SITUACIÓ DEL PROCÉS DE PARTIDA. CONDICIONANTS. Obra entre mitgeres amb 8 habitatges i 2 locals. Molt adequada per a una especulació fàcil i immediata. Típica permuta amb embolic. Exigències de l'amo del solar, a més de les imposicions que estableix el promotor i després, com a darrer obstacle, les condicions que imposa el constructor. Estrena de promotor, és a dir: promotor en estat encara verge. Promotors que ho són marginals al negoci. Fan els primers passos al camp de l'especulació immobiliària davant la facilitat i el desordre regnant general i la possibilitat d'enriquir-se ràpidament. Associació promotor-constructor. Preu de construcció fixat a priori, passi el que passi i caigui qui caigui. No es pot passar de tantes pessetes per metre quadrat. FASE DE PROJECTE. CONTRADICCIONS I ESPERANCES. Total impossibilitat d'exercir variacions substancials de programa per fer variar la imatge supraconvencional de la futura construcció. Impossibilitat d'introduir noves hipòtesis amb un mínim procés tecnològic en ser rebutjades per apartar-se dels sistemes tradicionals constantment utilitzats i repetits per la constructora. Possibilitat d'utilitzar una tipologia ja assajada en altres obres d'aquest tipus que operin, a través de la forma, un procés de validesa formal-funcional i autònoma pròpia en contradicció amb la resta de les imposicions establertes. FASE DE REALITZACIÓ. TERCER ACTE. Projecte força preparat per resistir els canvis amb què a última hora, i en el moment d'iniciar-se les obres, ens sorprenen, turmenten i desesperen els constructors i promotors. Estableixen els canvis de manera rotunda. No al totxo massís. Sí al «gero vist». NO a la barana massissa, SÍ a la barana de ferro. NO a les vorades. SÍ a això i NO a allò. En aquests casos, sorgeix la qüestió de si acceptes continuar o no, de si marxes o si et quedes. Partint d'establir un límit, fins al que et quedes, passat el qual te'n vas, sorgeix el procés de tirar endavant, incloent els punts fonamentals establerts a la fase de projecte. Acostumat a aquest tipus d'enfrontament, s'obtenen alguns bons resultats actuant amb una insistència impertinent i una rara habilitat que va des de la mentida més cínica fins a la provocació de situacions falses. Un cop establertes totes les posicions necessàries per obtenir un resultat final amb un cert interès, queda el fet, vàlid en si mateix, de la constatació del mateix resultat, amb les contradiccions incloses, com a autenticitat d'un veritable procés arquitectònic.

La rambla de Gavà és entre el carrer de Gaudí i la carretera C-245. Té unes dimensions de 575m de longitud i 20 d'amplada, amb alguns trams més amplis com les places de Jaume Perich i Josep Tarradellas. L'actuació ha consistit en la conversió completa de la rambla en zona de vianants per potenciar-ne les qualitats urbanes, tant d'ús com paisatgístiques. Només els carrers que la travessen mantenen el trànsit de vehicles i s'ha regulat l'accés als aparcaments situats a la rambla amb pilons d'acer inoxidable. El paviment ha estat unificat amb un sol material, pòrfid d'origen asiàtic de color granat, que es relaciona amb la memòria històrica de la pedra de Gavà. El paviment és de mida mitjana, de 20 cm d'amplada, per fer-lo molt resistent a la compressió i la flexió. Al passeig central, el gruix del paviment és de 6 cm i als seus espais laterals és de 8. S'ha treballat amb una secció topogràfica inherent al seu caràcter de rambla, tot i que eliminant tots els desnivells per fer-la completament accessible. Amb aquest tractament unitari del pla de suport i sense obstacles, la rambla adquireix noves dimensions molt més àmplies i es posa en relleu el context urbà edificat, així com els jardins de la torre Lluc. La disposició del paviment en filades paral·leles a l'eix del passeig central potencia la dimensió longitudinal. S'ha mantingut l'arbrat característic de la rambla, els plàtans, i s'han renovat aquells exemplars en mal estat. El mobiliari i l'enllumenat, de caràcter sobri i funcional, potencien les qualitats espacials del passeig. Les columnes d'enllumenat són d'alumini anoditzat. Els bancs són del tipus Nu amb respatller i sense. Per a les terrasses s'ha dissenyat un nou mobiliari unificat amb para-sols de color cru i cadires i taules d'alumini, que contribuirà de manera important a la qualitat urbana i a l'ordre de la nova rambla. Als carrers transversals, sense desnivells amb la rambla, es canalitza el trànsit mitjançant pals cilíndrics d'acer inoxidable. L’actuació també ha contemplat la construcció d’una nova xarxa de clavegueram, de fibra òptica, i s’han enterrat i reconstruït tots els serveis. A la part superior de la rambla, s'ha renovat totalment la plaça de Batista i Roca i el carrer d'Antoni Gaudí, on s'ha construït un aparcament subterrani que ha permès alliberar la rambla de la seva zona blava. La plaça, totalment integrada amb la rambla quant a materials, és un gran pla de pòrfir que permet tota mena d'activitats cíviques; la transició amb els perímetres, situats en diferents rasants, es produeix mitjançant talussos verds i diferents escales. Apareix també un mur al límit amb la riera de Sant Llorenç. Tant els graons com el mur estan acabats amb pòrfir i destaca el tall de Cizalla del costat vist de la pedra del mur.