-
Caixa de Pensions a Igualada
Situat al límit nord del nucli antic, sobre l'antic cercle de muralles. En aquest edifici, Sagnier adopta ja els postulats de l'arquitectura noucentista, si bé encara és deutor del modernisme i de l'historicisme, en una actitud eclèctica. L'edifici de la Caixa ocupa una parcel·la gairebé triangular. De planta baixa i dos pisos, fa cantonada, solucionada amb un cos cilíndric en forma de torre, on hi ha el portal principal, en arc de mig punt adovellat, una balconada de balustres amb el balcó decorat amb garlanda en relleu, una teoria de cinc finestres en arc rodó, i un acabat amb barbacana p... Al 1909 s'inaugurà l'agència de la Caixa de Pensions a l'edifici nº9 de la Rambla General Vives. Al 1922 s'inaugura el nou edifici. Va ser la primera sucursal d'aquesta entitat d'estalvis després que el mateix arquitecte construís la seu central a Barcelona. -
Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis
Al llarg de la seva carrera Masó projecta diverses oficines per a la Caixa de Pensions, fruit de la relació professional del seu germà Santiago amb aquesta entitat. La més interessant des d'un punt de vista arquitectònic és la de Sant Feliu de Guíxols. A la cantonada de la Rambla Vidal amb el carrer Major s'aixeca aquest edifici de planta baixa i pis, destinat a caixa d'estalvis en els baixos, i biblioteca a la planta pis. Les dues plantes estan clarament diferenciades en façana. La de baix, com a cos principal, destaca per la disposició de grans finestrals d'arcades protegides per reixes de ferro forjat. El pis presenta finestres rectangulars emmarcades per columnes de fust estriat.1923 - 1924
-
1925 - 1927
-
1927 - 1929
-
1929 - 1931
-
Sant Sadurní d'Anoia Pension Fund building
autoria desconeguda
The building takes up all the Carrer Francesc Moragas, but also has an entrance from Carrer Hospital and Carrer Sant Antoni. It has three bodies, each intended for different uses - the central hall and staircase, the one on the left is a museum and library, and the one on the right is offices and housing. The building is currently used as offices. The image of the building responds to the criteria set by the institution since the same aesthetic is found in other contemporary buildings of La Caixa. The decoration mixes classicist elements, such as the columns and pediments, and Gothic elements such as the attic windows. At the end of 1931, La Caixa presented the request to erect a building along Carrer Vilaró, later called Francesc Moragas. The permit states that the work will be done in an easement area and that it is exempt from paying taxes thanks to the statutes of the funds. Although it does not refer to the acquisition of the land, it belonged to M. Dolors Vilaró i Raventós in 1892, when, on the occasion of a refurbishment of the house, she ceded part of it in order to widen the alley that would bear her name. The La Caixa project was not simply limited to opening offices but also offered a library and a museum, which would not be inaugurated until the 1950s. The museum would be dedicated to honouring old age, a festival closely linked to Sant Sadurní since it originated in this municipality and later spread to other Catalan towns.1931
-
1933
-
Seu del Banco de España a Tortosa
Aquest edifici bancari s'emmarca dintre de l'academicisme monumentalista; una tornada a la "normalitat" clàssica després de l'impacte modernista. Apostant per un classicisme depurat, l'autor proposa un volum de maó vist, de color roig, sobre el que se superposa una escenografia d'elements fets amb pedra: encoixinats, semicolumnes i medallons. Les imponents reixes de les obertures de planta baixa accentuen, encara mes, el caràcter inexpugnable de l'edifici. L'interior, remet al luxe bancari -habitual- dels anys 30. Quan el Banc d'Espanya abandona Tortosa, l'edifici va acollir diferents activitats administratives i docents.1934
-
Matamala House
autoria desconeguda
The building consists of a semi-basement, ground floor and four landings. Out of all the façades, the corner solution stands out, with a rotunda tribune at the level of the first floors, where it forms a terrace with a balustrade and a tower with a conical roof made of ceramic scales. The tribune has arcades on columns with Tuscan (first floor) and Corinthian (second floor) capitals on both floors. The rest of the openings on the façades of both streets are vertical with isolated iron balconies. Those on the third floor are resolved in a Neoclassical style, with pediments and balusters. The upper part is finished with a cornice and balustrade. The façade to the courtyard has curvilinear tribune galleries with wooden shutters. At the end of the courtyard there is a small pavilion with a hipped roof, on the corner with the street.