Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí. Consta de planta baixa i un pis. La façana està coronada per un capcer de perfil sinuós limitat per les dues vessants de la teulada. Tota la casa està envoltada per un balcó que s'aguanta a la planta baixa amb columnes helicoïdals de rajola. En un lateral sobresurt una torre mirador coberta amb teulada a quatre vessants. Casa senyorial del primer quart del segle XX. Ca ser construïda pel sr. Fontdevila. És una de les cases de més relleu arquitectònic de la zona.

Edifici de planta baixa i un pis, amb pati posterior. La complexitat de la construcció es reflecteix exteriorment en el coronament de l'edifici, que presenta elements a diferents nivells d'alçada i en l'organització de la façana en un doble pla, un format per un cos lateral que segueix la línia del carrer i l'altre, més allunyat, on es troba la porta d'accés. El conjunt mostra un caràcter unitari que ve donat, fonamentalment, pel balcó que recorre els dos cossos, pel fet que totes les obertures, malgrat la diversitat de dimensions, tenen la mateixa forma i per la utilització dels elements decoratius (maó, ferro i ceràmica). L'any 1923 el propietari de la finca, Joan Magriñà, va sol·licitar a l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú permís d'obres per a la construcció de l'edifici, d'acord amb el projecte realitzat per l'arquitecte Josep M. Miró i Guibernau.

Edifici de planta rectangular, amb dos nivells d'accés i coberta de teula a dues vessants. La façana principal del magatzem, situada sota la rasant del carrer, està orientada cap a la via fèrria, en lloc d'obrir-se al carrer, on dóna un dels murs laterals, tractat amb gran senzillesa. Davant el magatzem hi ha un petit pati amb una rampa d'accés. La riquesa decorativa de la construcció es concentra a la façana principal, de composició simètrica i on s'utilitzen els recursos ornamentals més característics del modernisme: maó vist, ceràmica i vidre. Aquest edifici és un dels escassos exemples d'arquitectura industrial modernista a Vilanova i la Geltrú. L'única documentació localitzada informa d'una sol·licitud d'obres per a la modificació de l'edifici existent, realitzada el 1923 per la companyia propietària, Fuerza del Ebro, S.A., amb projecte de l'enginyer Daniel Boixeda.

Es tracta d’una casa particular de planta baixa més pis, situada a l’eixample de Tortosa, en un solar entre mitgeres. La planta baixa, destinada a comerç, no rep cap tractament significatiu, mentre que tot l’èmfasi estilitzador es concentra a la planta pis, destinada a la residència. Monguió la compon amb tres arcs parabòlics que emmarquen els finestrals, cadascun dels quals es divideix en tres finestres amb una rosassa circular a sobre de cadascuna, de manera que la que ocupa la posició central és més gran. A la part inferior de cada finestral hi ha un balcó de reixa que prolonga la composició fins al nivell de terra. Els arcs estan revestits de rajola de color blanc i blau. Monguió aprofita la singularitat tipològica de l’edifici per assajar una composició que prescindeix dels ordres constructius tradicionals.

El Cinema Coliseum és un edifici d'ús públic projectat per Francesc de Paula Nebot i enllestit el 1923, destinat en origen a la projecció de pel·lícules cinematogràfiques de Barcelona, i des de 2006, també al teatre. El Cinema Coliseum es localitza al número 595 de la Gran Via de les corts Catalanes de Barcelona, en una illa de cases emmarcada pels carrers Diputació, Balmes i Rambla Catalunya. Es configura com un edifici entre mitgeres, desenvolupat en una parcel·la quadrangular i actualment té capacitat per gairebé 1700 persones. L'edifici va ser projectat per Francesc de Paula Nebot, en un estil eclèctic proper al moviment Beaux-Arts francès i inspirat en el de l'Òpera de París. La façana destaca per la monumental tant de la seva composició com dels elements decoratius i estructurals que la conformen. Aquesta es configura com un gran arc que -a mena de fornícula monumental- queda flaquejada per dos torres de secció quadrada i tres pisos. El dos primers nivells de les torres emmarquen el gran arc pròpiament dit i presenten una decoració de gust molt classicista, amb pilastres adossades que emmarquen una petita fornícula coberta amb un frontó circular trepat, al centre del qual es disposa un mascaró esculpit que recorda el de les tragèdies clàssiques. Aquest primer cos es remata amb un entaulament dòric amb goles, tríglifs i mètopes que marquen el pas al segon cos, únicament decorat amb un ull de bou emmarcat per garlandes i coronat per un mascaró. Pel que fa el tercer pis de les torres, aquest es disposa per sobre del nivell de cornisa tot donant lloc a unes torres exemptes amb un basament quadrat on a cadascú dels quatre costats s'obren fornícules de mig punt on es disposen escultures. Aquest primer cos -amb pilastres adossades- es remata amb frontons dobles (triangular i circular) i serveix com base a un segon cos octogonal que permet desenvolupar-ne un coronament a mena de templet porticat amb columnes i cúpula octogonal. El cos central, que es configura com una fornícula monumental a través d'un gran arc de mig punt rebaixat amb volta cassetonada, dóna acollida a una estructura de planta semicircular que a mena de templet clàssic, sobresurt parcialment del plom de la façana. Aquest cos es configura a la planta baixa com un element porticat amb pars de columnes corínties que suporten un entaulament llis corregut que serveis de base a un segon nivell, també amb parelles de columnes entre les quals es desenvolupa una balustrada de pedra. Aquest cos suporta a través d'un potent entaulament una cornisa que es corona a la part central amb un element de formes corbes i quatre parelles d'escultures, dos a sengles costats. Aquestes escultures -realitzades per Pere Ricart- representen al·legories de les arts com la música o el teatre. El cos central de l'edifici es remata amb una gran cúpula octogonal, el tambor de la qual es configura con arcs de mig punt emmarcat per pilastres que sobresurten de la línia d'entaulament i al que s'obren ulls de bou envoltats per volutes i coronats per un cap de lleó. L'interior a l'edifici es realitza a través del cos porticat de la planta baixa, que dóna accés a un vestíbul semicircular. En aquest, es localitzen cinc portes d'arc de mig punt, una a cadascú dels dos costats i tres frontals, entre les que es disposen les dues taquilles del cinema. Aquestes taquilles es configuren a mena de fornícules amb decoració vegetal i rematades per un entaulament, tot trobant-se diferenciades en funció del tipus d'entrada que venien, a través de d'unes plaques que diuen: "anfiteatro" i "platea" respectivament. Encara avui dia al vestíbul es conserva la fusteria original, amb una estructura convexa en la que s'obren les portes que donen accés a la gran sala d'espectacles. La construcció del Cinema Coliseum respon a la voluntat de construir "un cinematógrafo suntuoso" que fos el local més elegant de la ciutat i que també pogués allotjar-hi espectacles d'altres tipus. És per aquest motiu que el 1919, Josep Solà i Guardiola, Victorià Saludes i el marquès de l'Argentera van constituir la societat "Metropolitana S.A." promotora de l'obra. Projectat per Francesc de Paula Nebot es va inaugurar el 10 d'octubre de 1923. Les obres costaren quatre milions i mig de pessetes de l'època. Originalment, tenia 1.815 butaques, distribuïdes en tres nivells: platea i dos pisos en forma de mitja ferradura, amb 50 llotges al voltant de la platea. Durant la Guerra Civil, l'illa en la que es localitza el cinema va ser una de les més afectades durant un dels bombardeigs de 1937. Bona part de les construccions que envoltaven el Coliseum van ser enderrocades però afortunadament aquest edifici no va ser un dels més afectats. Actualment, té capacitat per a 1.689 persones. De 1939 a 1941 va ser propietat de Ufilms i des de llavor l'explotà Cines y Espectáculos S.A. El 1958 el va adquirir la família Balañà, que n'és l'actual propietària. Encara avui té una única sala, gran, amb una sola pantalla, on es projecten grans pel·lícules d'estrena, i s'hi representen obres teatrals. Un dels elements més representatius de l'edifici és la gran cúpula que el corona i que en origen havia estat destinada a acollir un casino que mai no s'hi instal·là. Per contra, al llarg del temps hi van tenir estatge diverses entitats. En la luxosa decoració participaren artesans com Fernández Casals, Gonçal Batlle i Torra Pasan, mentre que les escultures de la façana són obra de Pere Ricart. L'estructura metàl·lica va ser realitzada per Torres Herreries.