Edifici entre mitgeres situat al carrer del Roser. Es tracta d'una construcció formada per baixos, dos pisos i golfes. Les influències modernistes es fan ben paleses en la composició de la façana, en els materials constructius i, molt especialment, en la profusió dels elements decoratius emprats (finestra oval, reixes de ferro i vidrieres). La casa fou reformada a principis dels anys trenta, moment en què augmentà la seva altura i fou aixecat el segon pis, amb la tribuna característica que sobresurt del perfil. Destaca també el coronament de la façana, amb una mena de frontons de composició mixtilínia i ulls de bou. Aquest edifici s'atribueix a Alexandre Soler i March, si bé aquesta atribució no és del tot segura. L'any 1931, el seu propietari, Joan Ramon Selgas, encarregà la reforma de l'habitatge a Josep Marfà, el qual va respectar força l'estil original de la casa. Durant uns anys, als baixos de l'edifici s'hi ubicà el servei de correus.

El projecte de Puig i Gairalt respon a una reforma i ampliació, ja que aquí ja hi existia un magatzem i un edifici d'habitatges. L'any 1898 es modificà l'alineació dels carrers de la zona amb un traçat rectilini fet que aprofità la propietària del solar per comprar l'excedent de terreny a l'ajuntament i així poder avançar la línia de façana. Es tracta d'un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, cinc pisos i terrat. La façana principal, la del carrer Concòrdia, té a la planta baixa tres obertures formades per línies rectes. La porta principal, al centre, té una sèrie d'emmarcaments rectangulars en degradació i un rectangle motllurat a manera de clau de volta. Als pisos superiors les obertures segueixen una sèrie d'eixos longitudinals i totes són allindades. Hi ha un joc de volums, ja que el pla de la façana es doblega creant dues línies triangulars, a banda i banda de les obertures centrals, que van del primer pis fins a l'últim i tenen una obertura a cada cara del triangle. Al primer pis hi ha tres balcons, dos als extrems fins als triangles, i un al centre. Al segon pis hi ha un balcó corregut que ressegueix les dues formes triangulars. Al tercer pis hi ha balcons individuals als extrems i un altre al centre que va d'un triangle a l'altre. Al quart pis torna a haver-hi balcons individuals als extrems i el central és més petit. L'últim pis té un balcó corregut, però en aquest cas és recte, no ressegueix les formes triangulars. Aquests balcons són de ferro forjat i estan decorats amb un motiu en ziga-zaga. Corona la façana una cornisa. El parament està pintat de verd amb les obertures emmarcades de blanc; entre les dues obertures que hi ha al centre, marcant l'eix de simetria, hi ha un motiu en ziga-zaga. Aquest motiu es repeteix emmarcant les obertures del cinquè pis. La façana posterior, la que dona al carrer Pedreres, és de línies més senzilles que la principal. Aquí no sobresurten els dos cossos triangulars del pla de la façana, però hi ha un joc de volums gràcies als balcons, ja que combina els individuals amb els correguts i va variant a cada planta. Les obertures són allindades i estan emmarcades per una motllura llisa. Els balcons són de ferro forjat i repeteixen el motiu en ziga-zaga. Corona la façana una cornisa.

Conjunt monumental aïllat, format pel convent i l'església (inacabada). El convent té planta rectangular i consta de soterrani, planta baixa i dos pisos. Té un porxo davanter i coberta inclinada de teula àrab. Llenguatge eclèctic amb utilització de maó. És de composició simètrica. S'han realitzat reformes i ampliacions en períodes posteriors. Es tracta d'un inici d'església monumental amb cúpula i llanterna. A l'extrem oriental del complex Mare Ràfols es troba la casa natal de Maria Ràfols, fundadora de la Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna. La façana principal s'orienta a migdia i està coberta amb teulada a dues aigües i carener perpendicular a dita façana. S'accedeix a la propietat a través d'un patí enreixat i la casa s'estructura en planta baixa, pis principal i golfes. Destaca el nínxol amb una figura de Crist situat damunt de la porta principal. A la banda de ponent s'obre un pati empedrat on hi ha un bust de Maria Ràfols. Aquesta antiga masia es coneix popularment com el Molí de la Rovira. En el 1931 va ser col·locada la primera pedra. El 1936 es va inaugurar l'església i part de l'edifici. El convent és obra de l'arquitecte Josep Alemany i Juvé, i el projecte de l'església el va realitzar l'arquitecte Josep M. Sagnier. A la casa on va néixer la Mare Ràfols s'hi conserva la maqueta del projecte de l'església de Josep M. Sagnier.

Edifici situat al xamfrà de l'avinguda Gaudí amb el carrer Còrsega, entre la Sagrada Família i el recinte modernista de Sant Pau. De planta pentagonal, amb tres habitatges per planta, consta de planta baixa, set pisos i coberta plana. A façana principal és la de la cantonada que agafa forma aixamfranada. Al centre de la planta baixa s'obre la porta principal flanquejada d'una obertura rectangular a banda i banda corresponents a locals comercials. Els pisos superiors estan configurats seguint tres eixos longitudinals. Al central s'obren tres portes, la del mig està en el mateix pla de la façana però les laterals reculen lleugerament cap a l'interior del mur en diagonal. En els eixos laterals hi ha una finestra quadrangular per banda i un balco amb força voladís, aquests balcons tenen els extrems arrodonits i segueixen l'angle per acabar en les façanes laterals. La façana queda rematada per un ràfec i per sobre un coronament piramidal. Les dos façanes laterals són iguals, amb cinc eixos longitudinals que a la planta baixa es corresponen amb les finestres dels locals comercials i als pisos superiors hi ha obertures quadrangulars excepte en un dels eixos on hi ha balcons semicirculars. Les façanes es rematen amb el ràfec, que son continuació del de la façana principal, i el mur de tancament del terrat. El balcons tenen la base de pedra i la barana de ferro. El parament dels murs està arrebossat i pintat de color ocre. A la planta baixa el mur està decorat amb unes bandes grises en relleu, mentre que a la resta de pisos els diferents nivells estan separats per una motllura que ressegueix les tres façanes a l'alçada de l'ampit de les finestres. Aquest seguit de línies horitzontals, juntament amb els balcons i el coronament de la façana, creen un joc plàstic de dona un gran dinamisme a l'edifici.

La biblioteca Costa i Fornaguera és un edifici civil d'estil noucentista construït a principi del segle XX. És un edifici aïllat i de planta rectangular que es composa de tres volums diferenciats. Al centre hi ha el volum principal, de planta baixa i pis i la coberta a quatre vessants, al qual s'adossa a cada costat un volum d'un sol nivell d'alçat i la coberta a tres vessants. El frontis del volum principal s'obre a la planta baixa amb tres grans pòrtics d'arc de mig punt de pedra que descansen sobre columnes de fust llis, entre les quals hi ha una tanca amb un treball de forja destacat. Sobre del pòrtic central hi ha un escut de Calella en relleu. També es conserva la tanca amb un treball de forja destacat. Al pis hi ha tres finestrals d'arc mixtilini amb un ampit a dos nivells amb ceràmica vidriada verda, que es repeteixen en cadascun dels volums laterals. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques i sobre el carener hi sobresurten gerros de terracota. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb les cantonades i el sòcol amb plafons de pedra. La distribució interior es manté original amb un vestíbul encarat a escalinata doble d'estil imperial que permet accedir al primer pis, on hi ha la biblioteca. La biblioteca es conserva en estat original. S'hi accedeix per un cancell de fusta, sobre del qual hi ha l'altell. És una estança àmplia amb un enteixinat enteixinat i un fris que ressegueix la part superior del mur. El paviment és de rajola hidràulica blanca i gris. Als quatre costats hi ha els prestatges de fusta originals, que també veiem sobre l'altell. També s'hi conserva en bon estat part del mobiliari original.

L'edifici ocupa tota la llargada del carrer Francesc Moragas, però també té entrada pels carrers Hospital i Sant Antoni. Té tres cossos, cadascun estava destinat a usos diferents; el central a vestíbul i escala, el de l'esquerra a museu i biblioteca, i el de l'esquerra a oficines i habitatge. Actualment l'edifici està destinat a oficines. La imatge de l'edifici respon als criteris marcats per la institució ja que la mateixa estètica la troben en altres edificis contemporanis de la Caixa. La decoració barreja elements classicistes, com les columnes i els frontons, i elements de regust gòtic com les finestres de les golfes. A finals de 1931, la Caixa presenta la sol·licitud per aixecar un edifici al llarg del carrer Vilaró, després anomenat Francesc Moragas. El permís fa constar que l'obra es farà en zona de servitud i que està exempt de pagar tributs gràcies als estatuts de les caixes. Tot i que no fa referència a l'adquisició dels terrenys, aquests pertanyien a M. Dolors Vilaró i Raventós al 1892, quan, en motiu d'una reforma de la casa, va cedir-ne una part per tal d'eixamplar el carreró que portaria el seu nom. El projecte de la Caixa no es limitava simplement a obrir oficines sinó que oferia una biblioteca i un museu, que no s'inauguraria fins la dècada dels cinquanta. El museu es dedicaria a l'homenatge a la vellesa, festa molt vinculada a Sant Sadurní ja que va sorgir en aquest municipi i posteriorment es va estendre a altres poblacions catalanes.

El projecte tracta de restituir els valors tipològics i morfològics d'aquest Palau renaixentista, situant els serveis de difusió i atenció al públic de l'Arxiu. L'actuació determina una remodelació de l'àrea d'unes antigues vivendes on es col·loca el nucli de comunicacions verticals i els serveis públics amb el control general en planta baixa d'aquest nucli. En les cruixies útils de planta baixa es situa la zona d'exposicions que té un accés públic independent de la resta de l'arxiu. En planta noble es situa la sala d'actes, amb un foyer que aprofita la sala de l'enteixinat existent i els despatxos representatius. En la planta segona, les cruixies es deixen netes, obertes a diversos usos didàctics i administratius, i s'habilita un deambulatori sobre la lògia del pati per assegurar les circulacions. En la plata tercera es situen serveis interns. L'actuació tendeix a valorar l'edifici com a equipament públic, subratllant la funció del pati com a espai obert a la ciutat, amb el doble accés des de la Plaça del Rei i el carrer dels Comtes.