Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Como ir

En Imágenes

  • Templo Expiatorio de la Sagrada Família

  • Templo Expiatorio de la Sagrada Família

  • Templo Expiatorio de la Sagrada Família

  • Templo Expiatorio de la Sagrada Família

  • Templo Expiatorio de la Sagrada Família

  • Templo Expiatorio de la Sagrada Família

  • Templo Expiatorio de la Sagrada Família

  • Templo Expiatorio de la Sagrada Família

  • Templo Expiatorio de la Sagrada Família

  • Templo Expiatorio de la Sagrada Família

  • Templo Expiatorio de la Sagrada Família

Memoria

INICIS DEL TEMPLE I PROJECTE DE GAUDÍ Després de la renúncia de Villar, Joan Martorell, que assessorava l’Associació Josefina i era un dels arquitectes més prestigiosos del moment, proposa Antoni Gaudí com a continuador de les obres iniciades. En aquell moment Gaudí era un jove arquitecte que tenia 31 anys, i accepta l’encàrrec d’arquitecte director el 3 de novembre de 1883. Gaudí continua les obres projectades per Villar i a mesura que guanya prestigi com a arquitecte –i alhora la confiança de l’associació josefina– transforma progressivament el projecte inicial fins assolir un gran temple monumental cap a l’any 1890. La nova concepció ja no es limita només a una típica església de creu llatina. N’augmenta l’escala i projecta un cos principal de cinc naus amb un transsepte de tres, i una façana monumental a cada extrem, dedicades al Naixement –transsepte de llevant–, a la Passió –transsepte de ponent– i la Glòria, situada als peus de la nau principal. Per unir les tres façanes situa un claustre perimetral, que rodeja la nau i l’aïlla de l’entorn, amb una construcció a cada cantonada que dedica a sagristies, baptisteri i capella del Sagrament i la Penitència. El nou edifici es dota d’una gran càrrega simbòlica com a manifestació de la fe cristiana –que es manifesta de forma indissociable amb l’art i l’arquitectura- i també guanya en verticalitat. Les tres façanes contenen quatre torres cada una, d’uns 100 metres d’alt, que es dediquen als dotze apòstols. Al centre del creuer es projecta un gran cimbori, format per sis torres encara més altes que les anteriors, dedicades a la Mare de Déu –sobre l’absis-, als quatre Evangelistes –una a cada cantonada del creuer- i la gran torre central de Jesucrist, d’uns 170 metres. Gaudí dedicarà la resta de la seva vida al projecte i la construcció del Temple, i de forma exclusiva a partir de 1914 , quan cessa la seva activitat professional al marge de Sagrada Família. En vida de Gaudí es construeixen la cripta, la façana de l’absis i gran part de la Façana del Naixement.
EL PROJECTE DE GAUDÍ: EL NOU LLENGUATGE ARQUITECTÒNIC A partir del moment que Gaudí es dedica de forma exclusiva a Sagrada Família –des de l’any 1914 fins la seva mort el 1926– es concentra a perfeccionar i a detallar el projecte mentre construeix la Façana del Naixement. Mantindrà el plantejament monumental establert pels voltants de l’any 1890 i hi incorporarà l’aprenentatge adquirit durant tota la seva trajectòria professional. En aquesta etapa Gaudí s’allunya definitivament de la reinterpretació dels estils històrics precedents i incorporarà una nou esquema resistent –que tenia la pretensió de superar el gòtic i culminarà amb l’estructura arborescent– que basteix amb un estil molt personal generat a partir de geometries reglades i la columna de doble gir, que ell idea. La complexitat geomètrica de les solucions proposades per Gaudí va fer necessari el desenvolupament del projecte en maquetes de guix a escala (principalment 1:25 i 1:10), elaborades a l’obrador del propi temple. En aquesta darrera etapa va desenvolupar el projecte amb l’ajuda d’arquitectes col·laboradors, on podem destacar, entre altres, Domènec Sugrañes en els temes estructurals i Francesc de Paula Quintana en els geomètrics, que serien cabdals per a la continuació de les obres després de la seva mort. Des de l’any 1915 Gaudí rebia assíduament joves interessats per la seva obra, entre els quals podem destacar els arquitectes Lluis Bonet Garí, Isidre Puig Boada –que posteriorment serien continuadors de l’obra- i Josep Francesc Ràfols, Francesc Folguera, Cèsar Martinell i Joan Bergós, que es dedicarien a estudiar i difondre la seva obra. Per tant, i probablement sense ser-ne conscient, es va dedicar a crear escola, escola que posteriorment seria decisiva per a la continuació de les obres. L’any 1969 es declara Bé Cultural d’Interès Nacional (llavors Monument Històric-Artístic) la part del Temple Construïda per Gaudí, i l’any 2005 és declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Arquitectes col·laboradors de Gaudí i/o difusors de la seva obra: - Francesc Berenguer Mestres - Joan Bergós Massó - Josep Canaleta i Cuadras - Francesc Folguera i Grassi - Josep Maria Jujol i Gibert - Cèsar Martinell i Brunet - Francesc de Paula Quintana i Vidal - Domènec Sugrañes i Gras - Josep Francesc Ràfols i Fontanals - Joan Rubió i Bellver.

Autores

Como ir

Sobre el Mapa