Gran casa de planta rectangular cobert a dues aigües. El cos principal està format per una planta baixa, planta primera i golfes però la part que està al peu del camí té una sola alçada. La primera crugia, adossada a la carretera, és d'una sola planta coberta amb terrat a sota del qual hi havia els cups. La segona, de planta baixa, pis i golfes, conté l'altra part dels cellers i habitatges. La tercera, cos d'escala, respon a una ampliació dels voltants del 1920. Les característiques més importants són: l'estructura portant de jàsseres de fusta i tirants metàl·lics. També els enteixinats de la planta noble, les obertures policromades, rajoles d'ornamentació ceràmica i el treball ornamental fet amb pedra artificial a les baranes del terrat i de maó vist a les façanes. Va ser construïda per iniciativa de J.Casas i Chocomeli, dedicat al comerç del vi i important propietari de finals del segle XIX i principis de l'actual. Així ho demostren el gran celler i els cups existents a les dependències de la casa. Actualment l'edifici és propietat de l'Ajuntament del Bruc i és destinat a equipaments locals.

From 1808 until the end of the 19th century, it was the first house you could see if you were coming from L'Hospitalet. From 1906 to 1923, it became the social residence of the Cultural and Recreational Entity ‘L'Avenç’. In 1924, the Brillas family set up a wine business which later became the Marguery champagne cellars. In 1972, they sold the house to the town hall, which used it as a ceramics school and exhibition hall. The building is structured on three levels: ground floor, first floor and attic. It is made up of three sections, with a gable roof. The façade is almost symmetrical. The main door opens on the central axis, topped by a segmental arch, above which is the inscription: ‘Anno Domini MDCCCVIII’. The side door is pierced by a lintel. It was rebuilt in 1906, maintaining a certain Catalan Art Nouveau touch in the wrought-iron balconies and the second-floor window. Recently, a side section was added to the left of the main façade. Extensions were carried out to accommodate the cultural activities of the house. The 2000 m2 of gardens that surround the house are worth mentioning.

The Cassanyes winery is located in the grounds of Can Cassanyes. It is a construction with a rectangular floor plan and covered with a lowered arch, with annex buildings on one of the sides, and the opposite facing forms part of a street. The main façade has three semi-circular arch openings and one circular one, all of which are lined with brick. In the centre of this façade there is a tile inscription, of a modernist style, with the name of the winery. The rear façade has a lowered arched access door above which is another circular opening and a small rectangular mosaic panel with the date 1908. The Cassanyes winery was built in 1908, according to the inscription on one of its façades. In recent years, the building underwent conditioning works.

A single-storey building, irregular and adapted to the configuration of the surrounding streets. The most interesting elements it presents are six flat brick vaults with lattice beams, reflected externally on the side facings of the façade. There is only one access door through the chamfer. The decoration is mainly concentrated on the main facade, with a combination of classical and naturalist inscription elements (crowning palmette, pinnacles, floral garlands...) that responds to a certain eclecticism based on modernist and noucentista aesthetics.

Després d’algunes interrupcions sorgides durant la construcció del celler de Rocafort de Queralt, Martinell es convenç de la necessitat d’utilitzar exclusivament materials i procediments del país. Malgrat tot, el Sindicat Agrícola de Sant Isidre li encarrega un celler amb capacitat per a 13.000 hectolitres a partir de l’experiència de Rocafort. Martinell intenta complaure’ls amb la mateixa expressió constructiva: en resulta una doble nau de 21 x 28 metres, construïda d’una sola vegada, si bé prescindint del mur divisori que havia adoptat a Rocafort, ja que en aquell cas les dues primeres naus s’havien construït en etapes diferents. L’interior de Nulles és més diàfan i permet moviments més còmodes per la part superior de les tines. Aquestes queden distribuïdes en quatre fileres: dues fileres centrals, de sis tines cadascuna, i dues fileres laterals de set tines, separades de les primeres per amplis passadissos.

Industrial building located on the outskirts of the historic centre of Les Cabanyes. It consists of two longitudinal and one transversal naves (one of the longitudinal naves is from a later period). It is covered by a gable roof supported on wooden trusses on square-section brick pillars. Communication with the rear nave is through a lowered arch portal and a parabolic arch. The site is partially surrounded by a fence. Originally all the façades were surrounded by an irregular stone plinth of medium size, with circular openings at the ground level, and delimited by an impost of bricks. The main façade is centred by the door, with a parabolic brick arch, surrounded by an awning, inside of which there is a medium-sized stone, which is an extension of the plinth. Right above the door there is a ceramic panel that says: "Celler Cooperatiu les Cabanyes 1919". The second level of the façade is occupied by a large window with a broken tile surround that houses five parabolic arches inside, all of exposed brick. The third level is made up of a wall sector and the eaves of the roof. The side façades are blind walls of masonry only pierced by twin windows. Initially located almost on the outskirts of the town, it is now at the intersection of fifth, sixth and eighth streets. Since 1912, there was already a Les Cabanyes the Cooperative Agricultural Union-Union of Agricultors, with various activities, but it never built its own winery. In 1919, on the other hand, the Sindicato Bodegaagrícola de las Cabañas was founded in order to found a cooperative winery, which was entrusted to the architect Cèsar Martinell, who made one of the longitudinal naves that he had planned plus another transversal one in the behind. Later, another nave was added next to the first one. Works seem to have lasted until 1921. 1982, with the collaboration of the Diputació de Barcelona, tubs were installed in the courtyard. Around the year 2000 it passed into private hands and continues to produce wine.

A Gandesa, Martinell té ocasió de dur a la pràctica les seves innovacions estructurals, gràcies a les facilitats donades pels membres del sindicat, que van proposar-li un cap d’obra exclusivament a les seves ordres, una cosa que no havia tingut als altres cellers. Martinell va més enllà de les limitacions que li representen els procediments del país i fins i tot pot disposar d’una sorra que no es trobava a la contrada. La coberta és feta de voltes de maó de pla de tres gruixos, sobre arcs equilibrats. Les voltes estan disposades a diferents alçàries per deixar entrades de llum. L’estructura de Gandesa va ser la més criticada al seu temps, però també va ser la principal impulsora del creixement econòmic del Sindicat Cooperatiu Agrari, ja que un cop acabades les obres se li va encarregar un nou celler a l’altra banda del camí per a una capacitat de 17.000 hectolitres. Les dues construccions van ser concebudes com una totalitat homogènia.

L'edifici del Sindicat Agrícola de Cabra del Camp està situat al Raval de la Creu. És d'una sola nau rectangular que presenta obertures en els dos costats menors. La coberta és a dos vessants, d'uralita, i segueix l'eix longitudinal de l'edifici. A l'interior són vistes les estructures portants del sostre. L'espai de la nau està dividit en dos per un parament d'obra de fàbrica, amb arcs parabòlics i rampants. La senzillesa de l'interior contrasta amb la bellesa de l'exterior, amb una estètica aconseguida per la combinació dels materials, que respon a les característiques tipològiques dels cellers cooperatius construïts en aquell període. Com en la major part dels cellers de Cèsar Martinell, la façana és dividida en tres nivells: l'inferior, format per un sòcol de pedra, damunt del qual i separat per una imposta de maó, hi ha sengles inscripcions esgrafiades (on apareixen el nom i la datació de l'edifici), a banda i banda de la porta, que és d'arc de mig punt fet de maó; el segon nivell, tot de maó vist i separat del nivell inferior per una altra imposta de maó, que abasta la major part de la façana, que esdevé un gran finestral amb una retícula que l'assimila a una gran gelosia; el tercer nivell, la potent cornisa de la teulada, també de maó i enriquida per una sanefa de rajoles de cartabó blanc i verd.

El Sindicat Agrícola del Soleràs és l'edifici civil més interessant de la població i del seu àmbit territorial proper, d'estil noucentista i obra de Cèsar Martinell. Consta d'un volum de gran dimensió de dues plantes, de planta rectangular, amb coberta de teula àrab a dues aigües. Pensant en el sistema de producció, es va aprofitar el desnivell del terreny per aconseguir una planta superior, on hi ha la façana lateral principal, i una planta inferior directament accessibles. L'edifici combina la pedra vista i el maó arrebossat. La pedra, buixardada al bast, apareix a les motllures de les portes i les finestres de la façana lateral principal, a tot el sòcol circumdant i al ràfec coronat als extrems per unes boles ornamentals. A la resta, hi ha maó arrebossat pintat blanc. El més característic, en línia a l'obra de Martinell, són els grans finestrals verticals en arc de mig punt, dividits per pilarets i impostes, i les línies ondulants del coronament de la façana. La bellesa funcional de l'edificació s'ha vist afectada per modificacions estructurals i ampliacions experimentades amb els anys, principalment amb l'addició d'un cos a la façana principal i a la façana posterior. Altrament, als anys seixanta del segle XX se substituí la teulada original i el paviment de fusta. Originalment, el disseny de l'edifici es va orientar a la producció de l'oli: la planta superior era una única sala destinada a rebre i a pesar olives; després passaven a la planta inferior per ser moltes i premsades (es dissenyà per allotjar sis premses) i decantar l'oli, el qual s'emmagatzema en uns dipòsits soterrats, anomenats trulls. Actualment, la planta superior és dividida en múltiples sales on s'ubiquen la recepció i oficines, botiga, magatzem i zona de productes fitosanitaris, emmagatzematge d'olives... A la planta inferior hi ha la fàbrica de l'oli, generadors de vapor, envasat, inferns i zona de magatzem, disgregació i dessecació de la pinyola. L'edifici de la Cooperativa data de 1920 i és obra de l'arquitecte Cèsar Martinell (1888-1973), autor d'un ingent nombre d'edificis agrícoles cooperatius tant a la comarca (Arbeca, l'Albi, Cervià) com arreu de Catalunya (Nulles, Cornudella, Falset, Cabra del Camp...) construïts per impuls de la Mancomunitat de Catalunya entre els anys 10 i 20 del segle XX.?

Located in the Rec area, in the southern part of Igualada, this winery consists of a rectangular building facing south and aligned longitudinally on Carrer de Joan Abad, where the main door is located, and a room with the reception dock and hoppers on the north side of the building, which is higher. The oil press is located next to the engine room. The warehouse and the room are connected by three semicircular arches with stepped bases supported by square pillars, all made of whitewashed brick. In the basement there are parabolic arches. The nave is covered by a gabled roof on wooden trusses. The vats are arranged in two parallel rows flush with the longitudinal walls and separated by a wide passageway where the openings of the underground wine presses are located. The main façade, simpler than Martinell's other wineries but with a similar design, is organised into three overlapping areas: the lower area consists of a stone plinth, where small ventilation windows open onto the basement, topped by a sawtooth brick frieze; the middle section, which is blind, is made of masonry; the upper section consists of a series of triple-arched windows, with a round central arch and rampant side arches, above a continuous impost line and lobed drip moulding. The entrance door, with a semicircular arch, is framed by rows of bricks, with a stepped intrados and extrados; the upper part is crowned by a powerful sawtooth brick dust sheet. The façade is topped by a moulded cornice with tiles and dentils. Compared to other cooperative wineries, this one is somewhat poor in terms of both construction and ornamentation, if these two concepts can be separated in César Martinell's architecture. Of particular note are the catenary arches in the cellar, as well as the arches separating the mill from the vats, which have a very typical support structure in César Martinell's designs. Brick is the basic element with which César Martinell, with great skill, carries out almost all his work. In 1918, the Igualada Agricultural Cooperative was founded with the aim of joining forces to purchase products for the countryside and for future use without having to go through intermediaries. By 1919, it already owned land between Portal and Joan Abat streets to build a winery, but only a straw warehouse was ever built. In 1921, another entity, the Winegrowers' Union, carried out the construction of a winery on the aforementioned land, ceded by the Cooperative. Both institutions – the Cooperative and the Union – merged in 1922. In 1921, the winery was already built, and in 1927, an oil mill with a press was installed. After the Spanish Civil War, the union became the Farmers and Ranchers Union Brotherhood.

Martinell construeix el celler per al Sindicat Agrícola del Pinell de Brai, amb tot l’entusiasme per col·laborar a augmentar la competitivitat d’aquest sindicat respecte del de Gandesa, amb un celler que ell mateix estava construint simultàniament. Es tracta de quatre naus contigües de 10 x 31,50 metres, una de les quals destinada a almàssera, amb dues plantes, i les altres tres a celler, amb una capacitat de 320 tones d’oli i 22.000 hectolitres de vi. Martinell incorpora passadissos que permeten operar per la part inferior dels dipòsits soterrats. A la façana, les dues naus centrals van ser unides en una nau d’alçària més gran, tal com havia fet a Falset. Els arcs de l’interior van ser afegits davant la insistència dels membres del Sindicat, que veien que a Gandesa s’estaven emprant voltes de maó de pla sostingudes sobre arcs. Martinell decideix donar més vistositat als arcs de Pinell, fent-los de maó de rosca i amb maons afaiçonats.

L'edifici consta de tres naus rectangulars paral·leles amb cobertes de teula a dues vessants sobre encavallades de fusta. L'interior es resol amb arcs parabòlics alleugerits de maó de pla, amb els carcanyols calats amb pilarets. Les tines eren de ciment armat i es va fer servir la volta a la catalana per a múltiples aplicacions. La façana principal destaca per la seva monumentalitat, aconseguida mitjançant un joc de textures i certs detalls decoratius. La seva composició està ordenada en tres nivells segons les textures i materials utilitzats: un primer nivell o sòcol de pedra en el qual s'integren les finestres baixes de ventilació i les portes d'accés (emmarcades amb carreus de pedra i arc de mig punt, tret de la de llevant, en què l'arc és rebaixat); un segon nivell de parament llis on es troben les finestres superiors, fetes amb maó col·locats a plec de llibre (formades per un seguit de finestres verticals englobades sota un gran arc trevolat), i on destaca el fris ceràmic amb el nom del sindicat , i un tercer nivell de coronament de l'edifici. La façana de ponent segueix la mateixa pauta compositiva. A la façana de llevant (de 1947), el primer nivell no existeix. És especialment notable el dipòsit d'aigua, molt simple, construït el 1947 (que en va substituir un d'anterior), sostingut per tres paraboloides hiperbòlics de maó suportats per tres pilars de secció triangular que, a mesura que van adquirint alçada, es transformen en un hexàgon. Ja en aquest primer celler, Martinell va utilitzar els arcs equilibrats amb els carcanyols calats que es van convertir en habituals en les seves obres agràries. El Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt és situat al sud del poble del mateix nom, a peu de la carretera. L'any 1915, a Rocafort es va fundar la Societat Agrícola Recreativa. Poc després la Societat va adquirir uns terrenys amb la finalitat de construir-hi un celler. La entitat, però, va haver de crear una secció de Vinicultura, amb la incorporació dels propietaris, i constituir-se en Sindicat. Va ser construït per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet a partir de 1918, per encàrrec, en origen, de la secció de viticultura del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Rocafort de Queralt. Va ser el primer celler fet per Martinell (en un llenguatge de transició del Modernisme al Noucentisme) i l'únic que va disposar d'ajut econòmic de la Mancomunitat de Catalunya, concretament, de la Caixa de Crèdit Comunal. El projecte es definí en dues fases: en la primera es plantejà la construcció de dues naus de tines, una nau transversal, d'elaboració i el moll de descàrrega, així com un dipòsit d'aigua; en la segona el projecte es completà amb una nau paral·lela a les de tines ja existents, s'amplià la d'elaboració i el moll de descàrrega. Aquestes dues fases, però, es materialitzaren en tres etapes constructives: el 1918, es construí una nau d'estibatge, una d'elaboració, el moll de descàrrega i un dipòsit d'aigua; el 1931, es completà la primera fase del projecte amb la construcció de la segona nau; finalment, el 1947, es dugué a terme la segona fase del projecte i se substituí el dipòsit d'aigua per un de nou. Tractant-se de la primera obra agrarioindustrial de Cèsar Martinell, el celler li serví alhora d'assaig tecnicoconstructiu i de plataforma professional. El projecte d'aquest celler aporta quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es converteixen en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres baixes per a la ventilació de les naus (per facilitar la sortida de l'àcid carbònic), els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes. Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i d'adaptació a la topografia del terreny s'anirà repetint en tots els altres cellers. Aquest edifici, i en conjunt els cellers d'aquesta època, representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a final del segle XIX i inici del XX, moviment que, malauradament, va quedar interrumput per la Guerra Civil. Al celler de Rocafort, Martinell ja defineix els trets arquitectònics que aniran apareixent en gran part dels edificis agraris que projectarà entre 1919 i 1924: naus de tipus basilical, la majoria amb arcs equilibrats, i façanes monumentals.