The University of Barcelona is one of the first buildings to be arranged in the plot designed by Cerdà. Its genesis, however, is older, because Rogent designed several projects for the University in different locations inside the old town that had to return from Cervera to Barcelona after Philip V took it from the city in retaliation for the events of 1714. The final configuration leaves a 130-metre façade on the Gran Via, asymmetrical with respect to Universitat Square, in the middle of two blocks of the Eixample (with a 220-metre front) that it does not fill. The building follows the tradition of the great European universities: two courtyards, one for Science and the one for Humanities, which are completely symmetrical and are separated by a central body with a very powerful marble staircase leading to a beautiful auditorium located above the lobby. The urbanisation of the area, which makes the building adapt to the Cerdà plot, was carried out in the 1930s by architects linked to the GATCPAC. On the short sides, facing Aribau and Balmes streets, there are a series of buildings that prevent the full view of the side façades. The building is built in neo-Romanesque style, with a sober, powerful, severe stone façade, built with beautifully preserved ashlars. The interior spaces are of great beauty and the cloisters still retain their original life and still house several schools linked to the current University of Barcelona. Visiting the building means seeing it through the eyes of today's students who, thanks to its flexibility, can continue to use it with the same freshness of the first day. The sequence of spaces formed by the access lobby, made of worked and exposed stone, and some interesting enough vaults that support the Auditorium and the staircase to access it, is particularly recommended. A visit to either of the two cloisters is also recommended.

Noucentista complex by Marcel·lí Coquillat located around a farmhouse from the 16th - 18th centuries. The farmhouse is a three-bay building with a double-sloped roof and ridge perpendicular to the façade with an added body at the back covered with a double slope and off-centre ridge. It has a ground floor, main floor and attic with a symmetrical composition of the openings. The portal, located in the centre, is vaulted and accessed via a five-step semicircular staircase. It is accompanied on both sides by two stone windows, the one on the right is molded and has a sill. On the first floor two molded stone windows open on each side with a central balcony covered with a small gabled roof and an almond-shaped sundial. In the attic you can see three openings of recent manufacture. To the right of the farmhouse, we can find the 19th century tower. It is a quadrangular building with a built-up roof. In the central part a square lookout tower stands with a roof on four sides and watchtowers at the top crowned with pinnacles. A glazed gallery of undulating shapes protrudes from the main facade, which is accessed by a staircase of eight semicircular steps. The roof constitutes the balcony of the first floor. On the east façade, a semicircular body protrudes, the roof of which serves as a balcony with a side opening. The rest of the openings combine rectangular and compound shapes. A rectangular body is attached to the rear façade which serves as a first-floor terrace. The wide wooden eaves crowned by an acroterium at the top of the ridge should be highlighted. To the left of the farmhouse there are the stables. It is a double building with a U-shaped front body with a ground floor covered on one side. On one of the sides a polygonal tower stands with a pavilion roof. In the centre, a large wooden door covered with a gabled roof gives way to an L-shaped rear body covered with gables with the ridge running parallel to the façade. In the north corner there is a second tower with similar characteristics to that of the previous body but with a circular plan. All these structures are located on a terrace delimited by masonry walls covered with stone and crowned by a balustrade of wavy shapes. The east side of the wall is crowned by a profusely decorated wrought iron trellis. In the north-eastern corner of the enclosure there is a viewpoint with a circular plan which is accessed by a staircase attached to the wall that takes the form of a curve. It is made with the same construction equipment as the fence, covered with a metal structure in the form of a pergola with a tiled roof placed in the form of scales. Outside the complex there is the chapel, which is part of a garden area. It is a single nave building with a gabled roof preceded by a large porch of lesser height and a gabled roof with a large central opening of a semi-circular arch and buttresses at the corners. At the back there is the apse, pentagonal in plan and lower in height with a composite roof. Can Bordoi is a farmhouse documented in the 13th century. It is mentioned in the 1553 census as "en Bordoy". The noucentista work is a commission from Josep Comas i Masferrer (1842 - 1908), a Catalan industrialist and politician, founder of the Monarch Liberal Circle, deputy and provincial senator for Barcelona and president of the Barcelona City Council. It is believed that the building was built by the architect Marcel·lí Coquillat, because there is a plan of an architectural element of the garden not built but signed by him. The whole set is of a stylistic homogeneity that suggests a single author.

La Facultat de Nàutica es troba ubicada al Pla de Palau, a l'inici del barri de la Barceloneta. Es tracta d'un edifici aïllat i de planta quadrangular, consistent en una àmplia planta baixa destinada a serveis i administració del centre, per sobre hi ha dues plantes i al capdamunt un terrat pla. Cadascun de les quatre façanes compta amb un accés amb escalinata de poc desenvolupament, que donen pas a sengles pòrtics de grans dimensions sense frontó flanquejats per columnes toscanes. Per sobre, els dos pisos presenten petites diferències en els volums, però poc ressenyables, amb grans obertures amb balconada les centrades i amb balcó sense voladís les dels costats. Algunes de les obertures de la primera planta presenten un frontó no decorat, les del segon pis no en tenen i presenten un senzill arc escarser. Els buits sense obertures estan ocupats per pilastres llises, amb capitell les del centre i estriades les dels cossos laterals. Corona les façanes un prominent ràfec i per sobre una balustrada de pedra. La coberta de l'edifici és plana, excepte per una llanterna de vidre que s'obre damunt del centre de la planta baixa. Als extrems de les façanes laterals i posterior, unes pilastres de carreus de pedra sobresortints del pla de façana s'eleven per sobre de la balustrada del terrat i acaben en templets amb cupulí semiesfèric, delimitats per quatre frontons triangulars. L'interior està resolt amb una planta baixa lliure, generada per un pati central ovalat, il·luminat per la gran llanterna, al voltant del qual s'organitzen les dependències dels pisos superiors. Del pati arrenca, pel costat sud, l'escalinata, que accedeix a una galeria altell a cada pis, la qual fa d'espai de distribució de les aules; per mitjà d'una llotja de tres arcs, de clares ressonàncies italianes, hom introdueix a la galeria del primer pis. Tant a la planta baixa com a l'escalinata hi ha vitralls emplomats policromats de notable artisticitat. El que presideix l'escala representa una caravel·la, amb un àngel al davant, i porta la data 1932, però no la signatura de l'autor. Ocupat per milícies antifeixistes durant la Guerra Civil, després s'hi va instal·lar l' Escola de la Marina Mercant de la Mediterrània. Entre 1936 i 1939 l'escola va tenir adscrit un vaixell escola, el President Macià, que era l'antic iot Rosa VV del Comte de Godó. Des de l'any 1990 forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), com a Facultat de Nàutica de Barcelona

Edifici religiós. Seminari de planta gairebé en forma de creu amb els braços més prims, la façana és orientada a migdia i presenta una mena d'atri format per arcuacions d'arc de mig punt a manera de porxo i coronat per un frontó triangular amb una creu al damunt. Consta de planta baixa i dos pisos, els quals són marcats horitzontalment per unes impostes, les obertures són rectangulars llevats del primer pis de la façana que són d'arc de mig punt. És cobert amb teula aràbiga a diverses vessants. Cal remarcar les torres de planta quadrada que s'eleven sobre els braços amples de l'edifici, són llanternes als ulls de l'escala, simètriques i amb arcades semicirculars al pis superior, són cobertes de forma piramidal. Està envoltat d'espais esportius i s'hi arriba a través d'un ampli espai enjardinat. L'estat de conservació és bo. Seminari que fou construït entre 1944 i 1947 amb l'església que fou inaugurada l'any 1963. Aquest seminari venia a substituir el del carrer Sant Just que havia quedat petit, és construí en l'eixample de la ciutat que es realitzà a principis de segle estenent-se cap a Santa Clara de la Vella fins al turó del Seminari. Actualment amb la minva vocació eclesiàstica el mateix edifici s'utilitzi com escola privada essent una extensió del col·legi de Sant Miquel dels Sants.

El projecte de les universitats laborals respon a la iniciativa de l’aleshores ministre de Treball, José Antonio Girón de Velasco, per tal de “formar, a més d’obrers tècnicament millors, homes de cap a peus, capacitats per a totes les conteses de la intel·ligència, ensinistrats per a les batalles de l’esperit...”. La primera que es va fer fou la de Gijón, i tot seguit es varen construir les de Sevilla i Tarragona. Per a aquesta darrera es van escollir dues finques anomenades mas de la Pineda i mas de Palau, que sumaven un total de 150 hectàrees situades a tres quilòmetres de Tarragona. La construcció resultant és el fruit de l’evolució de tres propostes, que parteixen d’una clara separació de les funcions en una organització general que recorda un enclavament urbà. La versió definitiva queda diferenciada en tres parts, que van anar a càrrec de cadascun dels arquitectes autors: els dormitoris i el menjador —units per galeries subterrànies—, les aules i els tallers. Aquesta disposició per parts clarament separades obeeix a la intenció d’estendre el conjunt i obligar els estudiants a recórrer certes distàncies entre les seves activitats, igual que en un emplaçament urbà.