Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works
  • Can Casas

    Cristóbal Cascante i Colom

    Can Casas

    Gran casa de planta rectangular cobert a dues aigües. El cos principal està format per una planta baixa, planta primera i golfes però la part que està al peu del camí té una sola alçada. La primera crugia, adossada a la carretera, és d'una sola planta coberta amb terrat a sota del qual hi havia els cups. La segona, de planta baixa, pis i golfes, conté l'altra part dels cellers i habitatges. La tercera, cos d'escala, respon a una ampliació dels voltants del 1920. Les característiques més importants són: l'estructura portant de jàsseres de fusta i tirants metàl·lics. També els enteixinats de la planta noble, les obertures policromades, rajoles d'ornamentació ceràmica i el treball ornamental fet amb pedra artificial a les baranes del terrat i de maó vist a les façanes. Va ser construïda per iniciativa de J.Casas i Chocomeli, dedicat al comerç del vi i important propietari de finals del segle XIX i principis de l'actual. Així ho demostren el gran celler i els cups existents a les dependències de la casa. Actualment l'edifici és propietat de l'Ajuntament del Bruc i és destinat a equipaments locals.

    1888 - 1889

  • Güell Winery

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, Antoni Gaudí i Cornet

    Güell Winery

    It is a small building intended to store the wines grown on the estate that Eusebi Güell had in Garraf. The construction is formed by three orders of parabolic arches, which decrease as they move up, in a way that they form a pronounced gabled roof. The winery is located on the edge of the road, next to a large slope. The whole factory is of pumice stone masonry, with monolithic reinforcements at the corners, and boldly unloaded in some places, as at the entrance to the chapel on the upper level. Although its authorship has always been attributed to Francesc Berenguer, Gaudí's intervention in some details on a smaller scale is clear, such as the chimneys, the access door and the latticework. The intermediate level, which houses the administrator's apartment, connects with the street level and with the access, where the slope of the roof rises gently and forms a profile similar to a pagoda.

    1895 - 1900

  • 1907

  • Destil·leries Regàs

    Enric Catà i Catà

    Destil·leries Regàs

    Arran de l’església, l’edifici industrial, de façana ben plana, qualifica el front urbà malgrat la seva heterodòxia. Als eclecticismes de la pedra artificial, Catà hi contraposa l’aire fresc, constructiu i potent dels materials sincers i de les rabassudes estructures de les cooperatives de la Catalunya meridional. L’obra contemporània neteja l’absis veí i reordena l’edifici, seguint-hi l’estructura de parets, en refà els alegres enrajolats, posa en valor l’espai central com a cor del conjunt i organitza els accessos per desplegar, fondària enllà, uns volums sobris i desagregats que contenen sales públiques i una eficient i deliciosa biblioteca i que caracteritzen els nous espais públics i tota l’àrea de ribera. Davant, al núm. 36, la casa Regàs (1916) porta fins al paroxisme i l’ostentació, en tribuna, mènsules i cornisa, allò que en la indústria és serenitat.

    1908

  • Cassanyes Winery

    autoria desconeguda

    The Cassanyes winery is located in the grounds of Can Cassanyes. It is a construction with a rectangular floor plan and covered with a lowered arch, with annex buildings on one of the sides, and the opposite facing forms part of a street. The main façade has three semi-circular arch openings and one circular one, all of which are lined with brick. In the centre of this façade there is a tile inscription, of a modernist style, with the name of the winery. The rear façade has a lowered arched access door above which is another circular opening and a small rectangular mosaic panel with the date 1908. The Cassanyes winery was built in 1908, according to the inscription on one of its façades. In recent years, the building underwent conditioning works.
  • 1910

  • Mas Lloet de Baix

    autoria desconeguda

    1911

  • Magatzems Santacana Roig

    Domènec Boada i Piera

    Magatzems Santacana Roig

    Edifici d'una sola planta, irregular i adaptada a la configuració dels carrers que l'envolten. Els elements més interessants que presenta són sis voltes atirantades de maó de pla amb bigues de gelosia, reflectides exteriorment als paraments laterals de la façana. Hi ha una sola porta d'accés pel xamfrà. La decoració es concentra fonamentalment a la façana principal, amb una combinació d'elements d'inscripció clàssica i naturalista (palmeta de coronament, pinacles, garlandes florals...) que respon a un cert eclecticisme basat en les estètiques modernistes i noucentistes.

    1912

  • 1913 - 1914

  • 1918

  • Cooperative Winery of the Sant Isidre Agricultural Union

    Cèsar Martinell i Brunet

    Cooperative Winery of the Sant Isidre Agricultural Union

    Després d’algunes interrupcions sorgides durant la construcció del celler de Rocafort de Queralt, Martinell es convenç de la necessitat d’utilitzar exclusivament materials i procediments del país. Malgrat tot, el Sindicat Agrícola de Sant Isidre li encarrega un celler amb capacitat per a 13.000 hectolitres a partir de l’experiència de Rocafort. Martinell intenta complaure’ls amb la mateixa expressió constructiva: en resulta una doble nau de 21 x 28 metres, construïda d’una sola vegada, si bé prescindint del mur divisori que havia adoptat a Rocafort, ja que en aquell cas les dues primeres naus s’havien construït en etapes diferents. L’interior de Nulles és més diàfan i permet moviments més còmodes per la part superior de les tines. Aquestes queden distribuïdes en quatre fileres: dues fileres centrals, de sis tines cadascuna, i dues fileres laterals de set tines, separades de les primeres per amplis passadissos.

    1918 - 1919

  • Celler Cooperatiu Les Cabanyes

    Cèsar Martinell i Brunet

    Celler Cooperatiu Les Cabanyes

    Edifici industrial situat als afores del centre històric de Les Cabanyes. És format per dues naus longitudinals i una transversal (una de les naus longitudinals és d'època posterior). La coberta és a dos vessant, sobre encavallades de fusta sobre pilars de maó de secció quadrada. La comunicació amb la nau posterior es fa per un portal d'arc rebaixat i un arc parabòlic. El recinte és parcialment envoltat per una tanca. Originàriament totes les façanes eren envoltades per un sòcol de pedra irregular de mida mitjana, amb obertures circulars arran de terra, i delimitat per una imposta de maons disposats a plec de llibre. La façana principal és centrada per la porta, d'arc parabòlic de maó, envoltada d'un guardapols, a l'interior del qual hi ha pedra de mida mitjana, que és una prolongació del sòcol; damunt mateix de la porta hi ha un plafó ceràmic on diu: "Celler Cooperatiu les Cabanyes 1919". El segon nivell de la façana és ocupat per un gran finestral amb un encintat trencat de rajola que allotja a l'interior cinc arcs parabòlics: tot de maó vist. El tercer nivell el conforma un sector de paredat i el ràfec de la teulada. Les façanes laterals són murs cecs de paredat només perforats per una mena de finestres geminades. Inicialment situat agairebé als afores del nucli, ara és a la cruïlla dels carrers cinc, sis i vuit. Des de 1912 ja hi havia a les Cabanyes el Sindicat Agrícola Cooperativa-Unió d'Agricultors, amb activitats diverses, però que mai no va construir un celler propi. El 1919, en canvi, es va fundar el Sindicato Bodegaagrícola de las Cabañas, per fundar un celler cooperatiu, que es va encarregar a l'arquitecte Cèsar Martinell, que va fer una de les naus longitudinals que havia previst més una altra de transversal al darrera; posteriorment s'hi afegí una altra nau al costat de la primera. sembla que les obres van prolongar-se fins el 1921. El 1982, amb la col·laboració de la Diputació de barcelona es van instal·lar tines al pati. Entorn de l'any 2000 va passar a mans privades i continua produint vi.

    1919

  • Winery of the Agricultural Cooperation Union

    Cèsar Martinell i Brunet

    Winery of the Agricultural Cooperation Union

    A Gandesa, Martinell té ocasió de dur a la pràctica les seves innovacions estructurals, gràcies a les facilitats donades pels membres del sindicat, que van proposar-li un cap d’obra exclusivament a les seves ordres, una cosa que no havia tingut als altres cellers. Martinell va més enllà de les limitacions que li representen els procediments del país i fins i tot pot disposar d’una sorra que no es trobava a la contrada. La coberta és feta de voltes de maó de pla de tres gruixos, sobre arcs equilibrats. Les voltes estan disposades a diferents alçàries per deixar entrades de llum. L’estructura de Gandesa va ser la més criticada al seu temps, però també va ser la principal impulsora del creixement econòmic del Sindicat Cooperatiu Agrari, ja que un cop acabades les obres se li va encarregar un nou celler a l’altra banda del camí per a una capacitat de 17.000 hectolitres. Les dues construccions van ser concebudes com una totalitat homogènia.

    1919 - 1920

  • Antigues Caves Canals i Nubiola

    Ignasi Mas Morell

    Antigues Caves Canals i Nubiola

    Conjunt de galeries subterrànies construïdes en diferents moments constructius. Les antigues caves Canals i Nubiola són construïdes sota el nucli urbà de Sant Esteve Sesrovires i són considerades les caves subterrànies més antigues de Catalunya. Les caves segueixen en ple funcionament. La construcció de les antigues caves de la família Canals s'iniciaren l'any 1860. Aquest any es va començar la construcció d'una cava situada sota la masia-residència de la família Canals, la qual és situada al carrer Major cantonada amb l'actual carrer de Martorell. Aquesta cava, denominada Sant Jordi, va funcionar primer com a carner (fresquera ) i a partir de l'any 1882, s'hi va començar a elaborar xampany. Prop de la seva residència, coneguda com a Can Canals, Magí Canals disposava d'un terreny amb porxades i patis situat dins la mateixa illa. Per altra banda, segons projecte de Llorenç Oller i Bultó, l'any 1875 Magí Canals i Ferrer, decideix bastir davant la seva casa, a l'altra banda del carrer Major, un pati clos amb una instal·lació per produir cava i una bodega. Anys més tard, l'any 1890, Isidre Capellades Goulart va vendre uns terrenys adjacents al jardí de la família Goulart, a Josep Canals i Nubiola, que tot seguit encarregà la construcció d'unes caves al mestre de cases barceloní Josep Bou Estruch. Bou havia arribat a la població per treballar en l'edificació de la nova església parroquial. Es va excavar un quilòmetre de galeries a 30 metres de profunditat. L'any 1914, es realitzà la perllongació de les caves subterrànies de Can Canals. La casa de Can Canals disposava ja de les galeries subterrànees destinades a la criança i conservació dels vins de la seva pròpia collita (cava). Es feia necessari perllongar les caves, i es va aprofitar el pati que el propietari diposava a l'altra banda del carrer Major, conegut com a "Clos de Can Canals" per a construir-hi la perllongació de les galeries subterrànnes. Per pasar d'un edifici a l'altre, era necessari travessar el carrer Major en línia recta en tota la seva amplada, a una fondària mínima de 8 m. Segons el projecte, la galeria havia de tenir una alçada de 3 m. i una amplada màxima també de 3 m. i les parets, volta i terra havien d'anar revestits amb maó i ciment. L'any 1920 es va construir el nou celler modernista coincidint amb un dels moments de màxim esplendor de les caves. L'any 1988 es va realitzar una ampliació de les instal·lacions amb el "Proyecto de Ampliación de la Industria de Elaboración de Vinos Espumosos" situada en el carrer Major 3, en el mateix lloc on hi era bastit el "Clos de can Canals", així com també la construcció d'un nou túnel de connexió. La denominació de l'empresa elaboradora de cava Roger Goulart agermana dues de les nissagues més representatives de Sant Esteve Sesrovires: els Goulart, o Gulart i els Canals. Els primers eren originaris del País Basc francés i van arribar a la població a finals del segle XVIII (una branca de la família fundaria can Golart d'Esparreguera).

    1920

  • 1919 - 1921

  • Sindicat Agrícola El Soleràs

    Cèsar Martinell i Brunet

    Sindicat Agrícola El Soleràs

    El Sindicat Agrícola del Soleràs és l'edifici civil més interessant de la població i del seu àmbit territorial proper, d'estil noucentista i obra de Cèsar Martinell. Consta d'un volum de gran dimensió de dues plantes, de planta rectangular, amb coberta de teula àrab a dues aigües. Pensant en el sistema de producció, es va aprofitar el desnivell del terreny per aconseguir una planta superior, on hi ha la façana lateral principal, i una planta inferior directament accessibles. L'edifici combina la pedra vista i el maó arrebossat. La pedra, buixardada al bast, apareix a les motllures de les portes i les finestres de la façana lateral principal, a tot el sòcol circumdant i al ràfec coronat als extrems per unes boles ornamentals. A la resta, hi ha maó arrebossat pintat blanc. El més característic, en línia a l'obra de Martinell, són els grans finestrals verticals en arc de mig punt, dividits per pilarets i impostes, i les línies ondulants del coronament de la façana. La bellesa funcional de l'edificació s'ha vist afectada per modificacions estructurals i ampliacions experimentades amb els anys, principalment amb l'addició d'un cos a la façana principal i a la façana posterior. Altrament, als anys seixanta del segle XX se substituí la teulada original i el paviment de fusta. Originalment, el disseny de l'edifici es va orientar a la producció de l'oli: la planta superior era una única sala destinada a rebre i a pesar olives; després passaven a la planta inferior per ser moltes i premsades (es dissenyà per allotjar sis premses) i decantar l'oli, el qual s'emmagatzema en uns dipòsits soterrats, anomenats trulls. Actualment, la planta superior és dividida en múltiples sales on s'ubiquen la recepció i oficines, botiga, magatzem i zona de productes fitosanitaris, emmagatzematge d'olives... A la planta inferior hi ha la fàbrica de l'oli, generadors de vapor, envasat, inferns i zona de magatzem, disgregació i dessecació de la pinyola. L'edifici de la Cooperativa data de 1920 i és obra de l'arquitecte Cèsar Martinell (1888-1973), autor d'un ingent nombre d'edificis agrícoles cooperatius tant a la comarca (Arbeca, l'Albi, Cervià) com arreu de Catalunya (Nulles, Cornudella, Falset, Cabra del Camp...) construïts per impuls de la Mancomunitat de Catalunya entre els anys 10 i 20 del segle XX.?

    1920 - 1921

  • Cooperativa Agrícola d'Igualada

    Cèsar Martinell i Brunet

    Situat a la zona del Rec, al sector sud d'Igualada, aquest celler és format per una nau rectangular orientada a migdia i alineada longitudinalment al carrer Joan Abad, on hi ha la porta principal, i per una sala amb el moll de recepció i les tremuges, al costat nord de la nau i més elevada. La premsa d'oli és al costat de la sala de màquines. La nau i la sala són comunicades per tres arcs de mig punt amb els arrencaments graonats i suportats per pilars de secció quadrada, tot de maó emblanquinat. Al soterrani hi ha arcs parabòlics. La nau és coberta per teulada a dues vessants sobre encavallades de fusta. Les tines es distribueixen en dues fileres paral·leles ran de les parets longitudinals i separades per un ampli pas on hi ha les boques del cups subterrànis. La façana principal, més senzilla que les altres cellers de Martinell però amb una concepció similar, és organitzada en tres zones superposades: la zona inferior és formada per un sòcol de pedra, on s'obren petites finestres de ventilació del soterrani, rematada per un fris de maons en dents de serra; la zona intermèdia, cega, és de paredat; la zona superior és formada per un seguit de finestres de triple arc, el central rodó i els laterals rampants, sobre una línia d'imposta seguida i trencaaigües lobulat. La porta d'accés, d'arc de mig punt, és emmarcada per fileres de maó, amb l'intradós i l'extradós graonat; per la part superior és coronada per un potent guardapols de maó en dents de sera La façana és rematada per una cornisa motllurada amb rajola borda i dentellons. Si el comparem amb d'altres cellers cooperatius trobarem que aquest és una mica pobre tant en la construcció, com en l'ornamentació, si és que en l'arquitectura de César Martinell aquests dos conceptes poden anar separats. Cal remarcar els arcs catenaris que es troben en el soterrani, així com els arcs que separen el molí de les tines, aquestes amb un suport molt típic dintre de les estructures de César Martinell. El totxo és l'element bàsic amb el qual, amb gran habilitat constructiva, César Martinell fa quasi tots els seus treballs. El 1918 es va fundar la Cooperativa Agrícola d'Igualada, amb la finalitat d'unir esforços tant per a la compra de productes per al camp com pervendre'n sense haver de passar per intermediaris. El 1919 ja tenia uns terrenys entre els carrers del Portal i de Joan Abat per construir-hi un celler; però només arribà a construir un magatzem de palla. El 1921, una altra entitat, el Sindicat de Vinyaters, va dur a terme la construcció d'un celler als terrenys abans esmentats, cedits per la Cooperativa. Les dues institucions -Cooperativa i Sindicat- es van fusionar el 1922. El 1921 el celler ja era fet; i el 1927 s'hi va instal·lar un trull amb una premsa d'oli. Després de la Guerra Civil, el sindicat es va convertir en la Hermandat Sindical de Labradores y Ganaderos.

    1919 - 1922

  • Cooperative Winery of the Agricultural Union and Oil Mill

    Cèsar Martinell i Brunet

    Cooperative Winery of the Agricultural Union and Oil Mill

    Martinell construeix el celler per al Sindicat Agrícola del Pinell de Brai, amb tot l’entusiasme per col·laborar a augmentar la competitivitat d’aquest sindicat respecte del de Gandesa, amb un celler que ell mateix estava construint simultàniament. Es tracta de quatre naus contigües de 10 x 31,50 metres, una de les quals destinada a almàssera, amb dues plantes, i les altres tres a celler, amb una capacitat de 320 tones d’oli i 22.000 hectolitres de vi. Martinell incorpora passadissos que permeten operar per la part inferior dels dipòsits soterrats. A la façana, les dues naus centrals van ser unides en una nau d’alçària més gran, tal com havia fet a Falset. Els arcs de l’interior van ser afegits davant la insistència dels membres del Sindicat, que veien que a Gandesa s’estaven emprant voltes de maó de pla sostingudes sobre arcs. Martinell decideix donar més vistositat als arcs de Pinell, fent-los de maó de rosca i amb maons afaiçonats.
  • Celler Rocafort de Queralt

    Cèsar Martinell i Brunet

    Celler Rocafort de Queralt

    L'edifici consta de tres naus rectangulars paral·leles amb cobertes de teula a dues vessants sobre encavallades de fusta. L'interior es resol amb arcs parabòlics alleugerits de maó de pla, amb els carcanyols calats amb pilarets. Les tines eren de ciment armat i es va fer servir la volta a la catalana per a múltiples aplicacions. La façana principal destaca per la seva monumentalitat, aconseguida mitjançant un joc de textures i certs detalls decoratius. La seva composició està ordenada en tres nivells segons les textures i materials utilitzats: un primer nivell o sòcol de pedra en el qual s'integren les finestres baixes de ventilació i les portes d'accés (emmarcades amb carreus de pedra i arc de mig punt, tret de la de llevant, en què l'arc és rebaixat); un segon nivell de parament llis on es troben les finestres superiors, fetes amb maó col·locats a plec de llibre (formades per un seguit de finestres verticals englobades sota un gran arc trevolat), i on destaca el fris ceràmic amb el nom del sindicat , i un tercer nivell de coronament de l'edifici. La façana de ponent segueix la mateixa pauta compositiva. A la façana de llevant (de 1947), el primer nivell no existeix. És especialment notable el dipòsit d'aigua, molt simple, construït el 1947 (que en va substituir un d'anterior), sostingut per tres paraboloides hiperbòlics de maó suportats per tres pilars de secció triangular que, a mesura que van adquirint alçada, es transformen en un hexàgon. Ja en aquest primer celler, Martinell va utilitzar els arcs equilibrats amb els carcanyols calats que es van convertir en habituals en les seves obres agràries. El Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt és situat al sud del poble del mateix nom, a peu de la carretera. L'any 1915, a Rocafort es va fundar la Societat Agrícola Recreativa. Poc després la Societat va adquirir uns terrenys amb la finalitat de construir-hi un celler. La entitat, però, va haver de crear una secció de Vinicultura, amb la incorporació dels propietaris, i constituir-se en Sindicat. Va ser construït per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet a partir de 1918, per encàrrec, en origen, de la secció de viticultura del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Rocafort de Queralt. Va ser el primer celler fet per Martinell (en un llenguatge de transició del Modernisme al Noucentisme) i l'únic que va disposar d'ajut econòmic de la Mancomunitat de Catalunya, concretament, de la Caixa de Crèdit Comunal. El projecte es definí en dues fases: en la primera es plantejà la construcció de dues naus de tines, una nau transversal, d'elaboració i el moll de descàrrega, així com un dipòsit d'aigua; en la segona el projecte es completà amb una nau paral·lela a les de tines ja existents, s'amplià la d'elaboració i el moll de descàrrega. Aquestes dues fases, però, es materialitzaren en tres etapes constructives: el 1918, es construí una nau d'estibatge, una d'elaboració, el moll de descàrrega i un dipòsit d'aigua; el 1931, es completà la primera fase del projecte amb la construcció de la segona nau; finalment, el 1947, es dugué a terme la segona fase del projecte i se substituí el dipòsit d'aigua per un de nou. Tractant-se de la primera obra agrarioindustrial de Cèsar Martinell, el celler li serví alhora d'assaig tecnicoconstructiu i de plataforma professional. El projecte d'aquest celler aporta quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es converteixen en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres baixes per a la ventilació de les naus (per facilitar la sortida de l'àcid carbònic), els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes. Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i d'adaptació a la topografia del terreny s'anirà repetint en tots els altres cellers. Aquest edifici, i en conjunt els cellers d'aquesta època, representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a final del segle XIX i inici del XX, moviment que, malauradament, va quedar interrumput per la Guerra Civil. Al celler de Rocafort, Martinell ja defineix els trets arquitectònics que aniran apareixent en gran part dels edificis agraris que projectarà entre 1919 i 1924: naus de tipus basilical, la majoria amb arcs equilibrats, i façanes monumentals.

    1918 - 1924

  • Raventós Raïmat Winery

    Joan Rubió i Bellver

    Raventós Raïmat Winery

    L’any 1914, Manuel Raventós i Domènech, reconegut industrial del vi i el cava, va decidir crear una colònia a les terres de Lleida per tal d’acollir les famílies que havien de conrear els terrenys que havia comprat. Va encarregar a Rubió i Bellver la construcció de l’església de la població i dels cellers que havien d’acollir l’elaboració i l’emmagatzematge dels diferents vins. Rubió dissenyà una zona residencial a prop d’un bosc que hi havia a la mateixa finca. Als afores de la població va construir els cellers. Cal assenyalar el lloc destinat a la càrrega i descàrrega, cobert amb un sostre semblant al que va utilitzar Gaudí a les escoles de la Sagrada Família.

    1914 - 1925

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.