Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • 1907

  • Casa Bayés

    Josep Maria Pericas i Morros

    Casa Bayés

    Edifici entre mitgeres, que consta de planta baixa, dos pisos superiors i golfes, amb perfil irregular a nivell de façana. A la planta baixa hi ha ubicats dos portals adovellats de mig punt, l'un al costat de l'altre. A la mateixa planta s'hi ubiquen altres finestres. En els dos pisos superiors es distribueixen les obertures simètricament seguint eixos verticals. La majoria d'elles són balcons volats, amb barana de ferro forjat, de llinda plana decorada i brancals de carreus de pedra. Aquests balcons mantenen una gradació de proporcions en alçada. Destaquen les dues finestres geminades, les del primer pis d'arc de mig punt i les del segon pic d'arc lobulat. El tercer pis hi ha ubicada una galeria que recorre tota la façana, amb obertures d'arc de mig punt.
  • Casa Lluvià

    Ignasi Oms i Ponsa

    Casa Lluvià

    Habitatge unifamiliar aïllat amb petit jardí al voltant. Llenguatge modernista. Casa de planta baixa, pis i soterrani amb una torre aixecada en un dels vèrtexs, vuitavada i coberta amb escames ceràmiques. Façanes: Destaquen els esgrafiats a nivell del primer pis i un gran finestral amb balcó de pedra. Obertures emmarcades amb pedra, d'esquema vertical i baranes de balcó de ferro forjat. Remats de cornisa escalonats. Construcció de pedra i totxo. Ornamentació amb relleus de pedra, de motius geomètrics i florals, esgrafiats, ferro forjat i ceràmica. 1809-1910: Construcció. 1935: reformes: escala exterior i porta del primer pis. 1981: adquirida i restaurada per l'ajuntament de Manresa.

    1908 - 1910

  • Casa Alegre de Sagrera

    Melcior Viñals i Muñoz

    Casa Alegre de Sagrera

    Casa senyorial constituïda per un cos de planta rectangular paral·lel al carrer, on se situen les estances nobles de l'habitatge, de les quals se'n conserven tres en el seu estat original. A principis del segle XX va ser considerablement reformada i ampliada, amb dos cossos de planta baixa i dos pisos adossats a les mitgeres de l'antic edifici formant un pati en forma d'u que s'obre a un gran jardí, al qual s'accedeix pel carrer del Cardaire (o Sant Fruitós). M. Viñals reformà la façana del carrer. Aquesta és simètrica, de planta baixa i dos pisos, amb dos cossos més elevats als extrems. Té balcons al primer pis i un ritme de finestres a manera de galeria al segon pis. El remat superior es realitza amb una cornisa rica en elements ornamentals clàssics d'estil eclècticoesteticista. J. Puig i Cadafalch reformà l'interior: planta baixa, escala noble, ampliació del darrere i tribuna de ferro forjat amb vitralls emplomats i que dóna al pati, emprant el seu característic llenguatge d'influència flamenca dins del corrent modernista. Destaquen les pintures murals del segle XVIII al pis principal i les noucentistes d'Alexandre de Riquer al saló dels baixos i escala noble. Antiga casa senyorial on va néixer, l'any 1777, Joaquim de Sagrera i Domènech, terrassenc celebrat per la seva intervenció activa en la Guerra del Francès i per la importància i l'expansió de la seva empresa tèxtil. Durant el segle XIX la casa patí algunes vicissituds en el ric patrimoni arquitectònic i decoratiu que ja tenia. Profundament reformada i restaurada el 1912 pels descendents de la família, que confiaren l'obra als dos arquitectes esmentats. Algunes campanyes de la premsa i l'acció de la Junta de Museus impediren l'enderrocament de la casa pel 1965. el 1973, amb l'ajuda econòmica de la Caixa d'Estalvis de Terrassa, l'Ajuntament adquirí l'immoble i el destinà a museu. Conté diverses col·leccions i es continua restaurant l'estil del segle XVIII de les seves sales.

    1911 - 1912

  • 1915 - 1924

  • Convent de les Germanes Josefines

    Josep Maria Pericas i Morros

    Convent de les Germanes Josefines

    Es tracta d'un edifici de tres plantes que, seguint els cànons tradicionals dels convents, organitza les dependències entorn a un claustre: l'església que dona al carrer amb accés públic, el refetor, els dormitoris, la capella interior i els serveis. Pericas fa servir en aquest convent una sèrie de recursos historicistes habituals en ell però que són intel·ligentment interpretats i redibuixats: el romànic en la portalada de l'església, amb arquivoltes i sense esculpir, sinó amb els extradossos perfilats per sanefes d'esgrafiats; o l'arqueria del claustre, d'arcs peraltats i capitells no figuratius, que evoca l'arquitectura nassarita; o el portal de la capella superior, amb esgrafiats que omplen els carcanyols de l'arc i que ens remet a l'art mudèjar. Tot, fins a l'últim detall, i amb especial cura la fusteria i el mobiliari, els terres i els vitralls, són d'un disseny exquisit, sense deixar de banda la multiplicitat de formats d'obertures que se succeeixen en els murs, sense perdre el sentit de la simetria. El projecte és de l'any 1928, però la construcció de l'edifici conventual de les germanes Josefines es va allargar en el temps a causa de la seva complexitat, riquesa material i ornamental, i sobretot, l'estancament que va suposar el període bèl·lic de 1936-1939.

    1928 - 1930

  • 1932

  • 1983 - 1984

  • 1984 - 1985

  • Casa Rosés

    Studio PER, Cristian Cirici i Alomar

    Casa Rosés

    A l'estiu de 1983 la "Casa Rosés", així és com es deien els primers propietaris, estava completament abandonada. La casa es desarrollava en quatre nivells diferents: un semisoterrani, una planta baixa, una primera planta i un àtic. La superfície total construïda s'aproximava als 1.400m , i el cost de les reparacions que s'havien de fer així com el manteniment d'una vivenda de tal dimensió era inviable per a una sola família, per tant es va pensar en la possibilitat de subdividir-la en diverses unitats de vivenda. El semisòtan s'ha deixat com una part comú que cobreix les instal.lacions de l'edifici, un traster per a cada vivenda i un ampli espai comú. La planta baixa, primera i àtic alberguen una vivenda cada una. L'àtic de l'edifici és la part on, interiorment, s'han fet més reformes. El canvi funcional ha estat tan radical que ha estat imprescindible eliminar moltes parets divisòries entre espais per recuperar l'ordre dels murs estructurals de maons.
  • 1985

  • Caves Josep Maria Raventós i Blanc

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Caves Josep Maria Raventós i Blanc

    El nou complex agrícola per a l’elaboració de cava és situat en una finca de grans dimensions, enfront de les velles caves Codorniu, projectades per Josep Puig i Cadafalch. El projecte té en compte la visió de la muntanya de Montserrat, com també la presència d’un roure centenari, símbol ancestral de l’empresa. El complex s’organitza entorn de dos patis, un de circular i un altre de rectangular, que configuren una planta en forma de falç, l’estri utilitzat en els treballs del camp. El pati circular dóna accés als edificis de caire representatiu, mentre que el segon pati és el centre de les tasques pròpiament agrícoles, i té al seu perímetre els cellers i les oficines. Els cellers queden coberts per un sistema de diedres subjectats amb tirants que permeten l’entrada repartida de la llum i recorden les formes de cobriment de les naus industrials del començament de segle. Les cobertes són de teula plana i les volades s’han recobert de gres.

    1985 - 1988

  • 1990 - 1991

  • 1991

  • 1991 - 1992

  • 1994

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

    Richard Meier & Partners, Isabel Bachs, Richard Meier, Fernando Juan Ramos Galino

    Museu d'Art Contemporani de Barcelona

    El museu forma part d’una estratègia per requalificar el Raval per mitjà de la introducció de nous edificis institucionals d’àmbit municipal. En aquest cas es tracta d’un museu de nova creació, sense un fons d’art preestablert, per la qual cosa les principals determinacions del projecte provenen de la morfologia urbana. Meier ocupa una antiga illa de cases situada a la part posterior de la casa de la Caritat, i amb això renova completament el caràcter de la plaça dels Àngels. L’edifici dóna respostes subtils i atentes als elements de l’entorn. El cos sinuós que conté les petites sales d’exhibició especialitzades determina la visual des del carrer dels Àngels. L’entrada té lloc a través d’una gran esquerda que recorda els sinuosos carrers del Raval. L’edifici respecta escrupolosament l’alçària del teixit urbà de la zona i s’adapta rigorosament a l’amplada de la casa de la Caritat. Es tracta d’un organisme formalment exuberant, preparat per a unes formes d’exhibició de les obres d’art més flexibles i indeterminades.

    1988 - 1995

  • 1997 - 1999

  • 1985 - 2004

  • 1997 - 2004

  • Fundació Alícia

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Jordi Julián Gené, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Fundació Alícia

    El nou edifici es va situar prop de el Monestir de Sant Benet de Bages. El riu Llobregat abraçava allà, amb un gest brusc, uns magnífics camps de cereals i vinyes que van acollir l'imponent monestir romànic i després la fàbrica tèxtil Carbó. Dos monuments del passat que testimoniaven amb gran claredat i força expressiva dos moments brillants de país. El nou edifici no va voler erigir-se com un element que desdibuixés els anteriors ni els tragués protagonisme i va buscar allunyar-se de les seves concepcions arquitectòniques, constructives i geomètriques. Ja en els dibuixos inicials van aparèixer uns traços que no feien referència a tipus edificatoris coneguts, sinó més aviat insinuaven formes mal·leables, pastoses, de geometries amorfes que suggerien adaptació i camuflatge. D'aquesta manera el nou organisme va anar respectant amb facilitat antigues parets, tanques, camins, escales, plantacions ... i adaptant-se als canvis constants d'un programa inconcret que el va obligar a anar canviant de mida, ocupació i altura, arribant fins i tot a abraçar la veïna casa dels antics propietaris en una demostració permanent de la seva gran docilitat i flexibilitat. Un sòl tècnic, un cel ras generós i una planta lliure van reforçar la voluntat que pogués acollir l'imprevisible. L'edifici va pretendre que des de l'interior es visqués l'experiència d'estar en un lloc envoltat per la natura, d'estar dins d'ella, de poder veure els arbres, els ocells i la pluja des de molt a prop. Per aquest motiu el pla vertical que separava interior i exterior es va plantejar totalment vidrat. Una superfície que segons les intensitats de les llums era transparent o reflectant, de manera que de vegades el volum edificat desapareixia i en d'altres s'integrava totalment amb l'entorn en reflectir l'exterior com si d'un mirall es tractés. El control del sol, de la llum i de la intimitat es va aconseguir mitjançant una façana complexa d'un gruix variable que oscil·lava de zero a la zona d'entrada a 13m la zona més ampla. Era una banda definida pel pla vertical de vidre que tancava l'edifici per una banda i per una paret de pràcticament la mateixa altura per l'altre. Aquesta paret va aprofitar trossos d'antics murs de pedra que es van perllongar amb nous murs de formigó i en algunes zones se li van obrir grans finestrals que permetien vistes controlades cap al paisatge. Entre aquests dos plans verticals es van instal·lar umbracles horitzontals situats al mateix nivell que el cel-ras interior i es van plantar arbres per garantir la protecció solar i la qualitat de la llum. Aquesta façana gruixuda i d'amplada variable resolia amb facilitat el compromís entre la forma interior que l'edifici necessitava i la forma exterior que el lloc reclamava, i creava a més un espai intermedi tranquil i enjardinat que perllongava visualment l'espai interior i formava amb ell una unitat indissociable. Uns generosos lluernaris verticals orientats a nord equilibraven la llum en les zones de la planta més allunyades de l'perímetre.

    2006 - 2007

  • 2009

  • 2006 - 2010

  • Reforma de la Fundació Antoni Tàpies

    Ábalos+Sentkiewicz Arquitectos, Iñaki Ábalos, Renata Sentkiewicz

    Reforma de la Fundació Antoni Tàpies

    El primer objectiu de la renovació de la Fundació Antoni Tàpies és obrir tot l'edifici històric a el públic amb noves àrees d'exposició, arxiu i educatives, concentrant les àrees administratives en un nou pavelló de tres plantes situat al fons de la parcel·la i amb sortida a l'pati de l'illa. Però la Fundació Antoni Tàpies pretén també contribuir a consolidar una nova generació de museus entesos com a centres de producció cultural, plantejant una espacialitat múltiple, adaptada a la diversitat de les pràctiques artístiques, a la demanda d'equilibri termodinàmic, a la posada en valor de el patrimoni heretat ia la dissolució atmosfèrica a favor de la intensificació de l'experiència de l'visitant, a qui s'ofereix visualitzar tot l'entramat programàtic que suporta la producció cultural i el propi edifici modernista com a part mateixa de sistema expositiu. En termes mediambientals, l'ampliació suposa una millora substancial de la il·luminació natural i de el factor de forma de l'edifici original, englobat en un volum únic que redueix els intercanvis energètics, la qual cosa ha permès ampliar la seva superfície sense modificar els sistemes de climatització existents.

    2007 - 2010

  • Born Centre Cultural

    Rafael de Cáceres Zurita, Enric Sòria i Badia

    Born Centre Cultural

    El debat obert sobre la destinació del Born i els treballs realitzats sobre la compatibilitat entre les ruïnes i la Biblioteca Provincial, van concloure amb la decisió municipal de proposar un Centre Cultural que incorporés el jaciment com a part activa del nou equipament. Decidida aquesta finalitat, es va construir l'edifici annex al Born al carrer Comercial n º 5, imprescindible per ubicar els elements tècnics de les instal·lacions (climatització, alimentació elèctrica, estació transformadora, etc.) Paral·lelament a la construcció de l'edifici annex es va procedir a la construcció d'una plataforma a l'interior de l'Antic Mercat, per protegir el jaciment i per recuperar el pla de treball sobre la qual procedir a la restauració i construcció del centre cultural. A grans trets les principals tasques de restauració es van centrar en la construcció de la nova coberta i la seva consolidació estructural, la restauració dels elements de fosa (pilars, canals, elements estructurals i ornamentals, conjunt de la llanterna central, de les escales i passarel·les exteriors, de l'escala interior d'accés a la coberta, etc.), el tancament de façanes (elements de fosa, vidre, lluernes, parets de maó, etc.), i el sistema d'evacuació d'aigües. El projecte va incloure les operacions estructurals orientades a la reutilització del Mercat com a Centre Cultural, en concret l'estructura dels forjats que conformen el nivell superior al del jaciment i que es relaciona directament amb l'espai exterior del centre Cultural i la xarxa d'evacuació d'aigües pluvials del conjunt. El juliol del 2010, l'arquitecte Rafael de Càceres renuncia a l'obra pels motius que es recullen en el document, Carta al Born, que figura en el blog: http://rafaelcaceresarquitecte.blogspot.com.es/

    2006 - 2012

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!