Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
-
1846
-
1844 - 1848
-
Presó Panòptica de Mataró
L'aspecte de la Presó, situada davant el cercle catòlic -a la Riera-, vista per la façana és, el d'un casal fortificat, a mig camí entre un palau i un castell si tenim en compte que la part baixa dels seus murs, que és de pedra, presenta una forma atalussada L'estructura en planta és d'un semicercle precedit per un rectangle. La part que correspon a les formes rectes de la façana i els murs laterals és feta amb maó vist amb grans finestres de mig punt amb dovelles i amb carreus als angles de la façana. En la part semicircular, però, les parets exteriors són de pedra irregular, alternant en alçada amb filades verticals i horitzontals de maons. L'estructura semicircular de la part posterior de la Presó es reflecteix al pati - que té la mateixa estructura - amb una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa i finestres de la mateixa tipologia al pis. L'aparell és també de maó vist. A la part exterior del semicercle hi ha les cel·les de planta trapezoidal amb cobertes a doble vessant. Elies Rogent té en compte les investigacions que en el seu moment s'havien dut a terme a Europa en matèria de centres penitenciaris i, en aquest sentit, hom pot justificar la construcció d'un semicercle per al d'assolir l'objectiu del sistema "panòptic" de la presó, és a dir, la tota visió de les cel·les des del mig del pati L'edifici ha deixat de funcionar com a presó l'any 1967.1851
-
Basílica de la Mercè. Colocació de la Porta de l'Esglesia de Sant Miquel a la Façana del Carrer Ample
autoria desconeguda
1870
-
1886
-
1888
-
1916
-
1928
-
Basílica de la Mercè. Façana de la Capitania al Passeig de Colom
Donada la seva dilatada trajectòria en el temps i les diverses remodelacions a les quals ha estat sotmès l'edifici, les façanes d'aquest presenten solucions ben diferents. La crugia orientada al mar, totalment refeta per Adolf Florensa i Ferrer la dècada de 1920, mostra una façana monumental de llenguatge classicista i reminiscències neobarroques força aliè a la cultura constructiva catalana. Aquesta façana s'articula horitzontalment en tres registres i verticalment en cinc cossos disposats seguint un eix de simetria axial centrat en l'accés principal. El registre inferior consisteix en un gran pòrtic d'arcs de mig punt amb llurs pilastres i carcanyols fets de carreus petris encoixinats. Aquests arcs contenen les finestres rectangulars de la planta baixa i els balcons ampitadors del primer pis, coronats per arcs escarsers motllurats i tancats per baranes de ferro colat amb boles de llautó daurat. Aquest basament conté, a més, dos accessos secundaris (allindanats) i, sobre l'eix de simetria, el portal principal, consistent en un alt arc de mig punt. Cadascuna d'aquestes portes presenten llurs tancaments de fusta noble amb aplics de bronze daurat en forma de punta de llança i els escuts que formen les armes d'Espanya. El portal principal, que sobresurt de l'aplom de la façana, serveix de basament a les dues parelles de columnes toscanes que flanquegen el gran balcó central, ja en el segon registre horitzontal. Aquest balcó consisteix en un arc de gran llum sostingut per pilastres corínties i amb triomfs esculpits als carcanyols. El segon registre acull els dos pisos centrals per mitjà d'una imponent columnata correguda a base de pilastres toscanes d'ordre monumental que sostenen un entaulament dòric decorat a base de tríglifs i mètopes. La planta noble es manifesta en aquest nivell per mitjà de balcons ampitadors tancats amb balustres de pedra i amb els emmarcaments motllurats i coronats per frontons triangulars i semicirculars alternats. El pis superior, en canvi, s'obre a l'exterior per mitjà de balcons ampitadors emmarcats amb motllures i dovelles d'arc pla en relleu, sobre una llosana pètria amb barana de ferro colat amb boles de llautó daurat. Per sobre de l'entaulament s'alça el tercer i últim registre, corresponent a l'àtic. Aquest àtic es presenta ritmat per diverses parelles de pilastres a quarterons que flanquegen les finestres d'aquest pis, amb els brancals motllurats i les llindes ornades amb petxines. Sobre el cornisament de l'àtic hi reposa la balustrada que tanca el terrat. L'àtic és el nivell que millor manifesta la composició a base de cossos verticals simètrics. Efectivament, és en aquest nivell que el cos central presenta el coronament de la porta principal, consistent en un gran escut d'Espanya protegit per semicolumnes i pilastres corínties que sostenen un frontó triangular coronat per pinacles. Flanquejant aquest escut, dues escultures masculines representen Hèrcules i Escipió. Als dos extrems de la façana, l'àtic acull dues torres de forma cúbica amb les quatre cares ornades amb pilastres corínties i frontons triangulars coronats amb pinacles. Aquestes torres s'obren a l'exterior per mitjà d'un finestral i un òcul protegit sota un arc de mig punt amb els carcanyols esculpits amb triomfs.1926 - 1929
-
1932
-
1942 - 1951
-
1987 - 1989
-
Centre Penitenciari Can Brians
Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Manuel Brullet i Tenas, Josep Maria Gil i Guitart, Francesc Rius i Camps
Construir una presó és construir un món tancat, com ho eren les abadies, els monestirs o les antigues acròpolis. A imatge de totes elles, una presó és un petit món abstret, situat en un medi rural on viuen i treballen 1500 persones. Apareixen per tant relacions humanes, interaccions personals i col·lectives i, en definitiva, una forta relació entre l’home i l’espai. Es tracta de crear una “ciutat” en terreny verge atenent a reflexions d’ordre geogràfic i paisatgístic per aconseguir una bona implantació, però sobre tot havent de resoldre els aspectes programàtics de gran complexitat on es prioritzen les qüestions de control i seguretat. Es plantegen situacions urbanes semblants, però no iguals a les de la ciutat tradicional. Aquí la plaça no és lloc de reunió, el carrer té més sentit de separació que de comunicació i en les façanes la reclusió és més important que la comunicació entre interior i exterior.1986 - 1991
-
1991 - 1995
-
Comissaria del Gironès
Joan Padrosa i Hereu, Joaquim Pla i Ros
La policia catalana, desplegada des del 1994 a les ciutats, ubicaria en una antiga indústria aquest centre operatiu urbà de 2.000 m2. El projecte conserva una part de l’estructura de formigó, hi insereix un buit central de relació, disposa linealment els espais de treball —més públics i urgents dessota i més interns (com el gimnàs) a dalt— i hi elabora les noves alçades amb una secció dissociada entre el cos principal, més disciplinadament urbà, i la més lliure coberta superior. -
Comissaria Central dels Mossos d'Esquadra
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Es tracta de l’edifici que ha d’allotjar una Comissaria de Policia (Mossos d’Esquadra) i les oficines del Servei Català de Trànsit. Està ubicat a la plaça d'Espanya, en el punt de creuament de la Gran Via i del Paral·lel, dues vies importants de l’Eixample. La proposta es basa en dos cossos autònoms, alineats cada un d’ells a les dues avingudes perimetrals i un espai central que actua de gran vestíbul de recepció. Les façanes s’estructuren amb un sistema modular que permet modificar-se segons la variació de necessitats internes. Sobre aquesta modulació s’estenen unes faixes contínues de plaques fotovoltaiques. L’emplaçament és molt significatiu i serà motiu d’una reconsideració urbanística de tota la plaça d’Espanya.2005 - 2007
-
Prefectura de la Guàrdia Urbana
Mestura Arquitectes, Jaime Blanco Granado, Humbert Costas Tordera, Carlos Durán Bellas, Manuel Gómez Triviño
La prefectura per a la Guàrdia Urbana a Lleida es un equipament de nova creació que significa la materialització i posada en marxa de l’edifici principal d’aquest cos de seguretat i protecció a la ciutat, amb l’objectiu d’adaptar-se a les necessitats i requeriments que aquests centres de seguretat demanen a l’actualitat. La volumetria general adopta una forma de U en planta, a l’entorn d’un pati interior que s’obre als espais enjardinats protegits del carrer Salmerón. L’edifici es posiciona segons les alineacions a vial de la Ronda de la Seu Vella, en contacte amb els seus vessants verds, i el carrer Pallars, a fi i efecte d’alliberar espai a l’àmbit de l’accés principal des de la cruïlla Prat de la Riba - Salmerón. Existeix aquí una zona arbrada i protegida de gran magnitud que representa un contrapunt a l’edifici i alhora referència visual des de el interior. El pati, tractat com un espai interior obert, articula i jerarquitza els diferents usos a l’interior del centre i al mateix temps omple de llum totes les dependencies. La fisonomia general es la d’un cos compacte pel seu tractament petri de les façanes exteriors, enlairat sobre el nivell del terra mitjançant un sòcol de formigó, però alhora lleuger i transparent allà on es necessari obrir-se, els àmbits d’accés externs i l’espai d’atenció als ciutadans, així com a les façanes que donen a l’interior del pati. L’edifici s’estructura en quatre nivells, soterrani per espais de garjoles, magatzems i aparcament; planta baixa, espais d’atenció al ciutadà, vestidors, briefing i office; planta primera, espais per a les diferents policies i serveis administratius; i planta segona, espais per a la sala de comandament, sala de crisis, transit i espais de direcció i intendència.2009 - 2010
-
Parc de Bombers i Seu de la Regió d'Emergències de les Terres de l'Ebre
Casanovas Graus Pérez Arquitectes, Joan Casanovas Miñán, Ramon Graus Rovira, Ana Pérez Lázaro
El programa desenvolupa la reforma del Parc de Tortosa i la construcció de la Seu d'Emergències de les Terres de l'Ebre, formant un únic edifici amb accessos segregats. L'edificació existent consistia en dos volums amb una imatge massa domèstica, poc representativa d’un edifici públic. A més, l’excessiva profunditat generava problemes de ventilació i d’il·luminació natural. El nou volum paral·lel a l'Av. Jesús i separat de l'edifici existent genera un pati al voltant del qual s'organitza el programa i que fa la funció de regulador tèrmic en incorporar ventilacions naturals creuades. L'envolvent es refà cercant una imatge diferenciada segons l'ús. El Parc té una façana fosca, la Regió té una façana ventilada lleugera de color clar i la cotxera continua amb el to vermellós. El fet que la coberta es resolgui amb paviment flotant sobre cambra ventilada i el pas continu d’aïllament tèrmic per l'envolvent fa que s’aconsegueixi una resposta econòmica i adequada al clima del lloc.2010
-
Parc de Bombers de Montjuïc
Manuel Ruisánchez i Capelastegui
El nou Parc de Bombers de Montjuïc s’emplaça en el solar resultant de la confluència de l’Avinguda Josep Carner, el Passeig de Montjuïc i la vessant de la muntanya. L’edifici es col•loca en paral•lel a l’avinguda reconeixent la seva importància com a eix d’entrada i sortida a la ciutat. Amb clara vocació horitzontal, remarcada pels 100m de longitud del volum de formigó de la planta primera, el cos de la torre de pràctiques esdevé l’únic contrapunt vertical, fet que permet mantenir en tot moment, la referència de la muntanya de Montjuïc. L’articulació del programa funcional es duu a terme mitjançant la distinció entre les parts vinculades a la pròpia activitat del cos de bombers, ubicades totes elles a cota carrer, i les relacionades amb l’aspecte residencial, ubicades en planta primera.2011
-
Regió Policial i Comissaria a Tortosa
Josep Benedito i Rovira, Santi Orteu Palou
El projecte desenvolupa, des de diverses òptiques, les relacions públic/privat obert/tancat accessible/restringit. El conjunt se separa dels veïns mitjançant un pati que protegeix el porxo d’accés de mossos. Un accés accentuat en vermell que contrasta amb el monocrom blanc/gris de les façanes. A l’interior, la combinació de volums i patis permet generar espais amb diferents nivells de privacitat. L’accés públic se situa oposat per a facilitar la circulació sense interferències. Aquí es fa evident l’esforç per significar-lo. Més enllà de repetir la referència al vermell, el volum creix i captura l’espai obert al temps que genera un contrapunt vertical que actua com a fita urbana. Un gest que recull les lamel·les de protecció solar que ritmen la façana. La façana al parc se subratlla amb un cos baix que emfasitza l’accés en esdevenir porxo. El seu paper és doble: allotjar el programa de proximitat i humanitzar l’escala de l‘edifici en relació a l’espai públic. -
Comissaria Municipal de Salt
GRND82, Josep Ferrando Architecture, Josep Ferrando, Sergi Serrat Guillen
The site The new police station is located on the outskirts of the neighborhood in a zone reserved for council buildings. The proposal is placed in a pre-existing grove of magnificent beech trees that determine the main decisions for the project. The main building mass is concentrated at the north end of the site, in the unoccupied area, while the car park is organized around the grove. The remainder of the site forms a green cushion that separates the building from the road becoming a transition space for the visitors. The building The building is separated from the street by no more than a wooded garden. There are no railings to bar the public. The police should be seen to be accessible and friendly. A compact, horizontal, abstract and introverted volume is proposed due to the requirements of high-security, use and flexibility of the program. The public entrance is formed by raising the head at one of the ends of the building forming a large access porch. The staff entrance is placed at the opposite end of the main facade. The materiality Once inside everything changes. A system of double height spaces and patios organize the private zones and flood the interior with light. The color white becomes the main player. Its texture changes to differentiate the different walls: textured concrete for the exterior, polished stone on the floor, white brick and wood for the walls, perfect white for the ceiling...2012
-
Centre Penitenciari Mas d’Enric
Estudi PSP Arquitectura, Ferran de los Santos Arnau, Roger Paez i Blanch, Joan Maria Pascual i Cañellas, Lluís Maria Pascual i Roca
2015
-
Espai Bombers: Parc de la Prevenció
Roldán+Berengué Arquitectes, Mercè Berengué Iglesias, José Miguel Roldán i Andrade
2016
-
Parc de Bombers de Moià
Josep Ferrando Architecture, Mar Puig de la Bellacasa i Delàs, Manel Casellas Oteo, Josep Ferrando, Pedro García Hernández
Un edificio compacto y austero que otorga protagonismo a la estructura como expresión de su presencia en el territorio. Una secuencia de pórticos perpendiculares a la calle y al paisaje proyectan unos vuelos asimétricos que potencian la transparencia entre ambas partes del territorio, construyendo un plano a 7 metros del suelo que parece flotar sobre los campos. Un elemento neutro y modulable que permitirá fácilmente futuras ampliaciones. La doble escala de un pórtico embebido en otro pórtico, a modo de muñeca rusa, resuelve la convivencia entre la domesticidad que requiere el bombero que habita el parque y la dimensión de los camiones que habitan la cochera. Un solo gesto que sistematiza y aúna. La industralización demandada en el concurso para construir en el menor tiempo posible el Parque se resuelve mediante elementos realizados en taller que se ensamblan en obra. Un esqueleto de madera laminada conforma los pilares dobles (para otorgar esbeltez) y las vigas empresilladas por dichos pilares. Unos paneles sandwich de madera modulan la fachada en un juego de damero que matiza la relación entre interior y exterior según sus usos. Una construcción basada en la eficiencia de los materiales, donde no se producen residuos debido a su industrialización y donde se fija CO2 mediante el uso de la madera. La madera como símbolo material del siglo XXI y como elección idónea debido a su baja conductividad comparada, por ejemplo, con el acero. El material es estructura, protección y envolvente al mismo tiempo.2020