Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
-
Vapor Bonaplata y Cia.
autoria desconeguda
Josep Bonaplata i Silvestre Puig van fundar la societat “Bonaplata i Cia” l'any 1829, especialitzada en la fabricació de filats, teixits i estampats de color. El 1831 va passar anomenar-se “Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia.”; emplaçada originàriament en un edifici preexistent del carrer dels Tallers, núm. 52 (propietat de Francesc Guiu). Posteriorment, s'efectuà la compravenda de terrenys de Francesc Guiu, Ramon Prats i Pi i un antic prat d'indianes ocupat pel Col•legi de Sant Vicenç Ferrer. Aleshores, s'hi van realitzar obres de reforma i ampliació sota la direcció del mestre d'obres Domènec Vidal (?). Com a conseqüència de les primeres revoltes obreres (ludisme), la fàbrica objecte d’estudi va ser incendiada i destruïda.1832
-
1833 - 1834
-
1834
-
1838
-
1839
-
1836 - 1840
-
1840
-
1842 - 1844
-
1846
-
1847
-
Casa Antoni Sala i Brugués
Francesc Daniel Molina i Casamajor
Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes, amb una composició pròpia del segle XIX i una façana ordenada i regular. A la primera planta destaca una balconera correguda, mentre que a la resta de nivells hi ha tres balcons per pis que disminueixen progressivament cap amunt, generant un efecte de perspectiva. En aquest primer nivell s’hi desenvolupa un pas circumdant d’estil neoclàssic, resolt amb columnes de capitell motllurat, que aporta singularitat al conjunt. L’element més rellevant és el pati interior, de planta quadrada, amb una obertura per planta a cada façana. A la façana frontal del pati hi ha un tram d’escala que condueix a l’accés principal dels habitatges, amb quatre habitatges per replà. Les obertures del primer pis estan emmarcades per columnes rematades amb motllures, mentre que a la tercera planta les obertures són de llinda. -
Casa Pau de Barnola i d'Espona
Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes, estructurat al voltant d’un pati central accessible des del carrer, des del qual arrenca l’escala que comunica amb les plantes superiors. La planta presenta un esquema simètric que es reflecteix també en la façana, amb una composició vinculada a la dels edificis del perímetre de la plaça Reial. Les tres primeres plantes s’articulen mitjançant una composició d’ordre superior, amb columnes estriades coronades per grans capitells jònics que sostenen una cornisa destacada. Entre aquesta i la cornisa superior, rematada amb permòdols decorats, se situa la quarta planta. La unitat de les tres primeres plantes queda reforçada per un balcó corregut al pis principal, que emmarca inferiorment aquesta composició d’inspiració clàssica. -
Casa Joan Cabot
Edifici entre mitgeres de planta baixa, pis principal i quatre pisos superiors. Com a elements singulars cal destacar les decoracions de terracota, especialment situades als brancals i llindes dels balcons del pis principal, així com els medallons amb cares d’home i dona que ocupen els espais entre les obertures d’aquesta planta. Aquest mateix esquema decoratiu es repeteix a la façana del carrer del Vidre, tot i que sense la decoració específica dels entorns dels balcons. -
Casa Xuriguer
Francesc Daniel Molina i Casamajor
Edifici entre mitgeres de planta baixa i i cinc pisos, que destaca pels relleus i el fris superior de terracota amb motius al·legòrics al teatre. La façana presenta una marcada simetria vertical, que n’ordena la composició. A la segona planta hi sobresurt una balconada, mentre que una cornisa potent separa els pisos quart i cinquè. Finalment, una balustrada corona la part superior de l’edifici. -
1844 - 1848
-
Mercat de Santa Caterina
Josep Buxareu i Gallart, Josep Mas i Vila
L’indret on s’alça el mercat de Santa Caterina és el resultat de la superposició de nombrosos estrats històrics que arrenquen de l’edat del bronze, amb una necròpoli de la qual encara queden algunes restes. Al segle XIX es va construir el primer mercat sobre les ruïnes d’una estructura monacal, i la darrera intervenció es proposa posar remei als dèficits estructurals i d’organització de l’antic mercat. El projecte es planteja des de la superposició entre el vell i el nou, des d’una concepció de l’actuació que vol establir una continuïtat amb aquest seguit de superposicions històriques. Es redueixen el nombre de parades i es creen unes línies de força a l’interior que generen noves connexions entre els carrers dels voltants. La nova coberta se superposa a la vella fàbrica perimetral i en recupera la imatge des de les cases veïnes, alhora que es basa en un principi estructural de fragilitat estable. -
1847 - 1848
-
1848