Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
-
Hotel Park
El projecte respon a un programa per a un petit hotel situat davant de l’estació de França. La solució atorga tractaments diferents a la part de l’edifici que dóna als carrers estrets i a la part orientada a l’avinguda. El resultat és l’addició de dos cossos totalment diferents. El cos que dóna a l’avinguda és més ample, el tancament és vidrat i els pilars i les jàsseres queden a la vista. El cos del darrere és una estructura murària que allotja habitacions individuals. L’escala concentra tot el dinamisme vertical per mitjà d’una barana contínua que puja en espiral fins a la darrera planta.1950 - 1954
-
Fàbrica Enmasa
La situació d’aquesta fàbrica a la perifèria de la ciutat permet l’ordenació lliure dels volums i la incorporació de l’espai exterior com un dels elements més importants d’aquest projecte. La disponibilitat d'àmplies zones lliures fa que els volums de la fàbrica es converteixin en límits visuals més que no pas en objectes físics i que s'introdueixi un component dinàmic a l'espai exterior. L'edifici expressa la seva pròpia vocació constructiva per desenvolupar el seu llenguatge, evitant l'ús generalitzat de l'arrebossat que ocultava la construcció a la majoria dels edificis anteriors a la II Guerra Mundial. El programa s’organitza a partir de dos tipus dedificis. Les oficines es distribueixen al llarg d'uns edificis lineals, construïts en formigó, que s'estenen en diverses direccions configurant els accessos, carrers i places de tot el complex industrial, de manera molt més variada i dinàmica que a l'espai urbà tradicional. Els tallers ocupen una nau molt més lleugera, construïda amb estructura metàl·lica, sobre la qual es recolzen les dents de serra que il·luminen l'espai interior d'una manera uniforme.1950 - 1957
-
1954 - 1957
-
Edifici d'Habitatges Sant Antoni Maria Claret 318-332
Antoni de Moragas i Gallissà, Francesc de Riba i Salas
1956 - 1958
-
1958
-
Habitatges CYT
Aquest bloc a la cantonada està format per tres edificis entre mitgeres i té un porxo comercial a la planta baixa que reforça la imatge unitària i compacta d'un edifici separat del terra mitjançant pilotis. Al volum superior destaquen la composició horitzontal de les baranes, els cantells dels forjats i el marc rectangular que enquadra l'edifici i assumeix la profunditat del porxo. El material dominant de la façana és el vidre, que se sol associar amb edificis d’oficines però que en aquest cas introdueix un component tecnològic, vinculat a la idea de la màquina d’habitar. L'autor resol la ventilació mitjançant finestres practicables, alternades amb vidres fixos i col·loca una sèrie de galeries al tresbolillo, que s'usen com a terrasses i que generen un dinamisme en la composició de la façana. La protecció solar d’aquests buits es resol mitjançant tendals basculants. La contundència material i volumètrica no impedeix que aquest edifici tingui una escala i unes proporcions equilibrades pel que fa al seu entorn. El porxo a la planta baixa amplia l'espai de la vorera comercial, mentre que l'arbrat del passeig central tamisa i humanitza la radicalitat d'aquesta proposta. -
Illa de Cases Pallars
Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
L’edifici respon al propòsit de racionalitzar l’habitatge social a partir del referent de l’illa Cerdà. El bloc tipus conté quatre habitatges, amb un petit celobert al mig que serveix els dormitoris. Cada bloc queda clarament separat del bloc veí per un tall que conté l’escala i els safarejos. L’habitatge tipus consta de dues crugies, una per als dormitoris i l’altra per a la cuina i els serveis. El conjunt, de PB + 5, crea una façana ritmada gràcies a la diferenciació volumètrica dels cossos. El projecte té cura simultàniament de totes les escales de treball: des dels estàndards de l’habitatge mínim fins al control de la forma urbana.1955 - 1959
-
Cinema i Bar Liceo
Construït al final de la dècada dels 50, en el mateix emplaçament on es trobava l'antic cinema Liceo (1914-1956). L'edifici es projectà en una parcel·la força irregular, conseqüència de l'evolució urbana del lloc. És per aquest motiu, que l'arquitecte optà per una disposició basada en col·locar la sala de projeccions a tota l'alçada embolcallada per un volum en forma d' "L", on s'hi allotjaven la resta d'elements del programa, com ara un bar, sales de reunions, oficines, una zona de serveis, diferents magatzems i les comunicacions verticals. Aquesta disposició resolia tots els requeriments d'una manera òptima i elegant. Des d'encaixar una magnífica sala de projeccions, de més de 1500 butaques repartides entre platea i pis; passant per permetre i compatibilitzar els diferents accessos i circulacions dins de l'edifici, evitant el conflicte entre el bar, centre social i el cinema; fins aconseguir generar un perfecte coixí acústic entre la sala de projeccions i el sorollós carrer de Sants. Com no podia ser d'altra manera, en resultà un edifici complex amb una planta orgànica fruit de les diverses interrelacions del programa. On en destacava una barra de 32m de longitud, que es podia segregar amb diversos plafons mòbils a fi de poder servir al bar i al cinema a la vegada. Malauradament, i ja des de fa uns anys, del projecte original poca cosa en queda; més enllà de la façana de composició abstracta pròpia del llenguatge modern, i de la barra escapçada i modificada. La sala de projeccions es conserva, tot i que en desús i força maltractada, sense butaques i amb modificacions substancials. Actualment, l'edifici l'ocupen una escola de ball, un gimnàs i una botiga d'electrodomèstics.1956 - 1959
-
Facultat de Dret de la UB
Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages
La configuració de l’edifici adopta criteris de claredat i economia en funció del breu termini imposat per la redacció del projecte i la seva construcció. La discriminació entre les funcions docents i les funcions representatives queda reflectida en la composició formada per dos cossos. El cos de l’aulari, de dues plantes, se situa en paral·lel a l’avinguda Diagonal, amb tres patis de llum a la banda central. El cos que allotja les funcions administratives i d’estudi té cinc plantes i se situa en sentit perpendicular. La planta baixa, que només conté aules a la banda posterior, comunica tots dos cossos en un únic espai de circulació. L’estructura de tot l’edifici, d’acer laminat, forma un mòdul regular de 6,20 x 3,84 metres, que es dobla a les estances que requereixen més superfície. L’edifici aplica uns criteris d’economia constructiva que renoven les pautes aplicades a Catalunya per la primera generació d’arquitectes moderns.1958 - 1959
-
1959
-
1958 - 1960
-
1960
-
Seu de l’Editorial Gustavo Gili
Francesc Bassó i Birulés, Joaquim Gili i Moros
La nova seu de l’editorial Gustavo Gili ocupa el pati interior d’una illa de cases de l’Eixample, habitualment replets de cossos baixos destinats a garatges, magatzems i usos semblants. En tractar-se d’un programa molt atomitzat que exigia nombroses servituds, l’edifici queda dividit en tres cossos clarament diferenciats. El cos central allotja les oficines comercials i tècniques. Aquest cos queda enfrontat al jardí d’entrada, des d’on s’accedeix a través d’un vestíbul de doble alçària, l’únic espai dotat d’unes connotacions àuliques i arquitectòniques clarament visibles. El cos de l’esquerra allotja la direcció i les seves dependències annexes. El cos de la dreta es destina a emmagatzematge i paqueteria, i queda clarament separat dels dos anteriors. L’estructura forma una retícula independent dels tancaments i adopta un mòdul diferent en cadascun dels cossos, ben diferenciats en la solució de la coberta.1954 - 1961
-
Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la UB
Francesc Bassó i Birulés, Francisco Javier Carvajal Ferrer, Rafael García de Castro Peña
El projecte afronta la ubicació d’una gran facultat universitària en el marc de l’ordenació urbanística creada per l’avinguda Diagonal i per l’emergència de la modernitat arquitectònica pròpia d’aquells anys. El programa es distribueix en funció de les servituds estructurals. Les grans aules i la sala d’actes es col·loquen a la planta baixa, per tal d’evitar desplaçaments mecànics verticals. Aquests espais reben la llum zenitalment a través d’unes claraboies esfèriques. Les estances més petites i disseminades s’allotgen en un bloc longitudinal de cinc plantes, amb una estructura regular i modulada: 12 metres de llum de façana a façana, i mòduls de 3 metres en sentit transversal, que generen una finestra repetida d’extrem a extrem. La gran superfície ocupada per la planta baixa queda atenuada per uns patis de llum situats entre les aules i els passadissos, que organitzen totes les circulacions per mitjà d’una configuració anular.1955 - 1961
-
Habitatges Johann Sebastian Bach 7
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
L’edifici respon a un programa de quatre habitatges per planta d’uns 200 metres quadrats, en una zona urbana ordenada en blocs aïllats i separats per una distància mínima. Coderch posa cura en l’estudi de la unitat d’habitatge i compon un edifici amb dos eixos de simetria. El bloc presenta dues façanes iguals al carrer i al jardí posterior, i dues façanes laterals també iguals. En la distribució de l’habitatge s’opta per recolzar totes les estances principals, inclosos els dormitoris i els banys, als tancaments exteriors, tot deixant la cuina i les dependències del servei en relació amb un pati interior central. La circulació principal i la de servei queden ben discriminades i només es creuen al distribuïdor de l’entrada. El menjador i la sala d’estar disposen d’una galeria que combina el vidre corredís, els tendals desplegables i les persianes fixes en un dispositiu d’il·luminació i ventilació superposat a l’estructura.1957 - 1961
-
Edifici d'Habitatges Calvet
Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
L'objecte del present projecte és la construcció d'un edifici de Renda Limitada, Grup 1r compost de 15 habitatges a les plantes de pisos, un local comercial en planta baixa i soterranis: serveis comuns de l'immoble (calefacció central i carbonera) al soterrani i entrada a habitatges i un habitatge en planta baixa. Les característiques principals de l'edifici seran: Estructura de soterranis i planta baixa mixta de murs de maó i pilars i jàsseres de formigó armat. Estructura de les restants plantes de parets de maó i sostres de biguetes de formigó i revoltons ceràmics. Mosaic hidràulic en paviments interiors i terratzo al vestíbul entrada i escales. Parets enguixades i pintades al tremp. Sostres amb cielorras de canyís i guix, pintura al tremp. Banys, cuines i oficis amb enrajolats de rajoles de 15 x 15 fins al sostre. Aparells sanitaris de porcellana de 1a qualitat. Instal·lació elèctrica encastada sota tub Bergman amb interruptors, endolls i timbres de baquelita de 1ª qualitat. Instal·lació de xarxa de força. Aparell de cuina mixt de gas i carbó, excepte als habitatges de planta baixa i sobreàtic que seran de programa més reduït i tindran únicament cuina a gas. Instal·lació de calefacció central amb caldera i carbonera al soterrani. Ascensor i muntacàrregues construïts per una casa acreditada. Instal·lació de gas i aigua freda encastada amb tub de plom de pressió dels diàmetres exigits per les companyies subministradores. Instal·lació d'aigua calenta a cada habitatge obtingut amb termos elèctrics de 100l. i 25l. (excepte en sobreàtic i habitatge planta baixa que serà de 15l.) i xarxa de distribució amb ferro galvanitzat encastat. En compliment de l'art. 100 de les vigents ordenances, caselles apartats per a la correspondència. al vestíbul d'entrada, ajustats a les normes dictades a aquest efecte. Forats de façana amb fusteria metàl·lica i massissos revestits amb plaquetes ceràmiques cuites a alta temperatura. L'edifici es destina a la venda de pisos.1958 - 1961