Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • Portal de Mar

    autoria desconeguda

    1837

  • 1846

  • 1851

  • 1870

  • 1886

  • 1888

  • 1928

  • 1926 - 1929

  • 1932

  • 1942 - 1951

  • 1987 - 1989

  • Centre Penitenciari Can Brians

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Manuel Brullet i Tenas, Josep Maria Gil i Guitart, Francesc Rius i Camps

    Centre Penitenciari Can Brians

    Construir una presó és construir un món tancat, com ho eren les abadies, els monestirs o les antigues acròpolis. A imatge de totes elles, una presó és un petit món abstret, situat en un medi rural on viuen i treballen 1500 persones. Apareixen per tant relacions humanes, interaccions personals i col·lectives i, en definitiva, una forta relació entre l’home i l’espai. Es tracta de crear una “ciutat” en terreny verge atenent a reflexions d’ordre geogràfic i paisatgístic per aconseguir una bona implantació, però sobre tot havent de resoldre els aspectes programàtics de gran complexitat on es prioritzen les qüestions de control i seguretat. Es plantegen situacions urbanes semblants, però no iguals a les de la ciutat tradicional. Aquí la plaça no és lloc de reunió, el carrer té més sentit de separació que de comunicació i en les façanes la reclusió és més important que la comunicació entre interior i exterior.

    1986 - 1991

  • Comissaria del Gironès

    Joan Padrosa i Hereu, Joaquim Pla i Ros

    Comissaria del Gironès

    La policia catalana, desplegada des del 1994 a les ciutats, ubicaria en una antiga indústria aquest centre operatiu urbà de 2.000 m2. El projecte conserva una part de l’estructura de formigó, hi insereix un buit central de relació, disposa linealment els espais de treball —més públics i urgents dessota i més interns (com el gimnàs) a dalt— i hi elabora les noves alçades amb una secció dissociada entre el cos principal, més disciplinadament urbà, i la més lliure coberta superior.

    1991 - 1995

  • Comissaria Central dels Mossos d'Esquadra

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Comissaria Central dels Mossos d'Esquadra

    Es tracta de l’edifici que ha d’allotjar una Comissaria de Policia (Mossos d’Esquadra) i les oficines del Servei Català de Trànsit. Està ubicat a la plaça d'Espanya, en el punt de creuament de la Gran Via i del Paral·lel, dues vies importants de l’Eixample. La proposta es basa en dos cossos autònoms, alineats cada un d’ells a les dues avingudes perimetrals i un espai central que actua de gran vestíbul de recepció. Les façanes s’estructuren amb un sistema modular que permet modificar-se segons la variació de necessitats internes. Sobre aquesta modulació s’estenen unes faixes contínues de plaques fotovoltaiques. L’emplaçament és molt significatiu i serà motiu d’una reconsideració urbanística de tota la plaça d’Espanya.

    2005 - 2007

  • Parc de Bombers i Seu de la Regió d'Emergències de les Terres de l'Ebre

    Casanovas Graus Pérez Arquitectes, Joan Casanovas Miñán, Ramon Graus Rovira, Ana Pérez Lázaro

    Parc de Bombers i Seu de la Regió d'Emergències de les Terres de l'Ebre

    El programa desenvolupa la reforma del Parc de Tortosa i la construcció de la Seu d'Emergències de les Terres de l'Ebre, formant un únic edifici amb accessos segregats. L'edificació existent consistia en dos volums amb una imatge massa domèstica, poc representativa d’un edifici públic. A més, l’excessiva profunditat generava problemes de ventilació i d’il·luminació natural. El nou volum paral·lel a l'Av. Jesús i separat de l'edifici existent genera un pati al voltant del qual s'organitza el programa i que fa la funció de regulador tèrmic en incorporar ventilacions naturals creuades. L'envolvent es refà cercant una imatge diferenciada segons l'ús. El Parc té una façana fosca, la Regió té una façana ventilada lleugera de color clar i la cotxera continua amb el to vermellós. El fet que la coberta es resolgui amb paviment flotant sobre cambra ventilada i el pas continu d’aïllament tèrmic per l'envolvent fa que s’aconsegueixi una resposta econòmica i adequada al clima del lloc.

    2010

  • Parc de Bombers de Montjuïc

    Manuel Ruisánchez i Capelastegui

    Parc de Bombers de Montjuïc

    El nou Parc de Bombers de Montjuïc s’emplaça en el solar resultant de la confluència de l’Avinguda Josep Carner, el Passeig de Montjuïc i la vessant de la muntanya. L’edifici es col•loca en paral•lel a l’avinguda reconeixent la seva importància com a eix d’entrada i sortida a la ciutat. Amb clara vocació horitzontal, remarcada pels 100m de longitud del volum de formigó de la planta primera, el cos de la torre de pràctiques esdevé l’únic contrapunt vertical, fet que permet mantenir en tot moment, la referència de la muntanya de Montjuïc. L’articulació del programa funcional es duu a terme mitjançant la distinció entre les parts vinculades a la pròpia activitat del cos de bombers, ubicades totes elles a cota carrer, i les relacionades amb l’aspecte residencial, ubicades en planta primera.

    2011

  • Regió Policial i Comissaria a Tortosa

    Josep Benedito i Rovira, Santi Orteu Palou

    Regió Policial i Comissaria a Tortosa

    El projecte desenvolupa, des de diverses òptiques, les relacions públic/privat obert/tancat accessible/restringit. El conjunt se separa dels veïns mitjançant un pati que protegeix el porxo d’accés de mossos. Un accés accentuat en vermell que contrasta amb el monocrom blanc/gris de les façanes. A l’interior, la combinació de volums i patis permet generar espais amb diferents nivells de privacitat. L’accés públic se situa oposat per a facilitar la circulació sense interferències. Aquí es fa evident l’esforç per significar-lo. Més enllà de repetir la referència al vermell, el volum creix i captura l’espai obert al temps que genera un contrapunt vertical que actua com a fita urbana. Un gest que recull les lamel·les de protecció solar que ritmen la façana. La façana al parc se subratlla amb un cos baix que emfasitza l’accés en esdevenir porxo. El seu paper és doble: allotjar el programa de proximitat i humanitzar l’escala de l‘edifici en relació a l’espai públic.
  • Comissaria Municipal de Salt

    GRND82, Josep Ferrando Architecture, Josep Ferrando, Sergi Serrat Guillen

    Comissaria Municipal de Salt

    The site The new police station is located on the outskirts of the neighborhood in a zone reserved for council buildings. The proposal is placed in a pre-existing grove of magnificent beech trees that determine the main decisions for the project. The main building mass is concentrated at the north end of the site, in the unoccupied area, while the car park is organized around the grove. The remainder of the site forms a green cushion that separates the building from the road becoming a transition space for the visitors. The building The building is separated from the street by no more than a wooded garden. There are no railings to bar the public. The police should be seen to be accessible and friendly. A compact, horizontal, abstract and introverted volume is proposed due to the requirements of high-security, use and flexibility of the program. The public entrance is formed by raising the head at one of the ends of the building forming a large access porch. The staff entrance is placed at the opposite end of the main facade. The materiality Once inside everything changes. A system of double height spaces and patios organize the private zones and flood the interior with light. The color white becomes the main player. Its texture changes to differentiate the different walls: textured concrete for the exterior, polished stone on the floor, white brick and wood for the walls, perfect white for the ceiling...

    2012

  • 2015

  • 2016

  • Parc de Bombers de Moià

    Josep Ferrando Architecture, Mar Puig de la Bellacasa i Delàs, Manel Casellas Oteo, Josep Ferrando, Pedro García Hernández

    Parc de Bombers de Moià

    Un edificio compacto y austero que otorga protagonismo a la estructura como expresión de su presencia en el territorio. Una secuencia de pórticos perpendiculares a la calle y al paisaje proyectan unos vuelos asimétricos que potencian la transparencia entre ambas partes del territorio, construyendo un plano a 7 metros del suelo que parece flotar sobre los campos. Un elemento neutro y modulable que permitirá fácilmente futuras ampliaciones. La doble escala de un pórtico embebido en otro pórtico, a modo de muñeca rusa, resuelve la convivencia entre la domesticidad que requiere el bombero que habita el parque y la dimensión de los camiones que habitan la cochera. Un solo gesto que sistematiza y aúna. La industralización demandada en el concurso para construir en el menor tiempo posible el Parque se resuelve mediante elementos realizados en taller que se ensamblan en obra. Un esqueleto de madera laminada conforma los pilares dobles (para otorgar esbeltez) y las vigas empresilladas por dichos pilares. Unos paneles sandwich de madera modulan la fachada en un juego de damero que matiza la relación entre interior y exterior según sus usos. Una construcción basada en la eficiencia de los materiales, donde no se producen residuos debido a su industrialización y donde se fija CO2 mediante el uso de la madera. La madera como símbolo material del siglo XXI y como elección idónea debido a su baja conductividad comparada, por ejemplo, con el acero. El material es estructura, protección y envolvente al mismo tiempo.

    2020

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.